Resultats de la cerca

Pertangué al grup poètic Viernes La seva poesia és impregnada de criollisme Publicà Virajes 1932 i Las torres desprevenidas 1940 —escrita a Washington, on exercí un càrrec diplomàtic—, sobre l’angoixa i les frustracions de la humanitat en guerra Conreà la poesia infantil, amb un accent íntim i ple de nativisme estilitzat

Documentat des del 1178 i fill d’un mercader genovès, Folc, literàriament conegut com a Folquet , és un típic representant de la rica burgesia marsellesa que conreà les lletres La seva obra poètica dinou composicions evidencia una notable formació llatina, palesada en influències d’Ovidi i de Sèneca, sobretot, i un cert coneixement de l’escolàstica exposa els conceptes més típics de la fin'amor , o amor cortès, en argumentacions lògiques, amb sillogismes i paradoxes, en forma elegant, d’una gran riquesa estròfica, però en una actitud més sàvia que no pas sentida Era un mercader ric que es…

Amb un gran domini del llenguatge i amb l’ús amesurat de les possibilitats expressives de la parla rural, compongué narracions on un món de misteri i de superstició troba una expressió culta, a la manera d’un Poe rural gallec L’humor, l’expressivitat i la captació matisada de tipus i d’ambients en fan un dels escriptors gallecs actuals més llegits La seva obra narrativa és recollida en els llibres A lus do candil 1953 i Terra Brava 1955, Contos da neboa 1973 i Historias que ninguén cré 1981 També ha conreat el teatre Pauto do demo , 1958

Germà gran de Josep Maria Folch i Torres , començà a collaborar a la premsa molt jove, en part forçat per les circumstàncies econòmiques familiars el 1894, als divuit anys, ja era director de La Opinión , i collaborava també al Diario Mercantil Militant de la Lliga Regionalista, fou collaborador de La Veu de Catalunya 1903-09 i Las Noticias Fou director, des de la fundació 1902 fins al 1912, del setmanari satíric Cu-cut , on signava amb el pseudònim Lleixiu El 1916 començà la carrera d’advocat, i obtingué el títol el 1918 S’inicià en la literatura al setmanari  L’Aureneta el 1895, on…

Vida i obra Participà en diversos certàmens literaris, i aconseguí nombrosos premis, entre d’altres la flor natural als Jocs Florals de Sants 1901 i, el 1904, la Copa del Consistori i els dos accèssits als de Barcelona El conjunt de narracions que hi anà presentant, les recollí el 1908 al volum intitulat Anímiques La seva primera novella, d’estil naturalista i de tipus psicològic, Lària 1904, primer premi del concurs de novella de la Biblioteca Popular de L’Avenç imita l’estil i l’ambientació rural de la narrativa de Víctor Català Posteriorment, amb un caràcter didàctic que mantingué en…

Collaborador de La Veu de Catalunya i Cu-cut , dirigí D’Ací i d’Allà 1919-24 i fundà les revistes Futurisme i Actualitats 1924, que també dirigí Publicà un bon nombre de novelles d’un valor desigual, com Els adéus 1924, Ídol vivent 1928, Les dues germanes 1923, L’etern retorn 1924, La desventura de Tomàs Salom 1925, Una dona 1925 i Camins de dolor 1926 També és autor del recull de narracions Vides humils 1929, publicat pòstumament, i de diverses comèdies Mal d’amor , Per damunt les boires i El casquet i la boina anglesa Traduí La passatgera 1926, de Guy de Chantepleure, i Vida de Beethoven…

Es llicencià en dret, milità a la Unió Socialista de Catalunya i collaborà a Justícia Social – Octubre Dirigí la revista Vida Nova 1902-03 Publicà la novella breu Fugint del llot 1904, els poemaris  Visions meves  1910 i  Poemes de la Guerra Gran 1914-1920  1921, i també obres de divulgació lingüística per a l’aprenentatge del català, com ara el Vocabulari jurídic català 1934 i els llibrets 34 regles per escriure correctament la llengua catalana 1931, sovint reeditat, Tots els verbs catalans 1953 i Gramàtica popular de la llengua catalana 1953 Traduí al català algunes novelles de Victor…

Diaca a Lió, dirigí l’escola catedralícia Escriví De electione episcoporum , on reivindicà la llibertat de l’elecció dels bisbes, i la collecció canònica Capitula ex lege et ex canone collecta

Escriví un Epitome, o Bellorum Romanorum libri duo , de Tit Livi, famós a l’edat mitjana i a l’edat moderna, i potser és identificable amb l’autor d’un diàleg, Vergilius orator an poeta si això fos cert, Florus hauria estat africà i mestre, hauria fugit de Roma en temps de Domicià, on hauria tornat en temps d’Adrià, i s’hauria establert a Tarragona Han estat conservats poemes d’un Florus a qui alguns atribueixen el Peruigilium Veneris , potser també identificable amb l’historiador

El 1940 s’installà als EUA on exercí com a professor de literatura La seva poesia és influïda per la de Juan Ramón Jiménez i entre la seva obra es destaca 32 poemes breves 1927, Trópico 1930, Cuatro poemas 1940, Antología poética 1956, Antología penúltima 1970, etc Compilà diverses antologies Cien de las mejores poesías españolas 1965, La poesía hispanoamericana desde el modernismo 1968, etc El 1992 publicà la seva darrera obra Hasta luego