Resultats de la cerca

L’obra més important és Il principe de Maquiavel, veritable teoria política de l’estat absolutista D’entre els catalans destaquen l' Speculum principum , del jurista valencià Pere Belluga, escrit entre el 1437 i el 1441 i dedicat a Alfons el Magnànim, i el Consejo y consejero del príncipe 1559, de Frederic Furió i Ceriol, que dedicà al príncep Felip Felip II, de qui era conseller

Diplomàtic i director d' El Tiempo 1939-43, conreà la novella El Cristo de espaldas , 1952 Siervo sin tierra , 1954 Caín , 1969, etc, l’assaig El nuevo príncipe , 1973 i el conte El almirante niño , 1972, etc

Estudià als jesuïtes de Sarrià i començà a treballar com a professional publicitari abans de dedicar-se a la literatura de creació El 1993 es traslladà a Los Angeles Califòrnia, on fixà la residència Començà amb novelles per a joves, com El príncipe de la niebla 1993, premi Edebé, El palacio de la medianoche 1994, Las luces de septiembre 1995, novelles que formen la Trilogía de la niebla , i Marina 1999 El 2001, la publicació de La sombra del viento , el revelà com un fenomen d’èxit internacional i la novella es convertí en un best-seller arreu del món, i rebé diversos premis,…

Conegut amb el pseudònim El Lunarejo , fou un gran orador i figura destacada del culteranisme hispanoamericà Sacerdot, fou professor d’art i teologia al seminari de Cusco La seva obra més important és Apologético en favor de don Luis Góngora, príncipe de los poetas líricos españoles 1662 escriví una obra de teatre, en quítxua, sobre el rapte de Prosèrpina i uns comentaris a Os Lusiadas

Llicenciat en lletres per la Universitat de Madrid, fou lector a les universitats de Nottingham i Cambridge Formà part de l’anomenada generació dels 50 Entre les seves obres cal destacar Don de la ebriedad 1953, premi Adonais, Conjuros 1958, Alianza y condena 1958, El vuelo de la celebración 1976, Antología poética 1981, Desde mis poemas 1983, Premio Nacional de Literatura i Casi una leyenda 1991 El 1993 li fou concedit el premi Príncipe de Asturias de les lletres Fou membre de la Real Academia Española 1992

Voluntari a la marina 1938 en el bàndol franquista durant la Guerra Civil Espanyola, posteriorment cursà estudis de comerç, dret i belles arts El 1941 s’inicià com a periodista al diari El Norte de Castilla , on collaborà durant molts anys amb articles i, inicialment, també amb caricatures i del qual fou nomenat director l’any 1958 i destituït el 1963 pels seus enfronatments amb la censura, que afectà tant la seva obra literària com la seva activitat periodística El 1945 obtingué la càtedra de dret mercantil i compaginà la literatura i el periodisme amb la docència a l’Escola de Comerç de…

Professor de la Universitat de Madrid, fou també membre de l’Academia Española Fou deixeble de Ramón Menéndez Pidal i Américo Castro Cal destacar la seva modèlica Historia de la lengua española 1942 i l’edició, totalment reformada i ampliada, Historia de la lengua española 1980, així com els treballs sobre lingüística històrica, on combinà el mètode positivista amb els corrents més moderns Les seves monografies sobre poetes medievals — La trayectoria poética de Garcilaso 1948 i La obra literaria del marqués de Santillana 1957— representen una anàlisi crítica des de l’angle literari i…

Professà el 1655 al convent dels trinitaris calçats de València Publicà un recull de poesies, entre les quals 44 de pròpies, sota el nom Varias hermosas flores del Parnaso 1680 Poesies seves figuren també en diverses impressions valencianes de l’època És autor de la comèdia Triunfos de Marino y Fortunas de Heliogábalo representada a València vers el 1660 i de la tercera part del Teatro de los dioses de la gentilidad 1688 de Baltasar Vitoria, a més d’algunes traduccions d’obres italianes de caràcter històric o filosòfic i d’un tractat polític sobre el príncep, Perfecto político retrato de un…

A la mort del seu germà Ferran 1592 es titulà duc de Vilafermosa i comte de Ribagorça Francesc I 1592-98 El 1608 hagué de renunciar al primer títol, que passà a la seva neboda Maria Lluïsa el segon, revertí, el 1598, a la corona com a conseqüència dels acords del seu germà Ferran amb el rei a canvi de la renúncia a les comandes ofertes pel rei obtingué el comtat de Luna 1608 Escriví uns famosos Comentarios a los sucesos de Aragón en los años 1591-92, uns Discursos políticos, así en razón de estado como de la buena educación de un príncipe 1620 i mantingué una llarga…

Vinculat a Santander, hi fundà i dirigí la revista Proel Fou autor, entre altres obres, de Tierra sin nosotros 1947, Alegría 1946, Con las piedras, con el viento 1950, Quinta del 42 1953, Estatuas yacentes 1955, Cuanto sé de mí 1957, Poesía del momento 1957, Libro de las alucinaciones 1964, Antología 1980, exponent de les seves influències des de la poesia social al surrealisme, Agenda 1990, Cuaderno de Nueva York Premio Nacional 1999, Tierra sin nosotros 2000 i Antologia personal 2001 El 1981 rebé el premi Príncipe de Asturias, el 1990 el Premio Nacional de las Letras Españolas…