Resultats de la cerca

L’autor hi desenrotlla la seva vida amb finalitat sovint justificativa o per deixar constància d’una experiència determinada, etc acostuma a ésser redactada en primera persona En sentit ampli existí des de l’antiguitat, però l’aparició del mot, així com la concreció de les seves característiques, són relativament modernes, per la qual cosa no sempre és fàcil de distingir-lo d’altres formes autobiogràfiques com les memòries memòria i les confessions confessió, i la seva història es confon amb la d’aquestes Les Confessions 400 d’Aureli Agustí solen ésser considerades la primera…

Un dels més coneguts és el cànon alexandrí , compilació d’escriptors literaris feta pels gramàtics d’Alexandria al s III aC i en la qual foren inclosos els que eren considerats mestres de cada gènere

Franciscà a Besiers Escriví el Breviari d’amor 1288, poema moral en 34 000 octosíllabs Al s XIV en fou feta una versió en prosa i poc després una traducció al català, que és conservada en diversos manuscrits del s XIV

El tractat es divideix en cinc parts notícies biogràfiques d’Oliba, història de Cuixà, llista de relíquies, construccions fetes durant el govern d’Oliba i allocució litúrgica, feta en una bona part amb fragments de sermons d’Oliba, proporcionats a Garcies per Arnau, secretari de l’abat bisbe

Participà en diverses campanyes militars durant els regnats de Carles V i de Felip II, traduí Ovidi i versificà en quintilles la traducció de Le chevalier délibéré , d’Olivier de la Marche, feta per Carles V La seva vídua reuní en un volum Varias poesías 1591, entre elles madrigals, cançons i sonets, que el situen entre els millors poetes petrarquistes castellans

Pot ésser obra del mateix autor o d’algú altre

Al s XV, el tema literari de la dama cruel i l’amant màrtir tingué una gran difusió a Catalunya arran del poema d’Alain Chartier, La belle dame sans merci ~1424, traduït al català per Francesc Oliver El 1457 el cirurgià barceloní Martí Bellit organitzà al monestir de framenors de Barcelona un certamen poètic sobre el tema la invitació, en vers, fou feta per Antoni Vallmanya, guanyador del premi Francesc Ferrer glossà el tema en una carta a Pere Torroella

Es distingí per la seva labor d’arxiu efectuada a l’Escorial, a Barcelona, al Vaticà i a Nàpols, on transcriví i catalogà molta documentació relacionada amb la història de Sicília de l’època dels sueus, els normands, els àrabs i els catalans Entre les seves obres cal destacar la Chronología de los virreyes, presidentes y de otras personas que han gobernado el Reyno de Sicilia , publicada a Palerm el 1640, de la qual fou feta una edició en italià el 1687