Resultats de la cerca

Fou secretari personal de Pablo Neruda i desenvolupà la tasca de periodista i lector editorial a França i de traductor de l’ONU i l’OIT a Ginebra Com a poeta, la seva obra té aires de denúncia i protesta per la realitat social del seu país, i es manifesta en obres com Ecuador amargo 1949 i, sobretot, en els quatre volums que conformen la seva aportació més ambiciosa a la literatura, Los cuadernos de la tierra 1952-63, síntesi èpica de l’itinerari i l’experiència de l’home equatorià i, per extensió, americà, des de l’època precolombina fins a l’actualitat La seva poesia continuà a Informe…

És autor de Lo gentilhòme gascon 1610, poema èpic d’exaltació del rei Enric IV , i Catonet gascon 1612, recull de sentències folklòriques

Hàbil versificador, renovà l’epopeia francesa amb els poemes Les Enfances Ogier, Berthe aux grands pieds i Beuves de Commarchis i una novella fantàstica en vers, Cléomadès

L’any 1932 formà amb Edward Weston i d’altres el Grup f64, que prenia el nom de l’obertura mínima de les càmeres d’aquell temps, i regentà a l’Escola de Belles Arts de San Francisco un curs de fotografia des de la segona postguerra Fotògraf de la natura, realista, tractà les seves realitzacions pel sistema dit de zones Extreia de l’enquadrament tota la significació plàstica i emocional valorant tots els plans de la imatge ja a la fase de negatiu El 1944 contribuí fortament, amb una exposició de grans plafons 1,80 m i amb un llibre, a la rehabilitació dels nipoamericans relegats i reduïts a…

Perfeccionà la poesia rítmica medieval, escriví seqüències adaptades a la forma estròfica de l’himne i compongué proses per a cada temps litúrgic de l’any

Estudià a París i més tard estigué al servei del rei de Nàpols Carles d’Anjou Autor de nombroses cançons i de catorze rondeaux a diverses veus, fet sense precedents És considerat l’iniciador del teatre profà a França, per les seves obres còmiques Jeu de la feuillée ~1260, peça satírica de caràcter realista, la més antiga obra profana del teatre en llengua francesa, i Jeu de Robin et Marion 1282, comèdia pastoral que conté fragments cantats

De formació neoclàssica, fou influït pel Romanticisme Amb ell pren forma la literatura nacional de l’Uruguai És autor de l’himne nacional del seu país, del Diario del sitio de Montevideo 1842, de caràcter patriòtic, i de La Malambrunada 1842, poema satíric i burlesc

Les seves poesies foren publicades a París el 1874, entre les quals destaquen Nocturno a Rosario i Ante un cadáver Se suïcidà

Participà en diverses campanyes militars durant els regnats de Carles V i de Felip II, traduí Ovidi i versificà en quintilles la traducció de Le chevalier délibéré , d’Olivier de la Marche, feta per Carles V La seva vídua reuní en un volum Varias poesías 1591, entre elles madrigals, cançons i sonets, que el situen entre els millors poetes petrarquistes castellans

En la seva primera novella, Things Fall Apart 1958, reflecteix els efectes destructors de la cultura blanca sobre la nativa Aquesta novella, traduïda a més de 50 cinquanta llengües, li donà una gran projecció i en feu d’ell un dels escriptors africans més coneguts Posteriorment, continuà publicant novelles i narracions sobre la realitat africana A  No Longer at Ease 1960, mostra el sincretisme cultural que en resulta a Arrow of God 1964, el paper de les missions dins del procés colonial, i a A Man of the People 1966, la corrupció política dels primers règims africans independents D’ètnia ibo…