Resultats de la cerca

Ministre de finances d’Alfons V de Portugal i, més tard, dels Reis Catòlics Finançà, juntament amb Abraham Senior, la guerra de Granada El 1492 s’establí a Nàpols i el 1503 a la cort dels ducs de Venècia És autor de nombrosos tractats de filosofia, d’apologètica, de misticisme i d’exegesi messiànica

El 1177 intervingué en l’expedició a Conca d’Alfons I, a la cort del qual residí entre el 1181 i el 1183 Se n'han conservat nou composicions de caràcter amorós amb abundants llocs comuns trobadorescs però d’una gran riquesa mètrica i amb notables encerts poètics entre altres, un destacat comiat a Catalunya

Convertit al cristianisme, fou apadrinat el 1106 per Alfons I el Bataller, de qui era metge personal Viatjà a Anglaterra, on obtingueren ressò els seus coneixements científics, avui perduts Considerat com un dels introductors de la cultura oriental a la cristiandat, la seva collecció d’apòlegs Disciplina clericalis , en llatí, fou molt traduïda i és el punt de partida conegut d’aquest gènere

Hom ha suposat que era fill del jueu convers Jerónimo de Santa Fe Molt lligat a la cort d’Alfons IV el Magnànim, a més d’una llarga sèrie de poemes de caràcter amorós féu nombroses composicions sobre l’estada del rei —que acompanyà— a Itàlia, que constitueixen, malgrat el seu limitat valor literari, un interessant diari poètic de l’expedició

Senyor de Paternò, Spaccaforno i d’altres llocs, fou mestre racional del regne Nomenat virrei de Sicília l’any 1423, governà juntament amb l’infant Pere d’Aragó 1424-27 i després amb Juan de Moncayo i d’altres, fins el 1434 Acompanyà el rei Alfons IV a la batalla de Ponça, on fou pres amb dos fills seus 1435

Molt usat pels poetes catalans des de l’edat mitjana —Alfons el Cast, Turmeda—, el seu conreu ha continuat en èpoques posteriors sense interrupció Hom l’ha emprat sobretot en la composició de danses i de goigs i, en general, de poesia de caire popular Durant la Decadència s’estengué el seu ús amb la introducció en la poesia catalana del romanç castellà V Garcia, Fontanella

L’obra més important és Il principe de Maquiavel, veritable teoria política de l’estat absolutista D’entre els catalans destaquen l' Speculum principum , del jurista valencià Pere Belluga, escrit entre el 1437 i el 1441 i dedicat a Alfons el Magnànim, i el Consejo y consejero del príncipe 1559, de Frederic Furió i Ceriol, que dedicà al príncep Felip Felip II, de qui era conseller

Són famosos els dotze miracles montserratins que consten en un manuscrit de Ripoll del segle XII, així com els de la primera part del Llibre Vermell de Montserrat 1396 La difusió als Països Catalans del llibre de miracles de Gautier de Coincy, de les Cantigas d’Alfons X de Castella i d’altres reculls europeus, sobretot marians, estimulà als santuaris del país la confecció de llibres de miracles a partir dels segles XIV i XV

D’estament baix, la seva producció —quaranta-dues poesies— el fa el més antic dels trobadors després de Guilhem de Peitieu La seva carrera, molt professional, començà a les corts de Poitiers i d’Elionor d’Aquitània, sobretot, i vers el 1134 es traslladà a les de la península Ibèrica, on freqüentà principalment la d’Alfons VII de Castella i Lleó a la darreria de la seva vida es relacionà amb Ramon Berenguer IV de Barcelona, possiblement a Lleida, tot just reconquerida Sovint adoptà una actitud moralista agra i malhumorada, expressada amb un llenguatge contundent, cru i sarcàstic…

Collaborà al “Diario de Barcelona”, “Lo Gai Saber”, “Calendari Català” i “La Renaixença” Fou membre 1877 de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i mantenidor 1875 dels Jocs Florals de Barcelona Traduí al català l' Oda als trobadors catalans, de Mistral 1861, i al castellà poemes d’Horaci, Mireio 1868 de Mistral, i Lohengrin 1882 de Wagner Afiliat al partit conservador, collaborà en la restauració d’Alfons XII i fou regidor de l’ajuntament de Barcelona 1875-77