Resultats de la cerca

Escrita amb la doble finalitat de fer una reivindicació històrica de la nacionalitat catalana i d’impulsar el moviment literari català, Bofarull se serví per a la seva redacció dels materials de l’arxiu de la Corona d’Aragó l’acció, que es desenvolupa des de la derrota a Balaguer de Jaume d’Urgell 1413 fins a la mort de Ferran I, és centrada entorn de la figura del conseller de Barcelona Joan de Fivaller més que no pas de la pretesa protagonista, Blanqueta L’obra fou reeditada el 1903 i el 1919, amb l’ortografia normalitzada, i traduïda al castellà els anys 1876, 1883, i 1884

El 1176 assassinà el vescomte Ramon Folc III de Cardona i hagué de viure amagat, protegit pel vescomte Ramon II de Castellbò, i refugiar-se a Occitània, on es relacionà amb el trobador Bertran de Born, amb qui l’uní una cordial amistat, i freqüentà la cort de Ricard Cor de Lleó, aleshores duc d’Aquitània Una altra vegada a Catalunya el 1185, formà part del seguici d’Alfons I, però cinc anys després, desavingut amb el seu sobirà, cercà la protecció d’Alfons VIII de Castella, a la cort del qual es traslladà acompanyat del trobador Aimeric de Peguilhan A partir de llavors milità en…

De família dels senyors de Gironella, hom creu poder identificar-lo amb un canonge de Girona i també amb un trobador que sostingué una tençó amb el joglar Poset, citat per Cerverí de Girona Es conserven tres poemes amorosos seus, en occità, d’una gran perfecció formal i d’un lèxic molt ric

Fou canonge de Guissona Entre altres obres, hom li atribueix un Llibre de doctrina moral en defensa de la Immaculada Concepció, potser en prosa, elogiada en una poesia atribuïda a Vicenç Garcia En 1610-20 escriví, dedicat al fill del baró de Montmagastre, el llibre de màximes en vers Selva de vàries sentències, d’intenció moralitzadora i de caràcter popular, del qual fou publicada només una petita part Quatre dels últims tractats de la Selva de sentències, 1623

Traduí al català, a instàncies de Jaume, comte d’Urgell i germà de Pere el Cerimoniós, el De Regimina principum , d’Egidi Colonna, amb el títol de Lo llibre del regiment dels prínceps , imprès el 1480 i el 1498 l’obra va acompanyada d’un glossari de mots no usats en el llenguatge corrent, interessant per a l’estudi de l’assimilació de cultismes

Tingué correspondència amb el poeta castellà Ṭodros Abū-l-'Afiya Se'n conserven dues poesies religioses