Resultats de la cerca

La seva obra poètica publicada per Torres Villarroel el 1744 consta de composicions satiricoburlesques, fruit de la joventut, entre les quals destaca la paròdia èpica La Burromaquia , i de poemes filosòfics i religiosos La muerte es vida , etc, influïts per l’obra ascètica de Quevedo Escriví també la Historia de la Iglesia y del mundo 1713, que provocà una apassionada polèmica pels seus plantejaments heterodoxos

Residí força temps en els regnes de la corona de Catalunya-Aragó, i ocupà un càrrec a la catedral de Toledo Escriví unes Vidas de San Isidoro y San Ildefonso , una Atalaya de las Crónicas , de caràcter històric, i el Corbacho o Reprobación del amor mundano , que és la seva obra més coneguda és dividida en quatre parts la primera, contra la luxúria, la segona, contra les dones, i la tercera i la quarta parlen de la disponibilitat dels homes envers l’amor El Corbacho és una obra de caràcter satíric que incorpora a la literatura castellana un doll de llengua viva, popular i…

Escriví una obra de caràcter filosòfic en àrab, Al-'aqida al-rafi'a ‘La fe excelsa’, que només es conserva en la versió hebraica Emuna rama i que hom considera un precedent de Maimònides Com a historiador assolí una gran fama amb el llibre Séfer ha-Qabbalà ‘Llibre de la tradició’, en el qual, fundant-se en la Bíblia, en la Mishnà i en antigues cròniques hebraiques, defensà la tradició rabínica en contra de les doctrines de la secta caraïta Aquesta crònica fou continuada per Abraham ben Šělomó ibn Torrutiel i Yosef ben Ṣaddiq Morí penjat per ordre d’Alfons VIII de Castella

Humanista del prerenaixement, hom li ha atribuït, sense gaire fonament, les Coplas de Mingo Revulgo , el primer acte de La Celestina , i algunes altres obres Al Cancionero General del 1511 publicà Diálogo entre el amor y un caballero viejo

Des del 1280 estigué al servei d’Alfons el Savi de Castella, a qui dedicà diverses poesies El 1284 es trobava a la corona d’Aragó Més tard ocupà un alt càrrec a la cort de Sanç IV, i a la mort d’aquest 1285 passà al servei de l’infant Enric El seu divan Gam ha-mšalim w ha-ḥidut ‘Jardí dels proverbis i dels enigmes’, publicat fa poc, exposa l’ambient, força llibertí, dels jueus de l’època vinculats a la cort Ell mateix fou empresonat, i fou alliberat gràcies al rabí Ṭodros ben Yosef Abū-l-'Afiya

El seu Cancionero 1874 comprèn composicions populars i peces dramàtiques de tema religiós, com el Coloquio de la muerte con todas las edades , en la tradició de les “danses de la mort” També és autor de Refranes glosados 1915-16 i d’unes Relaciones sobre la història de Toledo

Rabí de Toledo, fou mestre d’Abraham Zacut Després de l’expulsió del 1492 s’establí a Portugal És autor de diversos comentaris bíblics i talmúdics i de l’obra d’ètica Měnorat ha-Maor ‘El canelobre de la llum’, a imitació de l’homònima d’Israel ben Yosef al-Naqawa

Fou nassí de la comunitat jueva de Toledo, on residí una gran part de la seva vida Escriví poesies, de tema religiós i de tema profà, en hebreu, i un comentari a dos tractats del Talmud Mantingué una controvèrsia epistolar amb els rabins de Lunèl, atacant les posicions de Maimònides, bé que sense gaire èxit

Successivament canonge de Tarragona, bisbe de Tarassona 1927, arquebisbe de Toledo 1933 i cardenal 1935, fou reticent amb la República o hostil a ella, en esclatar la guerra civil representà oficiosament la Santa Seu davant del govern de Salamanca Amb la seva influència personal contribuí decisivament al reconeixement de la causa del Movimiento Nacional, legitimat per la Carta colectiva del episcopado español 1937, escrita per ell mateix No aconseguí, malgrat les pressions, la signatura del cardenal Vidal i Barraquer i s’adreçà públicament a José Antonio Aguirre per excusar l’…

Descendent de dos illustres poetes, Fernán Pérez de Guzmán i el marquès de Santillana, formà part de la cort de l’emperador Carles des del 1520 Fou casat amb Elena de Zúñiga 1525 Participà en diverses accions militars i polítiques —batalla d’Olias Castella, 1521 expedició a Rodes, 1522 Viena, 1531 Tunis, 1535— Fou ferit mortalment en l’assalt a la fortalesa de Lo Muèi Frejús El seu desterrament i estada a Nàpols 1532-35 fou fonamental per a la seva formació intellectual, com també l’amor per Isabel Freyre ho fou per a la seva obra poètica Aquesta, breu, fou publicada pel seu amic Joan Boscà…