Resultats de la cerca

Deixeble de Palomino, anà amb ell a Madrid, i fou un dels seus seguidors més fidels Pintà frescs a València a l’església del Remei, a Sant Andreu, a la volta de l’església de Sant Nicolau 1697 —on es retratà amb el seu mestre—, així com a Terol, Viver Alt Palància i Tortosa, on pintà part dels frescs de la volta cilíndrica propera al presbiteri, de les petxines i la cúpula de la capella de la Mare de Déu de la Cinta de la seu de Tortosa després del 1719

Deixeble precoç de J Ribera a Nàpols A tretze anys fou ajudant de Pietro da Cortona a Roma, on s’exercità en la tècnica de la pintura al fresc Més tard treballà a Milà, Venècia frescs de Santa Maria della Salute i Florència, on el 1682 pintà L’Apoteosi dels Mèdici galeria del palau Riccardi El 1692 el rei Carles II demanà la seva presència a la cort castellana, on decorà la volta de l’escala la sagristia de la catedral de Toledo i la volta del Casón del Buen Retiro Excellent colorista, fou un dels màxims exponents de l’exuberància decorativa barroca

Fill i deixeble de Ramon Stolz i Seguí Estudià a l’Escola Industrial de València 1917-22 i a l’Acadèmia de Bellas Arts de San Fernando de Madrid 1922-25, d’on fou el primer catedràtic de tècniques pictòriques 1943 El 1934 pintà el llenç del nínxol de la Mare de Déu dels Desemparats a València i en 1939-40 restaurà els murals de Goya, Bayeu i González-Velázquez a la basílica del Pilar de Saragossa, i hi féu el gran fresc de la volta del cor major La música al servei de la religió , gènere en el qual sobresortí basílica dels Desemparats de València 1940, església de l’Espíritu…

Format al taller de Gustave Moreau, fou posteriorment influït per Paul Cézanne Formà part del grup fauvista exposà al Salon d’Automne del 1905 a París La seva paleta cromàtica és de tonalitats essencialment suaus Voltà entorn d’una temàtica de nus, paisatges i escenes d’interior El Musée d’Art Moderne de París guarda diverses obres seves

Documentat des del 1683 Treballà amb Joan Grau, pare i fill, i amb Josep Vives Ingressà al collegi de pintors de Barcelona el 1700 És autor de les importants pintures barroques de la volta de la sala capitular de la catedral de Barcelona 1705 Tinent de la companyia de pintors mobilitzada per a la defensa de la ciutat assetjada, morí possiblement en combat l’onze de setembre

Residí a Roma, on treballà en diferents esglésies Passà a Madrid 1752-61, on fou pintor de Ferran VI de Castella i director de l’Academia de San Fernando Decorà la volta de l’escala del palau d’Orient amb l' Allegoria de la monarquia hispànica retent honors a la religió Decorà també la capella del palau El seu estil és delicat i hàbil en el color

Hom en conserva quatre teles de la vida de la Mare de Déu Palma, Mallorca, església de Santa Eulàlia i dues pintures al retaule major de Sóller Potser fou parent seu Jaume Morei Palma, Mallorca 1696 — 1750, pintor, autor de la decoració de la volta del presbiteri i d’altres pintures a Sant Miquel, a Palma Dins els convencionalismes de l’època, tots dos mostren una notable correcció

Viatjà per Flandes, Anglaterra i Alemanya abans d’establir-se a Madrid 1747, on fou pintor de cambra del rei Ferran VI El seu estil és alegre, ric en el color i en la composició Pintà al fresc volta del menjador de gala del palau d’Aranjuez, quadres religiosos i retrats Museo del Prado, cartons de la sèrie de les quatre estacions per a la Real Fábrica de Tapices i decorats per al teatre del Buen Retiro de Madrid

Conegut amb el sobrenom de Baciccia Format en l’estudi de l’obra de Rubens i Van Dyck, esdevingué un retratista conegut i anà a Roma 1657, on, protegit de primer per Bernini, fou un dels més brillants i més complexos pintors decoradors barrocs La seva obra mestra, on incorporà grans conjunts d’estuc per donar un illusionisme més profund, és la volta del Gesù, a Roma 1668-83, on hom aprecia la influència de Correggio Fou pintor dels papes

Deixeble de Manuel Ferran i de l’escola de Llotja de Barcelona, fou pensionat a Roma per la diputació Féu la decoració escultòrica ornamental de l’edifici de la Universitat de Barcelona Residí a París aproximadament des del 1869, on durant el setge del 1871 s’orientà cap a la pintura, i a Londres, on s’establí definitivament 1877 i féu decoracions murals de gust pompier a grans hotels Continental, Metropole, Great Central, teatres Empire, Trocadero, Adelph, esglésies Brompton, Oratory i palaus Rothschild, Somerset A Barcelona pintà al fresc la volta del creuer de l’església de la…