Resultats de la cerca
Es mostren 4848 resultats
contaminació
Literatura
En la literatura llatina, fusió de dos o més texts, de la comèdia grega dins una comèdia romana.
Utilitzat ja pels primers autors de la fabula palliata , el terme fou aplicat pels enemics de Terenci a les comèdies d’aquest, totes elles contaminades
literatura castellana
Literatura
Literatura en llengua castellana.
Més específicament, hom circumscriu aquest terme a la literatura en castellà produïda dins l’Estat espanyol mentre que considera a part les literatures argentina, mexicana, colombiana, etc produïdes dins l’àrea de parla castellana de l’Amèrica Llatina Edat mitjana La literatura medieval castellana tingué unes característiques molt definides, originades per la situació política especial de la Reconquesta, per l’existència d’uns forts corrents de transmissió oral i joglaresca, per la coexistència amb estructures culturals orientals, principalment àrabs, i per una forta influència francesa a…
caràcter
Literatura
Personatge creat per un dramaturg, un novel·lista, etc, considerat com a exemple típic d’un tret moral determinat.
citació
Literatura
Text d’un autor que hom addueix en suport d’una opinió, d’una regla, etc.
Si és escrita, cal indicar clarament que és el tros citat entre cometes i, en nota, l’autor, l’obra, l’edició i la pàgina Una citació dins una citació és expressada amb una sola cometa ' ' Cal fer-les constar en tota edició crítica, per exemple, amb lletres espaiades, i identificar-les en un apartat propi
cantiga d’escarnho e de mal dizer
Literatura
Cantiga satírica d’inusitada violència i fins i tot d’obscenitat expressiva.
Hom ha distingit entre la cantiga d’escarnho , on la crítica és més cortesana i encoberta, i la cantiga de mal dizer , sàtira personal, caricaturesca, de gran interès lèxic, històric i sociològic
cantiga d’amor
Literatura
Cantiga en la qual l’enamorat canta el desdeny de l’estimada o, menys sovint, en fa el panegíric.
Hi és ben perceptible la influència provençal, fins i tot en el lèxic, bé que la queixa amorosa esdevé més intensificada i malenconiosa en la lírica galaicoportuguesa
cantiga d’amigo
Literatura
>Cantiga basada en l’artifici poètic de posar en boca d’una dona enamorada la queixa per l’absència o el desdeny de l’estimat.
El seu origen, en oposició amb el caràcter cortesà de la cantiga d’amor, és popular, i recorda el matriarcat latent en la vida rural gallega Hom les ha relacionades amb les kharjas mossàrabs, i la fórmula ha estat emprada a França chansons de femme i a Alemanya Frauenlieder, Wineleodes , però és en els cançoners medievals gallecs on assoleix la seva major riquesa i la matisació psicològica Formalment hi és bàsic el parallelisme o la repetició del mateix vers amb molt lleus modificacions es tracta potser d’una vella fórmula màgica o d’un recurs mnemotècnic característic de la lírica…
literatura canadenca
Literatura
Literatura en llengua anglesa desenvolupada al Canadà.
El primer gènere que adquirí unes característiques pròpies fou la novella històrica, iniciada per John Richardson 1796-1852 i seguida per William Kirby 1817-1906 El gènere humorístic, de gran tradició posterior, començà amb les obres de Thomas Chandler Haliburton 1796-1865 i de Sara Jeannette Duncan 1862-1922 La poesia romàntica, intimista en Isabella Valancy Crawford 1850-1886, s’inspirà més generalment en la vida salvatge del país, seguint en gran part els corrents de l’època victoriana anglesa S'hi destacaren Charles GD Roberts 1865-1943, Archibald Lampman 1861-99 i Bliss Carman 1861-1929…
cesura
Literatura
Pausa obligatòria a l’interior d’un vers. En la poesia grega i llatina, de ritme quantitatiu (alternança de síl·labes llargues i breus), la pausa segueix la terminació d’un mot dins un peu.
Si separa dos peus dins el vers, és anomenada dièresi Ordinàriament hom troba la cesura al mig del vers, les dues parts del qual, anomenades hemistiquis , s’equilibren La cesura clàssica pot ésser femenina , si s’escau després d’una síllaba breu, masculina , després d’una de llarga, trihemímera o semiternària, després de tres migs peus és a dir, dins el segon peu, penthemímera o semiquinària , després del cinquè mig peu dins el tercer peu, hepthemímera o semiseptenària , després del setè mig peu dins el quart peu, bucòlica , en l’hexàmetre abans del cinquè peu el quart peu sol ésser un…
catàleg
Literatura
Poema o versos d’un poema que enumeren qualitats o objectes, com ‘‘El catàleg de les naus’’, cant segon de la Ilíada
.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina