Resultats de la cerca

Fou director del Diario de Sabadell , fundador de la Biblioteca Sabadellenca i president de l’Associació de Periodistes de Barcelona Essent un dels periodistes més antics i coneguts del país, el 1935 inicià la publicació d’unes memòries a La Veu de Catalunya , de la qual fou redactor en cap Milità a la Lliga Regionalista El 1936 s’exilià a Itàlia Publicà La nit del 6 d’octubre a Barcelona 1935, en collaboració amb Modest Sabater, Cento martiri della Rivoluzione del 1936 nella Catalogna 1937, en collaboració amb el caputxí Antoni Maria de Barcelona, i Barcelona sotto l’incubo del terrore rosso…

Llicenciada en filologia germànica per la Universitat de Lisboa, exercí la docència a l’ensenyament secundari Formà part de la Societat Portuguesa de Neurologia i Psiquiatria, i els anys 1973-78 presidí l’Associació Portuguesa d’Escriptors Després de la dictadura ocupà càrrecs culturals al govern adjunta al secretari d’estat de Cultura 1979 i agregada cultural a Cap Verd 1988-90 El 1980 i el 1987 fou lectora de portuguès al King’s College de la Universitat de Londres Literàriament la seva obra se situa en un experimentalisme lingüístic influït per J Lacan, J Genette o J Kristeva Cal esmentar…

Un llarg sojorn a Portugal l’impregnà d’arcadisme Arcàdia imità les èglogues virgilianes i fou el primer poeta neoclàssic del Brasil Publicà Obras 1768 i Vila Rica 1813, poema èpic on cantà l’heroisme dels bandeirantes Empresonat per activitats polítiques, se suïcidà

Combaté els nazis a les ordres de Tito  durant la Segona Guerra Mundial Posteriorment, prengué part activa com a propagandista en l’establiment de la República Socialista Federativa de Iugoslàvia , però el 1963 fou amonestat per unes declaracions en les quals considerava els serbis amenaçats per la resta de nacionalitats de l’estat Exclòs del Partit Comunista 1968 i apartat dels sectors més oficials, des de la mort de Tito 1980 tingué un protagonisme creixent com a impulsor del nacionalisme serbi, molt especialment amb relació a Kosovo El 1992 assumí la presidència de la República Federativa…

Recopilà poemes populars La seva obra original canta la pagesia a Balade şi Idile 1893 i Fire de tort ‘Fils de teixit’, 1896 Traduí al romanès la Divina Comèdia

D’extracció obrera, fou tipògraf de professió i milità dins l’anarquisme i alhora es manifestà nacionalista català De formació autodidàctica, exercí una tasca important per a elevar el nivell cultural obrer Fundà i dirigí La Compañía Libre de Declamación, el Centre Fraternal de Cultura i també l’Agrupació Avenir, que editava el periòdic Avenir  1905, i les Vetllades Avenir 1902-05, on estrenà diverses obres —sovint traduïdes per ell mateix— d’autors com Mirbeau i Hervieu i donà a conèixer Brieux, Hauptmann, Donnay, Mirbau i l’Ibsen més revolucionari Treballà a la impremta…

Es donà a conèixer amb la novella As covas do rei Cintolo 1956, en la línia de fantasia i humor d’Alvaro Cunqueiro, bé que un any abans havia publicat Ribanzo , en el mateix gènere, al qual retornà amb A xeva sagrada 1960 i A vila sulagada 1981, premi Blanco Amor Escriví també nombroses obres de teatre, sovint grans quadres històrics on, emparat en figures de la llegenda o de la història gallega, presenta problemes de l’actualitat Prisciliano 1970, Xelmírez 1974, Os irmandiños 1978, Pedro Madruga 1981 i A diáspora 1981 Fou també autor d’assaigs O esprito de Galiza 1955, De la Saudade y sus…

Utilitzà sovint el pseudònim Violante de Cisneyros Fou un dels animadors de la revista “Orpheu”, que introduí el Modernisme a Portugal Antologia de Poemas 1956 recull una bona part de la seva obra

Collaborà amb el grup animador Renascença Portuguesa i fou un dels fundadors de les revistes “Nova Silva” i “A Águia” Intervingué en la Gran Guerra i, exiliat, visqué a Espanya, França i Brasil Tornà a Portugal i es dedicà a la tasca d’historiador Escriví poesia Divina Voluptuosidade , 1923 Missa da Meia-Noite , 1940, sota el pseudònim d' António Fróis, drames històrics O Infante de Sagres, 1916 Egas Moniz, 1918 i narracions breus Daquém e Dalém da Morte, 'Deçà i dellà la mort’, 1913

Sacerdot, catedràtic dels seminaris de Terol i de Sogorb D’ideologia liberal, el 1820 fou diputat per Terol S'exilià a Marsella el 1823, i més tard residí a Barcelona El 1844 fou presentat per a bisbe de Mallorca, però hi renuncià i fou canonge de València Publicà Diccionario geográfico-histórico de la España antigua Tarraconense, Bética y Lusitana 1835-36 i Compendio de la vida del apóstol san Pablo 1849