Resultats de la cerca

Es formà a Tenerife i a Madrid Collaborà amb Miguel Fisac al Teologado d’Alcobendas Madrid, 1955 Després es dedicà a l’art no-figuratiu Utilitzà sovint la tècnica del collage Posteriorment, incorporà el relleu a les seves composicions, a vegades de grans dimensions aeroport de Barajas, 1982 Residí a París, Mèxic, Nova York i Madrid, i té obres a museus d’Europa, els EUA i el Japó

Signava les seves obres com a Fornells-Pla Format a París 1945 i Florència 1947, anà també, becat, als EUA el 1969 Fou un dels fundadors dels Salons d’Octubre Exposà per primera vegada individualment el 1949, i el 1967 presentà al Tinell de Barcelona una gran mostra de tota la seva obra Pintà nombrosos murals per a Montserrat 1958-59 i també vitralls 1962, gènere, aquest últim, en què assolí un gran prestigi internacional, i entre els quals destaquen els vitralls emplomats per al Collegi de Metges de Barcelona 1968, per a la capella dels dominics a Nova York 1969 i…

Fill del pessebrista Josep Morell Dedicat a l’art religiós —com el seu germà Lluís Morell i Cornet —, dissenyà vitralls per a la seu de Manresa 1883 i decorà una capella del monestir de Montserrat 1907 Sobresortí com a restaurador

Llicenciat en dret a Salamanca Dedicat a la pintura des de molt jove Evolucionà des d’un figurativisme irònic a una abstracció informal sovint sobre base de fusta Fou premiat al Cinquè Saló de Març de València 1965 Realitzà murals i vitralls amb formigó a Palència, Càceres i Eibar

Fou influït per l’academicisme de Roma, on treballà El seu estil manierista uneix la grandiositat La Cena , 1567, Brusselles a l’elegància, a la manera de Fontainebleau Tríptic de la Història de la Mare de Déu , Museo del Prado Féu cartons per a tapissos i dissenys per a vitralls

De família catalana, estudià a la Llotja de Barcelona Es presentà a València el 1946, i a Barcelona ho feu el 1947 Participà en diversos Salons de Maig de Barcelona, i exposà a Sud-amèrica, els EUA i Suïssa Es dedicà sobretot a la figura, i feu també vitralls policroms

Es donà a conèixer el 1941, i des del 1948 participà en la Biennal de Venècia Es féu famós el 1950 amb els vitralls de l’església d’Assy Plateau d'Assy Realitzà també el gran mosaic ceràmic de l’església d’Audincourt i el del palau de la UNESCO de París 1958

Féu els vitralls de la catedral de Sens És autor d' Eva Prima Pandora Musée du Louvre, dels cartons per a La légende de Saint Mammès catedral de Langres i de les decoracions de París per a l’arribada de Carles V 1540 i d’Enric II 1549 Escriví el Traité de perspective 1560

Després d’haver estudiat arquitectura a l’École des Beaux-Arts de París, el 1935 esdevingué deixeble de R Bissière a l’Académie Ranson Contribuí especialment a introduir l’art abstracte en els cercles eclesiàstics Les seves obres, impregnades d’una atmosfera mística, es caracteritzen per la força del colorit És conegut sobretot pels seus vitralls destinats a esglésies i pels seus tapissos de tema religiós

Deixeble primer del seu pare, Lluís Labarta i Grané , entrà a Llotja el 1897 En acabar els estudis 1904 s’incorporà a l’equip de Lluís Domènech i Montaner , dins del qual participà especialment en les obres de l' Hospital de Sant Pau , on dissenyà molts mosaics, entre els quals el de la façana principal Dugué a terme un gran nombre de projectes en el camp de les arts aplicades, com ara ferro forjat, mosaic, ceràmica, vitralls dels quals hom pot destacar els de l’ajuntament de Sants-Hostafrancs, esgrafiats, teixits, catifes, domassos, etc i tingué una participació destacada en l’…