Resultats de la cerca

Comte de Fabraquer Fou fiscal del tribunal suprem de guerra i marina, diputat a corts i senador Dirigí El Museo de las Familias Escriví nombrosos llibres d’història, com Historia política y militar de la Guerra de la Independencia de España contra Napoleón 1833, Les catacumbas o los mártires Historia de los tres primeros siglos del cristianismo 1849, Historia del emperador Carlos I 1550 a 1558 1862, Pintores de antaño 1898 i La expulsión de los jesuitas 1903, i també diversos drames històrics Antonio Pérez y Felipe II , 1837, entre altres

Divulgador de la psicologia, sovint amb projecció collectiva, dels seus treballs cal destacar Esperit de set-ciències 1959, Del poble català Buenos Aires, 1962, signat P Bauló, Orígens del caràcter 1963, Sentit polític dels catalans 1964, Seny no és timidesa 1965, Un mercat per al senyor Esteve 1966, Propaganda totalitària 1968, Tarannà Lerroux 1972, L’evolució del caràcter català 1976 i Pensar en català 1983

Preocupat per la problemàtica de la revolució, la figura de Pancho Villa ha inspirat una gran part de la seva obra — Memorias de Pancho Villa 1923, Vámonos con Pancho Villa 1931, Se llevaron el cañón para Bachimba 1941— i nombrosos contes Si me han de matar mañana 1934, Fuego en el Norte 1960

Fou funcionari a les colònies holandeses d’Indonèsia 1838-58 per escrúpols de consciència tornà a Europa L’any 1860 publicà la novella Max Havelaar Of, De Koffie-veilingen der Nederlandsche Handelsmaatschappij ‘Max Havelaar, o la subhasta de cafè de la Societat Comercial Holandesa’, sàtira que denuncia l’egoisme dels colonitzadors i de les classes altes indígenes, considerada una obra cabdal del s XIX holandès També publicà Minnebrieven ‘Cartes d’amor’, 1861, les narracions breus Ideen 1862-77, les peces teatrals Vorstenschool ‘Escola de prínceps’ i Aleid i De Geschiedenis van Woutertje…

Influït per l’Sturm und Drang, adoptà un to popularista i natural en les seves obres Escriví idillis — Die Schafschur ‘L’esquilada’, 1755— i obres teatrals Faust 1776-78, Golo und Genoveva 1775-81 i Niobe 1778

Des del 1929 ensenyà a la Universitat de Praga, de la qual fou nomenat rector Fou cofundador del Cercle Lingüístic de Praga i un exponent destacat de l’estructuralisme Influït, en un principi, pel formalisme rus, les seves primeres teories subratllaven els aspectes més estètics de l’obra literària, com és palès a l’assaig Přispěrek k estetice českého verše ‘Contribució a l’estètica del vers txec’, 1923 Més endavant, volgué integrar els aspectes lingüístics i sociològics en una teoria coherent, que exposà en Estetická funkce, norma a hodnota jako sociálni fakty ‘Funció, norma i valors estètics…

Novellà, amb una gran dosi de nostàlgia, els anys perduts en el panorama fosc d’una Argentina contradictòria i per a molts impossible Cal esmentar les novelles Aquí vivieron 1949, Misteriosa Buenos Aires 1951, Los ídolos 1953, La casa 1954, Los viajeros 1955, Invitados en el Paraíso 1957 i, sobretot, Bomarzo 1962, obra mestra, recreació esplèndida del Renaixement italià on l’autor broda el perfeccionisme verbal i una minuciosa capacitat d’observació sobre les persones i les coses una recreació semblant, si bé no tan reeixida, presenta El Unicornio 1965, sobre l’edat mitjana, i El laberinto…

Estudià art i arquitectura a Cracòvia, i s’inicià professionalment amb collaboracions en diaris i revistes, i també com a caricaturista L’any 1959 estrenà la seva primera obra teatral, Policja ‘La policia’, que el revelà, tant al seu país com a fora, com un dels dramaturgs polonesos més destacats de la postguerra Les seves obres s’inscriuen en el teatre de l’absurd Els trets humorístics i les situacions inversemblants que hi predominen han estat interpretats com una paràbola satírica dels règims totalitaris Progressivament distanciat, i censurat per les autoritats del seu país, el 1968 emigrà…

Destinat molt de temps a Melilla Publicà uns quants treballs històrics i militars Especialista en l’obra de Palomino, publicà El magno pintor del Empíreo 1928 i Estudio crítico acerca del pintor Antonio Palomino de Castro y Velasco 1941 Collaborà a Archivo de Arte Valenciano , Valencia Atracción i, sobre temes religiosos, a Catolicismo És autor també de Sobre el sentido español del regionalismo valenciano Fou membre corresponent d’acadèmies de València, Sevilla i Còrdova i de l’Instituto Genealógico de São Paulo

Metge i deixeble de Kamo Mabuchi La seva obra mestra, Kojiki-den ‘Comentaris dels Kojiki’, 1764-76, és un estudi crític de les obres clàssiques japoneses, tot exaltant els costums i les tradicions religiosos del Japó Defensà el sintoisme, atacà les formes d’influència xinesa i restaurà el prestigi de la literatura clàssica japonesa D’un gran talent poètic, expressat sempre en el tanka clàssic, contribuí també a preparar el moviment nacional del 1867