Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Concepció Alòs i Domingo
Literatura
Novel·lista en llengua castellana.
Casada amb un periodista de la Falange destinat al diari Baleares , s’inicià literàriament amb articles als diaris de Palma, on exercia el magisteri Hi coincidí amb Baltasar Porcel i Pujol , que ajudà en els inicis de la seva carrera literària i amb el qual, separada del seu marit, anà a viure a Barcelona 1959 Continuà collaborant a la premsa i el 1958 publicà la primera novella, Cuando la luna cambia de color , a la qual seguiren El sol y las bestias 1962, obra guanyadora del premi Planeta però que arran de ser publicada per un altre editor amb el nom de Los enanos li comportà la pèrdua…
Ramon d’Alòs-Moner i de Dou
© Fototeca.cat
Arxivística i biblioteconomia
Literatura
Bibliotecari i erudit.
Heretà les afeccions històriques i bibliogràfiques de la família Llicenciat 1906 en filosofia i lletres, fou un dels millors deixebles de Rubió i Lluch als Estudis Universitaris Catalans Contribuí a organitzar l’exposició del llibre català al Primer Congrés de la Llengua Catalana 1906 fou secretari-redactor a l’Institut d’Estudis Catalans 1907 acompanyà Rubió i Lluch a Itàlia i a Grècia 1909 i després aprovà a Madrid les assignatures del doctorat Pel gener del 1911 fou pensionat a l’Escola Espanyola de Roma, organitzada per la Junta de Ampliación de Estudios i l’IEC, on hi havia Josep Pijoan…
Jon Etxaide
Literatura
Escriptor basc.
Conreà sobretot la novella històrica, com Alos-torrea ‘La torre d’Alos’, 1950, basada en una llegenda de JVAraquistain Joanak joan ‘El passat ja és passat’, 1955, sobre la vida del bard suletí Etxahun, i Gorrotoa lege ‘L’odi, llei’, 1964, sobre les lluites dels bascs del segle XV De caràcter biogràfic és Amasei seme Euskalerriko ‘Setze fills del País Basc’, 1958 Entre les traduccions al basc cal destacar la de Las inquietudes de Shanti Andía de Pío Baroja , que aparegué el 1959 Finalment, en el camp teatral cal recordar Amayur 1951, Markesaren alaba ‘La filla de la marquesa’, 1958 i Begia…
antologia
Literatura
Recull de texts de diversos autors o de diverses obres d’un mateix autor, fet amb criteris històrics, temàtics, crítics o didàctics.
Denominada també, segons les èpoques i les especialitzacions, analectes, crestomatia i florilegi, la forma antologia deriva de les recopilacions d’epigrames grecs, iniciades vers el s II aC per Meleagre de Gadara, les quals, actualment perdudes, foren en gran part integrades en l’anomenada Antologia Palatina composta pel poeta bizantí Céfalas s X i en l' Anthologia diaphorōn ‘epigrammáton ‘Antologia d’epigrames notables’ de Màxim Planudes i obtingueren una gran difusió La modalitat de les antologies, que hom ha donat a totes les literatures i a tots els temps, produí els anomenats cançoners,…
Josep Corredor-Matheos
© Fototeca.cat
Literatura
Crític d’art i poeta en llengua castellana.
La seva família es traslladà a Barcelona el 1936, on es llicencià en dret carrera que no ha exercit Ha collaborat com a crític d’art a Destino , La Vanguardia , Revista , Cuadernos de Arquitectura , etc, de Barcelona, i a Nous Horitzons de Mèxic Ha participat en l’organització d’exposicions del Collegi d’Arquitectes de Catalunya i Balears i fou cap de redacció de l’Editorial Espasa-Calpe i director del Gran Larousse Català Com a especialista en art és autor de llibres que comprenen des de monografies fins a estudis de temàtica molt variada dins dels quals destaquen especialment els dedicats a…
neoclassicisme
© Corel Professional Photos
Art
Literatura
Moviment estètic de base intel·lectual originat pel cansament davant les fórmules del barroc final o l’esgotament de la seva capacitat creadora a la segona meitat del segle XVIII.
Influïren decisivament en la seva aparició la realització d’importants descobriments arqueològics a Pompeia i a Herculà, l’aplicació general de les doctrines acadèmiques i la difusió de noves tendències polítiques oposades al principi monàrquic tradicional Fou un moviment de curt predomini, puix que aviat fou superat pel Romanticisme, més popular, tot i que les seves derivacions, amb algunes variants, perduren al llarg de tot el segle XIX Teòrics com J Winckelmann i A Quatremère de Quincy, pintors com AR Mengs i JL David, escultors com A Canova i B Thorvaldsen i arquitectes com Ch Percier, P…