Resultats de la cerca

Orfe de pare, als set anys ingressà al seminari de les Escoles Pies de València, on feu els vots l’any 1820 Exercí la docència a Saragossa 1923 i, des del 1827, a València Exclaustrat des de l’any 1835 per malaltia, la secularització definitiva no li arribà fins el 1851 Home de múltiples interessos, fou un dels introductors del Romanticisme al País Valencià, on sembla que donà a conèixer l’obra de Lo Gaiter del Llobregat Publicà les novelles històriques La torre gótica 1831, El hombre invisible 1833, La amnistía cristiana 1833 i El panteón de Scianella 1834, influïdes per Ann Ward Radcliffe i…

Vida i obra Assaonador de pells, era fill d’un altre Miquel Parets, de qui heretà l’ofici, i de Caterina Alaver Es casà successivament amb Maria Roura, Isabel Mans i Marianna Vinyes, i escriví un extens dietari que, amb el títol de De molts successos que han succeït dins Barcelona i molts altres llocs de Catalunya dignes de memòria , comprèn el període 1626-60 Hi descriu tots els esdeveniments notables de la vida política, social i quotidiana de la Barcelona del segle XVII la gran fam del 1631, el motí del Corpus de Sang, les vingudes de prínceps i monarques, les festes i els cerimonials…

De família pagesa i obrera del tèxtil, visqué uns quants anys a Igualada, on estudià al collegi dels escolapis, fins que la seva família s’establí a Barcelona Hi obtingué el títol de batxiller en dret a la Universitat, on treballà com a escrivent Pròxim políticament al republicanisme i a la utopia, i literàriament a Víctor Balaguer, publicà poemes i assaigs en revistes com La Mariposa , El Genio , El Trovador , que dirigí, La Fraternidad , El Padre de Familia  i La Opinión Pública Contribuí a la renovació romàntica amb alguns assaigs filosòfics i literaris, com ara Origen, carácter y…

Es llicencià en dret, milità a la Unió Socialista de Catalunya i collaborà a Justícia Social – Octubre Dirigí la revista Vida Nova 1902-03 Publicà la novella breu Fugint del llot 1904, els poemaris  Visions meves  1910 i  Poemes de la Guerra Gran 1914-1920  1921, i també obres de divulgació lingüística per a l’aprenentatge del català, com ara el Vocabulari jurídic català 1934 i els llibrets 34 regles per escriure correctament la llengua catalana 1931, sovint reeditat, Tots els verbs catalans 1953 i Gramàtica popular de la llengua catalana 1953 Traduí al català algunes novelles de Victor…

De formació autodidàctica, fou redactor de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans, professor de l’Escola Industrial i director de la biblioteca del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat Des de la premsa periòdica, on collaborà en diaris i revistes com La Veu de Catalunya , La Revista , La Nova Revista , “La Paraula Cristiana”, La Publicitat , Catalunya Franciscana , Nostra Parla , La Gaceta Literaria , Un Enemic del Poble  i Revista de Catalunya , donà a conèixer els ideals noucentistes difosos per Eugeni d’Ors al Glosari , i hi defensà l’europeisme cultural i la pervivència…

Començà a publicar articles a la premsa i del 1959 al 1964 estudià a l’Institut Gor'kij de Literatura Cridà l’atenció de la crítica amb el conte Derevn'a Berd’ajka ‘El poble de Berd’ajka’, 1961 i es consagrà definitivament amb Privyčnoje delo ‘Feina habitual’, 1966 Entre altres obres, cal destacar també Plotničkije Rasskazy ‘Històries d’un fuster’, 1968, Utrom u subbotu ‘Dissabte al matí’, 1976 i Vospitanije po doktoru Spoku ‘L’educació segons el Dr Spock’, 1978 Rebé un gran nombre de guardons oficials i literaris, tant de la Unió Soviètica com de la Federació Russa premi estatal de l’URSS…

El seu pare era musicòleg i rector de la Universitat de Brno El 1952 es graduà en arts, cinema i literatura a la Universitat Carles de Praga, i posteriorment hi exercí la docència, professió que combinà amb la creació literària, l’assaig i la traducció Els seus primers llibres publicats foren reculls de poemes Ingressà al partit comunista txec el 1950, i en fou expulsat dos anys més tard per desviacionisme, però hi reingressà el 1956 fins el 1970, que en fou expulsat definitivament arran de la seva implicació en la primavera de Praga del 1968 Aquest any publicà dues obres que li donaren…

Llicenciat en ciències historicofilosòfiques per la Universitat de Coïmbra, on exercí la docència, fou també director general de la Secretaria d’Estat de la Comunicació Social i membre assessor de la Fundació Calouste Gulbenkian A partir del 1946 edità la revista Vértice , portaveu del moviment neorealista Inscrit en aquesta tendència, sobresortí en la narrativa breu, i ja en el seu primer recull, Nevoeiro 1944, subratlla els condicionats de les circumstàncies geogràfiques i socials dels personatges En el mateix gènere, és autor de Serranos 1948, Quatro reis 1957, Corpo ausente 1961 i Viagem…

Fundà el cercle literari Zielony Balonik 1905 Amb Studia i szkice z literatury francuskiej ‘Estudis i esquemes de literatura francesa’, 1920, Molière 1924, etc, rompé els cànons de la tradició simbolista Es destacà per les traduccions del francès

Tot utilitzant la sàtira, criticà l’oposició als bolxevics durant la revolució en la novella Belaja Gvardija ‘La guàrdia blanca’ 1925 La seva millor obra, però, és Master i Margarita ‘Mestre i Margarida’, 1928-40, que fou publicada pòstumament 1967 Conreà també el teatre, on plantejà les tensions entre l’artista i la societat Poslednije dni Puškin ‘Els últims dies Puškin', 1940