Resultats de la cerca

Participà en la Primera Guerra Mundial i morí al front Influït pel simbolisme francès i rus, el tema central de la seva poesia és el sentiment tràgic de les contradiccions socials, entre les idees, els desigs i la realitat Són obres seves Krizis ‘Crisi’, 1908 i Orden ‘Ordre’, 1910

Representant típic de la literatura de postguerra, clarament pessimista, se suïcidà Les seves narracions han estat recollides a Bannen ‘Anys de decadència’, 1936 Les seves novelles principals són Shayo ‘Sol ponent’, 1947 i Ningen Shikkaku ‘No més humà’, 1948, autobiogràfica

Estudià a Oxford i formà part de la generació d’Auden i Spender, la qual, durant els anys trenta, orientà l’herència d’Eliot vers els temes polítics i socials des d’un punt de mira esquerrà Fou professor de poesia a Oxford 1951-56 Traduí Virgili i escriví assaigs i novelles policíaques amb el pseudònim de Nicholas Blake La seva lírica evolucionà vers l’individualisme Transitional Poem 1929, From Feathers to Iron 1931, The Magnetic Mountain 1933, A Time to Dance 1935, Collected Poems 1954, The Room and other Poems 1965 i The Whispering Roots 1970

S'establí a Londres per tal de fer-se conèixer com a autor teatral amb l’obra Scaramouch in Naxos 1889 Però és a l’obra poètica, iniciada amb Fleet Street Eclogues 1893, on hi ha reflectits el seu intent renovador i la seva turmentada personalitat, que l’havia de portar al suïcidi Els seus altres llibres de poemes — Ballads and Songs 1894, New Ballads 1897 i The Last Ballad 1889, es mantenen dins la mateixa temàtica començada en el primer llibre En morir deixà inacabat el poema God and Mammon

Els seus primers reculls poètics, Anatomija 1930 i Pesme ‘Cants’, 1938, reflecteixen influències surrealistes, que abandonà després de la guerra per un major realisme D’aquesta etapa són els reculls poètics Čovekov čovek ‘L’home de l’home’, 1953, Flora 1955 i Snimci ‘Foto’, 1963, i les novelles Čutnje ‘Silencis’, 1963, Tajne ‘Misteris’, 1964 i Begstva ‘Fugues’, 1966

Fundador d’una família de poetes i cantors, és la figura patriarcal per excellència de la literatura de Salta Poeta delicat i senzill, les seves coplas reflecteixen la saviesa de la contemplació Publicà colleccions de relats El viento blanco 1924, Los casos del zorro 1925 i Relatos lugareños 1930

Fou canonge a Rodés Poeta una mica fred, mantingué els temes tradicionals del trobar a l’època turbulenta de les croades En són conservades setze cançons, un planh sobre la mort d’Uc Brunenc, un poema didàctic sobre les virtuts cardinals i un tractat de falconeria, Dels ausèls caçadors , d’uns 4 000 versos Les seves poesies foren publicades el 1933

Autor d’epigrames reeixits i d’agradables cançons Les seves poesies religioses, però, són menys interessants La primera edició de les seves obres és del 1796

Estudià a Tolosa i fou capellà al seu poble Amic i deixeble de Godolin, deixà una obra abundant, els títols essencials de la qual són Lou beray e naturau gascou en las quate sasous de l’an 1636 i Lou trimfe de la lengouo gascouo am playdeiatz de las quouate sasous e deus quouate Elemens, daouant lou pastou de Loumaigne 1642 Fou autor d’un catecisme en vers i de poesies de circumstàncies nadales, epístoles, epigrames, etc Concebuda essencialment sobre el model bucòlic virgilià, la seva obra manifesta una evident afectació retòrica, però el llenguatge és excepcionalment ric, pintoresc i popular…

Senyor de Berfull, fou conseller de València el 1652 Participà en la justa poètica celebrada a la ciutat el 1665 amb un jeroglífic i dos poemes en castellà, que es publicaren a València 1665 Fou membre de l’Acadèmia de l’Alcàsser 1670 Hi ha un sonet seu als preliminars del Siglo cuarto de la conquista de Valencia València 1640 i un romanç a Segundo centenario de la canonización de Vicente Ferrer València 1656, ambdues obres de MA Ortí