Resultats de la cerca

Escriví nombroses obres teatrals amb una intenció moralitzadora i de to humorístic, com Los flacos 1870, La mujer compuesta 1872, Figuras de cera 1876, El gato negro 1878, La feria de las mujeres 1883, Adán y Eva , etc Fundà la revista “España Musical y Literaria” Fou director general d’ultramar i ocupà càrrecs al ministeri d’instrucció pública

Fou un dels membres del moviment ultraista i ocupà càrrecs governamentals amb el president Perón La seva poesia evolucionà des de l’ultramodernisme de fons romàntic de Los aguiluchos 1922 i Días como flechas 1926 vers el to depurat i personal que encetà amb Laberinto de amor 1936 i que continuà amb Cinco poemas australes 1937, Sonetos a Sofía y otros poemas , que obtingué el premi de la Comisión Nacional de Cultura del seu país el 1940 i El viaje de la primavera 1945 Publicà també narrativa Adán Buenosayres 1948, El banquete de Severo Arcángelo 1965, Heptamerón 1966 i Megáfono o la guerra 1970

Llicenciat en dret 1947, fou professor de ciències de la informació Fundador 1951 i director de la revista El Ciervo , fou redactor en cap, editorialista i coordinador editorial de La Vanguardia , president de l’Associació de la Premsa de Barcelona i director d’ El Correo Catalán Des del 1997 presidí el Consell d’Informació de Catalunya El seu pensament — La ciudad a medio hacer 1956, El sermón del laico 1959— s’adscriu al progressisme catòlic moderat Escriví poesia en castellà El caballo 1951, premi Adonais, El hombre de la aguja en el pajar 1966, Oficios y maleficios 1971,…

Biografia Fill de diplomàtics, visqué en diverses capitals llatinoamericanes, i també a Washington fins el 1945, que s’establí a Mèxic Graduat en dret per la Universidad Autónoma de Méjico, l’any 1965 emprengué ell mateix la carrera diplomàtica, que serví a Londres i, en 1972-78, a París com a ambaixador Professor de literatura en diverses universitats nord-americanes i protagonista de moviments estètics i polítics, inicià la carrera literària a mitjan anys cinquanta, i el 1954 publicà la seva primera narració, Los días enmascarados 1954 Fou també redactor d’ El Espectador , i cofundador, amb…

Les profundes relacions de tipus històric i social entre l’Argentina i l’Uruguai n'han creades unes altres de tipus cultural que permeten de parlar d’una literatura amb una certa personalitat pròpia que hom anomena del Riu de la Plata Fins a ésser establert el virregnat del Riu de la Plata 1776 no s’inicia l’existència d’una veritable literatura argentina A la darreria del segle XVIII es destacà un poeta neoclàssic, Manuel José de Laverdén 1754-1809, autor d’una Oda al Paraná El Romanticisme fou introduït per Esteban Echevarría 1805-51 els seus llibres Consuelos 1834 i Rimas 1837 assenyalen…