Resultats de la cerca

Cursà estudis d’arquitecte tècnic i treballà en l’empresa familiar Interessat des de jove en l’activisme social, fou cap a la Creu Roja Presidí també la Societat Coral del seu poble i, posteriorment, fou delegat pel Bages a la  Federació de Cors de Clavé , a la junta de la qual ingressà, i des d’on fou un dels principals organitzadors de l’Any Clavé 1999-2000 President durant dos mandats 2001-2009, entre altres activitats organitzà, juntament amb Moviment Coral Català, el concert Cants de Pau en el marc del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004 i impulsà la recuperació dels cants d’…

Cursà història moderna i contemporània a Madrid i, posteriorment, es dedicà al periodisme, sobretot amb articles de crítica literària i gastronòmica i cròniques de viatges Visqué també al Marroc i a París La seva novellística té un acusat vessant sociopolític i reflecteix vides sota l’ambient del franquisme, la transició i el postfranquisme, amb un fort accent en els desenganys i la degradació dels fonaments de la moral cívica És autor de les novelles Mimoun 1988, En la lucha final 1991, La buena letra 1992, Los disparos del cazador 1994, La larga marcha 1996, La caída de Madrid 2000, Los…

Després de cursar estudis a la Universitat de Minsk, des del 1972 collaborà en un diari d’aquesta ciutat i també treballà de mestra Des del 1976 publicà narracions, reportatges i assaigs a la revista N’oman El seu primer llibre, U vojny ne ženskoje lico ‘La guerra no té rostre de dona’, 1983, se serví d’un gran nombre d’entrevistes per a donar a conèixer la realitat de les dones que havien combatut a la Segona Guerra Mundial L’obra, censurada per anticomunista i antipatriòtica, no fou publicada fins a la perestroika 1985, i, el mateix any, el director de cinema Wiktar Dašuk en…

Graduat a l'acadèmia de West Point, s'incorporà a l'aviació militar, que li forní l’experiència de la primera novella, The Hunters 1956, la versió cinematogràfica de la qual 1958, protagonitzada per Robert Mitchum, obtingué un èxit considerable El 1961 abandonà l’exèrcit per dedicar-se a escriure i, amb el cognom Salter, que més tard convertí en nom legal, publicà les novelles The Arm of Flesh 1961 i A Sport and a Pastime 1967 Escriví també guions per a Hollywood, com ara el del film Downhill Race 1969, protagonitzat per Robert Redford i Gene Hackman, i dirigí també una pellícula Three ,…

Estudià literatura llatinoamericana a la Universitat de l’Havana i començà a escriure articles en revistes i diaris el 1980 i, posteriorment, també reportatges, guions, documentals, etc Bé que publicà la seva primera novella el 1988 Fiebre de caballos , la fama li arribà amb les novelles policíaques protagonitzades per l’inspector Mario Conde, iniciades amb la tetralogia  Cuatro estaciones Pasado perfecto , 1991 Vientos de cuaresma , 1994 Máscaras , 1997, premi Café Gijón, i  Paisaje de otoño , 1998, premi Hammett, a les quals seguiren Adiós Hemingway 2001, La neblina del ayer 2005, premi…

Diplomada el 1938 per l’Escola de Bibliotecàries, exercí la professió durant una breu temporada a Vilafranca del Penedès Des del 1916 residí a Sant Feliu de Llobregat, on impulsà diverses iniciatives culturals, com el premi Martí Dot per a poetes joves Publicà nombrosos llibres de poesia, especialment per a infants i joves, i de teatre La seva producció poètica s'inicià amb el recull Petits poemes per a nois i noies 1981, al qual seguiren Ales i camins 1991, Llum i gira-sols 1994, Bon dia, poesia 1996, Degotall de poemes 1997, Versos amics 1998, Pinzellades en vers 1998, Com el plomissol 1998…

Llicenciat en filologia catalana, fou editor i corrector del Diari de Barcelona , i posteriorment professor a les facultats de periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat Ramon Llull Ha publicat  L’altra cara de la llengua 1986 i, amb  Ferran Toutain,   Verinosa llengua 1988, assaig de considerable ressò, crític amb el model de català estàndard adoptat per les institucions catalanes També amb Toutain publicà El malentès del Noucentisme 1996 També és autor de les obres  Filologia catalana Memòries d’un dissident 2007 i Progresa adecuadamente educación y…

Llicenciat en filologia catalana, fou corrector d’estil i assessor lingüístic en publicacions diverses i a Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio Professor a la facultat de traducció i interpretació de la Universitat Pompeu Fabra i, posteriorment, a la facultat de comunicació Blanquerna Universitat Ramon Llull, és autor de traduccions del francès i l’anglès al català El 1988 publicà amb Xavier Pericay   Verinosa llengua , assaig de considerable ressò, crític amb el model de català estàndard adoptat des de les institucions catalanes També és autor d’ El barco fantasma 1992, amb diversos…

És un organisme de titularitat pública, amb funcions equivalents a la NASA  i a l’ Agència Espacial Europea  ESA Prové del programa espacial soviètic que, a diferència de l’europeu i el nord-americà, no era gestionat per una entitat única Malgrat el llançament de l' Sputnik  1957, fita essencial en la cursa espacial soviètica, continuà depenent d’un conglomerat de ministeris i organitzacions, especialment vinculats a la defensa i les telecomunicacions El 1965 fou creat el més semblant a un organisme unificat, el ministeri general de construcció de maquinària En dissoldre’s l’URSS 1992, fou…

Es guanyà la vida com a mecànic i comerciant Autodidacte, la seva obra s’inspira en Carles Riba, Josep Carner i Josep Maria López-Picó Publicà els reculls  Calidoscopi de sol i de celístia 1980, Foc d'arrels 1983, Renou de mites 1986, premi Ciutat de Reus 1985, Innovació dels orígens 1990, premi Ciutat d'Olot-Guerau de Liost de poesia i prosa poètica 1989 i Gènesi , publicat a l’obra Tharrats, obra gràfica 1952-1990 1990 Guanyà també altres premis, entre els quals hi ha el Ciutat de Barcelona de poesia per Amb la mà esquerra 1971, el Vila de Perpinyà per Roses a Psique 1972, el Vila de…