Resultats de la cerca
Es mostren 4873 resultats
Lluís del Milà i Eixarc
Literatura
Música
Compositor, músic i escriptor.
Vida i obra De família noble i destinat inicialment a la carrera eclesiàstica —no rebé, però, ordes majors i es casà després del 1543—, passà la major part de la seva vida a València, a la cort ducal de Ferran d’Aragó, duc de Calàbria Hom el coneix també sota la forma castellanitzada de Luis Milán Fou un virtuós de la viola de mà Fou l’autor de la primera edició de música per a viola de mà en tabulatura apareguda a la Península Ibèrica, Libro de música de vihuela de mano intitulado El Maestro València, 1536 L’obra consta de diversos capítols dedicats a l’aprenentatge de l’instrument i de prop…
, ,
Josep Nicasi Milà de la Roca i Guilla
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític.
Vida i obra Fill de Josep Maria Milà de la Roca i Serra Fou pilot nàutic Milità en el moderantisme antiesparterista des de la direcció de la revista El Papagayo i polemitzà amb El Constitucional i El Sapo y el Mico , de Pere Mata i Antoni Ribot i Fontserè Dirigí també el diari catòlic La Convicción , que mantingué llargues polèmiques amb Joan Mañé i Flaquer i el Diario de Barcelona Publicà en català unes guies o pronòstics per als anys 1845-47 i per al 1856 i li són atribuïbles els poemes satírics d’ El Papagayo Publicà la novella de fulletó Los misterios de Barcelona 1844 —escrita des de…
,
Teodor de Mena i Zamora
Literatura
Música
Periodisme
Escriptor, periodista i músic.
Fou músic de professió Publicà i dirigí, a Olot, La Aurora Olotense 1859 i El Faro de la Montaña a Barcelona, El Espectador 1872 a Sabadell, Los Ecos del Vallés 1880 i Diario de Sabadell 1881-86, i a Arenys de Mar, Ecos de la Costa 1886-88 És autor de la lletra i la música de sarsueles El conde de Neumurs i Gent de fàbrica , 1873, d’un oratori, del drama Arnau de la farga i del treball La industria de Sabadell 1870 Amb Joaquim Asènsio d'Alcàntara publicà Calabazas y cabezas 1865
,
Miquel Maurette
Literatura
Agronomia
Escriptor i agricultor.
Fill de masovers, cursà la instrucció primària a l’escola de Tuïr fins a dotze anys, i es dedicà a l'ofici de pagès De formació autodidàctica, escriví novelles i contes en francès Collaborà en diverses publicacions rosselloneses, i aplegà una tria d’aquestes composicions a Scènes de la vie rustique 1932 Els tres llibres amb què obtingué més ressò foren Le temps des merveilles , La crue , traduït al català pel mateix autor en collaboració amb Joan Oller i Rabassa L’aiguat , 1959, i Le Clos Saint-Michel , amb versió catalana de Ferran Canyameres El mas de Sant Miquel , 1963 Fou alcalde de…
,
Llorenç Mateu i Sanç
Literatura
Història del dret
Jurista i escriptor.
Vida i obra Després d’estudiar gramàtica i filosofia a València i jurisprudència a Salamanca, es doctorà a la Universitat de València 1638 Exercí l’advocacia, i el 1646 Felip IV el nomenà assessor criminal de la governació de València un any després, passà a ser advocat fiscal de la Reial Audiència, on ascendí, el 1649, a jutge de la sala del crim i, el 1652, a jutge civil El 1650 rebé l’hàbit de cavaller de l’orde de Montesa El 1659 passà a Madrid, com a alcalde de casa i cort, el 1668 fou conseller d’Índies i el 1671 passà a regent del Consell d’Aragó És, per tant, un exemple destacat del…
, ,
Pere Matalonga i Montoto
Literatura
Periodisme
Política
Periodista i escriptor.
Vida i obra Fou collaborador d’ En Patufet , en què a començament dels anys vint publicà nombrosos relats per a públic infantil També fou redactor del diari La Rambla 1936-38 Afeccionat a la literatura castellana, feu una breu estada a Madrid i intentà introduir-se en els medis literaris de la ciutat Membre del PSUC, lluità al front republicà, i el 1939 s’exilià a França, on estigué internat en un camp de concentració El mateix any es traslladà a Mèxic En aquest país dirigí Nova Era , òrgan del Partit Socialista Català, i altres publicacions com Confidencias També fou un dels…
,
Pere Mata i Fontanet
Pere Mata i Fontanet
© Fototeca.cat
Literatura
Medicina
Periodisme
Metge, escriptor i publicista.
Vida i obra Fill de metge, es graduà en medicina a Barcelona i se’n doctorà a Madrid 1846 Influït pel socialisme utòpic francès i per Mazzini, s’allistà a la Milícia Nacional i pertanyé al Partit Progressista Fou empresonat el 1836 i el 1838, i el 1837 i entre el 1838 i el 1840 s’exilià a l’Estat francès, on completà la seva formació mèdica a Marsella i a Montpeller A París seguí uns cursos amb M Orfila Retornà després del canvi de règim del 1840, i fou nomenat alcalde de Reus Fou designat diputat a corts 1842-43 i, a Madrid, oficial primer del Ministeri de Foment Del 1843 al…
,
rapsode
Literatura
En l’antiguitat grega, recitador de poesia èpica.
Homer, però, empra el nom d'aede per a designar el recitador, i solament a partir del segle V aC apareix el terme rapsode , entès modernament com a recitador de poemes d’altri, en oposició a aede
Esteve Bonet i Perelló
Literatura
Història del dret
Poeta i notari.
Jurista i polític d’ideologia liberal i constitucionalista, collaborà en l’ Aurora Patriótica Mallorquina 1812-13 Durant la reacció absolutista del 1824 fou detingut i empresonat al castell de Bellver Durant la reclusió compongué una primera versió del cant en vers La fuga de las musas Escriví poesies en llatí, castellà i català, inèdites
,
Manuel Mas i Soldevila
Literatura
Història del dret
Jurista i escriptor.
Professor de lleis a la Universitat de Barcelona, durant la guerra de Successió prengué partit per la causa austriacista Conseller segon de la ciutat de Barcelona l’any 1711, formà part de la Junta del govern provisional català durant el setge de 1713-14 Després de la capitulació, els seus béns foren confiscats pels borbònics Home d’inquietuds humanístiques, publicà diverses poesies, en català i en castellà com Festives demostracions 1691, i participà en certàmens poètics i commemoracions diverses com en el certamen de sant Oleguer 1702, on guanyà el primer premi de composicions catalanes A…
, ,