Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Esteve Fi
Literatura
Pseudònim d’Esteve Canal, que signava també amb el nom d’Estenenot
.
Escriptor popular, autor de poemes, contes i monòlegs, que publicaren les revistes rosselloneses, en particular el Journal Illustré des Pyrénées-Orientales i La Veu del Canigó Animà també grups folklòrics
Gustau Violet
© Fototeca.cat / D. Campos
Escultura
Literatura
Escultor i escriptor.
Format a les classes d’arquitectura de l’Académie des Beaux-Arts de París, aviat preferí l’escultura S'abocà a un art antiacadèmic, basat en l’expressió del que ell anomenava la raça catalana i on hom ha detectat l’influx de Constantin Meunier Treballà la pedra, el marbre, el bronze, el coure i, sobretot, la terra cuita, patinada sovint amb aspecte de bronze Entre les seves obres grans hi ha el Monument als morts de Perpinyà , l’estàtua funerària de Monsenyor Carsalade i els relleus de la porta de l’Escola Normal de Perpinyà Si bé exposà a París, on el 1902 rebé menció honorífica al Salon des…
Josep Balanda i Sicart
Literatura
Història del dret
Jurisconsult, professor i literat.
Seguí la carrera judicial i esdevingué jutge de la batllia de Perpinyà i de la vegueria del Rosselló Fou professor de dret francès a l’Estudi Major perpinyanès, del qual esdevingué rector el 1753 A fi de recaptar diners per a l’Hospital General de la Misericòrdia, del qual era administrador, escriví, vers el 1770, la Tragèdia dels sants Sixt, Llaurenç, Hipòlit i Romà, per a l’anomenat “teatre dels pobres”, que contrastava amb el dels rics, representat en francès Altrament, Balada i Sicart no sembla relacionat amb els dramaturgs del grup de Tuïr Aquesta tragèdia, estrenada el…
,
Antoni de Banyuls i de Forcada
Història
Literatura
Escriptor rossellonès del Grup de Tuïr
, fill de Tomàs de Banyuls i de Martin
, baró de Nyer i marquès de Montferrer, i germà petit del cavaller de Montferrer.
Doctor en teologia, fou canonge d’Elna, rector de la Universitat de Perpinyà i, des del 1767, prior de Cornellà de Conflent Traduí en vers al català la Zaïra de Voltaire 1780-1782 Després de la Revolució Francesa s’establí a Barcelona, on testà el 1795, poc abans de morir
Ramon de Perellós
Història
Literatura
Diplomàtic i escriptor.
Primer vescomte de Perellós i segon de Rueda Fill de Francesc de Perellós i probablement de Caterina S'educà a la cort francesa, on fou patge de Carles V, al servei del qual es trobava el seu pare Enric de Trastàmara li féu donació d’Igualada, però ell hi renuncià en heretar el vescomtat de Roda o Rueda 1370 Formà part de la lliga nobiliària contra els vescomtes de Cardona i de Castellbò Fou enviat a Anglaterra per a tractar una aliança amb el duc de Lancaster Tornant de Sant Jaume de Galícia, caigué presoner al regne de Granada i Pere III de Catalunya-Aragó el rescatà 1374 Serví com a patró…