Resultats de la cerca

Signava  Vives Fierro Format a Llotja i al Cercle Artístic de Sant Lluc, fou alumne de JM Garrut i de Tomàs Bel Residí a París el 1961, i l’any següent feu la seva primera exposició individual, a Cartagena Des del 1970 residí temporades a Londres, que prengué com a tema de molts dels seus quadres i on feu diverses exposicions 1971, 1973 A partir de la dècada de 1980 tornà a centrar la seva obra en la ciutat de Barcelona, i, posteriorment, l’Havana, Londres, París i Nova York foren alguns dels temes de la seva pintura Exposà en ciutats d’arreu del món Londres, Ginebra, Düsseldorf…

Format a Figueres amb Josep Morell i Macià, i a la Llotja barcelonina 1922 Estudià després amb Lluís Bausil, Andreu Fons-Godail i Lluís Delfau El 1928 es presentà individualment a Perpinyà Exposà també al Salon d’Automne i al Salon des Indépendants de París, i el 1935 a la Sala Parés de Barcelona Secretari de la comuna de Perpinyà, gestionà la sortida del camp de concentració d’artistes com Antoni Clavé, Carles Fontserè i Pedro Flores, entre altres 1939 Exposà a Tolosa —d’on fou acadèmic—, Bordeus, Montpeller, Narbona, Marsella, etc El 1958 exposà sol a Girona i a Figueres Postimpressionista…

Format a l’illa i, especialment, amb Hermenegild Anglada i Camarasa a Pollença, formà part allà de l’escola pollencina Conreà un impressionisme clar, basat en el paisatge menorquí —a part el de Pollença—, que exposà sovint a l’illa, bé que de vegades concorregué també a d’altres exposicions Primera Exposición Española de Bellas Artes, Salamanca 1944 És el pintor menorquí més destacat del seu temps El 1976 Menorca li dedicà una important exposició-homenatge, a la Caixa d’Estalvis des Castell El seu fill Josep Vives i Campomar Maó 1940, format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona…

Molt jove s’inicià a la pintura En una primera etapa rebé diverses influències especialment del pintor paisatgista Josep Puigdengoles, peró, aviat, en una segona, considerà que el millor mestre era ell mateix i decidí deslliurar-se de les influències d’altri Va ser aleshores que va emprendre un llarg camí immergit en la contemplació de la natura La seva obra pictòrica es caracteritza per una expressió màgica de la realitat en una diversitat de colors i formes El 1947 emigrà a Amèrica i s’establí als Estats Units, a San Antonio Texas, on es dedicà a pintar els paisatges texans En el seu…

Format a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona Presentà les primeres exposicions a Barcelona i a Madrid els anys 1955 i 1956 El 1957 el govern francès li atorgà una beca per a ampliar els seus estudis a l’École des Beaux Arts de París, i el 1959 una segona beca li permeté estudiar a la Saint Martin’s School of Art de Londres El 1961 guanyà la British Railways Poster Competition Establert des del 1963 definitivament a Barcelona, en una primera etapa la seva obra combinà l’aproximació informalista amb el geometrisme sèrie Portes El 1970 s’incorporà al grup Muestra…

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi, a Barcelona A vint-i-un anys féu la primera exposició, a Mallorca A partir d’aleshores ha exposat tant a la seva ciutat natal com a Palma, Barcelona, Madrid, Sant Sebastià i en altres indrets d’Europa Tolosa de Llenguadoc i dels Estats Units Nova York Igualment, ha participat en fires internacionals com Art LA, de Los Angeles, FIAC, a París, i ARCO, a Madrid La seva obra ha merescut diversos guardons Estilísticament es dedicà a la pintura matèrica i passà després al figurativisme, amb paisatges i natures mortes de trets hiperrealistes que han…

Fou catedràtic de l’Escuela Superior de Bellas Artes de Madrid i membre de l’Academia de San Fernando, de Madrid, i de l’Acadèmia de Sant Carles, de València Conreà el retrat realista, amb mestria i bon ofici Dues noies, Autoretrat Museu de València Com a paisatgista, optà pels temes exòtics i pintorescs, d’un academicisme que suggereix Vicent López, tenyit per l’influx de Van Dyck Dones de Bretanya, Holandeses a la platja Museu de València

Format a la Llotja barcelonina i a l’Escuela Superior de Madrid Competí, sense èxit, per la plaça de pensionat a Roma, que s’endugué Pelegrí Clavé 1833 Romàntic refinat, conreà diversos gèneres, però especialment el retrat La reina Maria Cristina Museu de València, Lluís Rigalt Acadèmia de Sant Jordi, Barcelona, Alfons XII Madrid, El Prado Exposà en diverses Exposiciones Nacionales de Madrid Des del 1866 residí a Pontevedra, on havia guanyat una càtedra de dibuix a l’institut El Museu d’Art Modern de Barcelona en conserva un Guardabosc dormint

Es donà a conèixer en una exposició que feu el 1958 Exposà a França L’any 1964 fundà, juntament amb d’altres artistes lleidatans com Ernest Ibàñez Neach, el Grup Cogul Conreà un informalisme líric, que hom ha relacionat amb certes obres de J Fautrier i d’A Tàpies

Hom en conserva, al Museu d’Art de Catalunya, de Barcelona, un retrat de dama amb atributs de Diana 1725, d’estil francès, i, al Museu d’Història de Barcelona, una miniatura —gènere en el qual hom sap que fou especialista— de l’arxiduc Carles d’Àustria 1708