Resultats de la cerca

Es doctorà en cirurgia a Lausana El 1922 deixà Rússia i, després de viatjar per diversos països, s’establí definitivament a Palestina 1931 El 1936 obtingué el Premi Bialik En la seva obra i en les seves nombroses traduccions manifestà la voluntat d’eixamplar els horitzons culturals del seu poble afegint a la tradició predominantment religiosa i ètica del judaisme el contingut estètic de la cultura occidental, sobretot, la grega

Fou militar a Síria i propietari rural a Itàlia En resta el llibre segon d’un resum sobre agricultura De arboribus i el tractat Adversus astrologos Vers l’any 60 escriví De re rustica , en 12 llibres hi defensa l’agricultura com a base de la societat romana el llibre desè, sobre els jardins, és escrit en vers, com a complement de les Geòrgiques de Virgili, on no és tractat aquest tema

Les seves obres, Instructiones i Carmen apologeticum , representen el primer intent de construir una èpica cristiana Teològicament fou patripassià i millenarista

Llicenciada en filologia germànica per la Universitat de Lisboa, exercí la docència a l’ensenyament secundari Formà part de la Societat Portuguesa de Neurologia i Psiquiatria, i els anys 1973-78 presidí l’Associació Portuguesa d’Escriptors Després de la dictadura ocupà càrrecs culturals al govern adjunta al secretari d’estat de Cultura 1979 i agregada cultural a Cap Verd 1988-90 El 1980 i el 1987 fou lectora de portuguès al King’s College de la Universitat de Londres Literàriament la seva obra se situa en un experimentalisme lingüístic influït per J Lacan, J Genette o J Kristeva Cal esmentar…

Inscrit en el corrent de l’art per l’art, els seus versos, que canten la natura i l’amor, foren musicats per Rimskij-Korsakov i Rakhmaninov Traduí els clàssics grecs i llatins La seva obra — Liričeskij panteon ‘Panteó líric’, 1840, Večernije ogni ‘Llums del capvespre’, 1883-85 — influí sobre el simbolisme rus

Formada a l’Escola Massana, començà a publicar els anys seixanta a les revistes Oriflama i Triunfo També collaborà a la revista  Por favor , de la qual fou cap de redacció, i a  Diari de Barcelona , Dunia , Charlie Hebdo i Vindicación Feminista Les seves vinyetes reflecteixen una intenció crítica amb la pròpia classe social, la burgesia i, sobretot, la reivindicació feminista, moviment del qual fou una de les pioneres a Catalunya Foren aplegades a  Maternasis 1967, Y fueron felices 1970, Pels segles dels segles 1971, La educación de Palmira 1972, Mujercitas 1975 i Cambios y recambios 1983…

Analista clínic i doctor en farmàcia Fundador de la revista de Tortosa Gèminis , juntament amb Jesús Massip Publicà reculls de poesia L’ombra rogenca de la lloba 1982, premi Carles Riba, Long Play per a una ànima trista 1986, Llir entre cards 1988, La insostenible lleugeresa del vers 2002 i El Jardí de les delícies 2014 La seva poètica, irònica, palesa la influència dels clàssics Villon, A Marc, els clàssics llatins, Shakespeare, del qual traduí Tots els sonets 1993, premi Crítica Serra d’Or de traducció poètica 1994, etc  La raíz de la mandrágora 2005 és una edició bilingüe de la seva obra…

Filla d’ Antoni Vilalta , i de Maria Soteras , exiliats a Mèxic el 1939, es llicencià en lletres hispàniques per la Universidad Autónoma de México, exercí el periodisme, entre d’altres, amb collaboracions al diari Excelsior , i treballà també per a la televisió S’inicià com a novellista El castigo , 1957 Los desorientados , 1958 Dos colores para el paisaje , 1961, però aconseguí l’èxit amb el teatre, com a autora i també com a directora d’escena, on analitzà els problemes de l’home contemporani Diverses obres seves foren traduïdes a altres llengües, entre d’altres al català Vicenç Riera…

Resident a Monòver des d’infant, fou funcionari de correus des del 1907 Dirigí el diari local El Clarín i collaborà amb tots els periòdics monovers del seu temps, com també amb l’alacantí El Día 1915-37 President del Casino de Monòver 1930, a l’inici dels anys trenta es traslladà a Madrid, on ocupà un alt càrrec a l’empresa Correos y Telégrafos Els anys cinquanta fou corresponsal del diari ABC als Països Baixos, i hi publicà articles sobre pintura flamenca És autor de diverses obres, com Poética española 1949, Cómo es Azorín 1953 i El romanticismo literario europeo 1964

Frare augustinià 1634 fou tres vegades prior del convent de Girona, i després dels d’Igualada, Palamós i la Selva Catedràtic de teologia a la Universitat de Girona 1655-66 Feu construir el pont de pedra a la confluència del Güell i l’Onyar, per facilitar l’accés al seu convent Publicà dues obres d’espiritualitat en castellà i llatí a Barcelona 1679 i 1684