Resultats de la cerca

Estudià lletres a la Universitat de San Marcos de Lima, i es doctorà a la Complutense de Madrid el 1958, on més d’una dècada més tard 1971, obtingué el doctorat en filosofia i lletres Es donà a conèixer amb el llibre de contes Los jefes 1958, premi Leopoldo Alas A partir del 1960 visqué a París, on començà a escriure regularment Dos anys més tard obtingué el premi Biblioteca Breve de l’editorial Seix i Barral A través del seu editor, Carles Barral, entrà en contacte amb l’agent literària Carme Balcells , que contribuí de manera decisiva a la difusió de la seva obra Convertit en un dels…

Conegut amb el pseudònim El Lunarejo , fou un gran orador i figura destacada del culteranisme hispanoamericà Sacerdot, fou professor d’art i teologia al seminari de Cusco La seva obra més important és Apologético en favor de don Luis Góngora, príncipe de los poetas líricos españoles 1662 escriví una obra de teatre, en quítxua, sobre el rapte de Prosèrpina i uns comentaris a Os Lusiadas

Fou periodista i fundador de la revista Colónida , des de la qual intentà d’aprofundir la problemàtica del seu país Escriví Con la argelina al viento 1910, collecció d’articles, i El caballero Carmelo 1918, volum de contes

Professor d’etnologia i llengua quítxua, que era la seva llengua materna i amb la qual escriví part de la seva obra És autor de contes i novelles, com ara Agua 1935, Yawar-Fiesta 1940, Los ríos profundos 1959, El sexto 1961 i Todas las sangres 1965 La seva narrativa ofereix una visió global de la realitat social de l’indi i, alhora, és una denúncia del tracte injust que sofreix

Pertangué a l’orde de Sant Agustí Autor del drama El laurel de Ceriñola 1889 i d’estudis biogràfics i crítics la seva obra més important és La literatura española en el siglo XIX 1891-94, que inclou un treball sobre les literatures hispàniques no castellanes i les llatinoamericanes

Estudià lletres i dret a la Universitat de San Marcos de Lima L’any 1918 publicà el seu primer llibre de poemes, Los heraldos negros , que presenta una clara influència del Modernisme Trilce 1922 constitueix una ruptura amb el món poètic anterior i s’insereix, per la forma i pel llenguatge, en els corrents avantguardistes El 1923 s’installà a París, des d’on féu diversos viatges a l’URSS i a Madrid, on s’installà un quant temps en ésser expulsat de França Adscrit al partit comunista des del 1931, aquell mateix any publicà a Madrid la novella El Tungsteno Arran de la Guerra Civil Espanyola…

Exercí de sacerdot a Lima Perú i donà la volta al món abans de tornar a Catalunya Fou autor de Tesoro espiritual de divinos ejercicios 1616, de Modus exactissimus officium divinum recitandi 1627, i de diverses cròniques d’esdeveniments polítics i religiosos contemporanis, en castellà

Descriví en les seves novelles l’explotació dels indis sud-americans i els problemes agraris connexos Huasipungo 1934, En las calles 1935, Huairapamushcas 1948, El chulla Romero y Flores 1958 i la trilogia Atrapados 1972, entre d’altres Fou ambaixador del Perú a l’URSS

Rector de Jemein-Markina, fou un dels iniciadors del conreu del dialecte biscaí Defensor del llenguatge popular, no seguí la ideologia preromàntica i purista de la seva època Escriví sobretot obres religioses i lingüístiques, i la seva obra més important és Peru Abarca 1881, en biscaí, d’una gran riquesa idiomàtica

Introduí el superrealisme a la poesia del seu país amb Hollywood 1931, Difícil trabajo 1935 i Descubrimiento del alba 1937 També és autor d’assaigs literaris César Vallejo o la teoría poética 1963 i Eguren el Oscuro 1979 El 1979 rebé el premi Nacional d’assaig i el 1986 el premi Nacional de Literatura Des del 1958 visqué a Montevideo com a agregat cultural de l’ambaixada del Perú