Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Ricardo Gullón
Literatura
Investigador i crític literari lleonès.
Professor de literatura a les universitats de Puerto Rico i Austin Texas, cofundador i director de la revista Literatura , publicà, entre altres títols, Las secretas galerías de Antonio Machado 1958, Galdós, novelista moderno 1960, El último Juan Ramón 1968, Técnicas de Galdós 1980, assaig definitiu sobre l’estil narratiu galdosià, i El modernismo visto por los modernistas 1980, estudi i selecció dels texts “històrics” d’aquest moviment
Valeri del Bierzo
Literatura
Cristianisme
Anacoreta i escriptor.
Visqué durant més de quaranta anys a les contrades desèrtiques de la comarca d’El Bierzo, després d’una joventut dissoluta Sofrí persecució per part d’alguns monjos, però la seva innocència fou finalment reconeguda El seu escrit més important és l' Epistola beatissimae Egeriae laude , perquè serví per a la identificació de la pelegrina i escriptora Egèria
Leopoldo Panero Torbado
Literatura
Poeta castellà.
Bé que s’inicià en la poesia amb influències de les avantguardes dels anys trenta surrealisme, dadaisme, Generació del 27, etc, la Guerra Civil comportà un gir conservador en tota la seva vida que es reflectí també en l'obra poètica Durant la postguerra fou un dels escriptors formats a l’entorn de la revista Garcilas o i en els seus primers llibres partí de l’experiència i dels postulats del ‘garcilasisme’ La estancia vacía , 1944 Escrito a cada instante , 1949, premi Fastenrath Poeta oficial del franquisme, el seu Canto personal 1953 intentà ser una rèplica al Canto general de Neruda Fou…
Francisco Blanco García
Historiografia
Literatura
Historiador de la literatura castellà.
Pertangué a l’orde de Sant Agustí És autor del drama El laurel de Ceriñola 1889 i d’estudis biogràfics i crítics d’escriptors castellans, entre els quals cal esmentar Luis de León i Teresa de Jesús La seva obra més important és La literatura española en el siglo XIX 1891-94, reeditada poc després, que inclou les literatures llatinoamericanes, la gallega i la catalana, que interpreta com una conseqüència de la contradicció entre els ideals universalistes romàntics i els d’un particularisme excessiu
,