Resultats de la cerca

Era clergue Estudià filosofia i teologia a València, s’establí a Madrid i pertangué a diverses acadèmies espanyoles Polemista antiillustrat infatigable i arrogant, amb el pseudònim El Setabiense , publicà diverses obres, en general inacabades, com El filósofo arrepentido y sabio penitente València 1789, contra les novetats filosòfiques del segle, El censor de la historia de España Madrid 1802, contra la història crítica de Francesc Masdeu i altres historiadors, El Anti-Quijote Madrid 1805 i  Cathechismus Romanus 1798, una crítica de l’obra de Cervantes, i els opuscles Descripción de las dos…

És autor d’un repertori biogràfic dels ascetes andalusins Es destacà a la literatura pel fet d’haver recopilat i conservat el dīwān d’ibn Ǧubair

Era membre de la Societat Econòmica d’Amics del País, de València És autor, entre altres poesies en castellà, d’una Oda al arte de escribir 1799, una Oda a la paz 1802 i una Silva en elogio a las nobles artes i també d’una memòria a l’esmentada societat sobre els estanys i aiguamolls del País Valencià

Professor d’humanitats a Xàtiva, és autor de nombroses poesies, publicades en edicions de l’època, i d’epigrames, en llatí, dedicats a esdeveniments polítics, un dels quals a la coronació de Felip V 1705 Tot i això, fou mort per l’exèrcit filipista

Trinitari calçat Publicà una Oración a la Mare de Déu de la Salut de Xàtiva 1675 i Lex evangelica contra Alcoranum 1698, 1700

Vida i obra Estudià humanitats amb el seu germà Joaquim Llorenç , i després d’ingressar en l’orde dominicà completà els estudis d’art i teologia al convent de Sant Domènec de València Més tard tornà a la seva vila natal com a lector de teologia Exercí la docència al convent de Sant Onofre de València, i també a Madrid dins dels collegis de l’orde La seva activitat en el camp intellectual i en el polític apareix vinculada a la del seu germà L’any 1802, mentre Joaquim Llorenç preparava una història dogmàtica dels antics ritus i cerimònies de l’Església hispànica, el ministre Pedro Ceballos li…

Fill de Lluís de Fenollet i de Malferit Patge de Ferran II de Catalunya-Aragó prengué l’hàbit de Sant Jaume Batlle i receptor del patrimoni reial a Xàtiva 1503 Lluità contra els agermanats 1520-21 i contra els moriscs refugiats a la serra d’Espadà 1526, i fou recompensat amb el poder de transmetre els seus càrrecs de batlle i receptor al seu fill 1543 Amic de Joan Ferrandis d’Herèdia , participà assíduament en els actes de la cort valenciana del duc de Calàbria Fou un dels jutges del certamen poètic en honor de santa Caterina 1511, i, en qualitat de secretari, escriví un llarg…

Llicenciat en dret a València 1901, es doctorà a Madrid 1903 Fou jutge a Vila-real 1905-09 i secretari judicial a Borriana i, des del 1920, a Xàtiva, on fou també arxiver, cronista oficial i conservador del Museu Municipal Collaborà en diversos periòdics i en dirigí uns quants, i publicà Viaje por los santuarios de la provincia de Castellón 1909, Impresiones de mi tierra 1910, Guía oficial de Játiva 1910, reeditada, Las pinturas góticas y renacentistas de la provincia de Castellón 1920, Valencia artística y monumental 1927, Castillos de España 1932, Datos para la historia de…

Vida i obra Després de cursar els estudis primaris a la seva ciutat natal, el 1769 es traslladà a València i ingressà en la universitat, on estudià a la Facultat d’Arts El 1771 obtingué el títol de batxiller en filosofia Tingué com a professors Joan Baptista Munyós i Josep Matamoros Respecte del primer sempre recordà el seu excellent magisteri, i el fet que li mostrà el millor de la filosofia moderna, no sols a la universitat, sinó també a l’acadèmia que regentava privadament El rebuig de l’escolasticisme, la seva tendència antisuarista i l’adhesió a la filosofia eclèctica foren algunes de…

Escriví poesies, narracions i drames que revelen la influència exclusiva dels escriptors romàntics Traduí el Gaül del fals Ossian, i la seva obra més destacada és la novella Celeste 1874