Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Gonzalo Torrente Ballester
Literatura
Escriptor gallec en llengua castellana.
L’adscripció a la Falange determinà la seva producció primerenca són illustratius d’aquesta influència el manifest Razón de ser de la dramática futura 1937 i la seva primera novella, Javier Mariño 1943, obra que, tanmateix, fou censurada A partir d’aleshores, bastí la seva novellística entorn de l’humor, la paradoxa i els elements imaginatius i lúdics Ifigenia 1949, Don Juan 1963, Off-side 1969, La saga/fuga de JB 1972, fita de la novella experimental en castellà, La isla de los jacintos cortados 1980, Dafne y ensueños 1983, La rosa de los vientos 1985, Yo no soy yo,…
Samuel Beckett
Literatura
Teatre
Novel·lista i dramaturg irlandès.
D’origen burgès, estudià al Trinity College, de Dublín L’any 1937 s’installà a París, i durant la guerra participà en la resistència La seva obra, escrita en les llengües anglesa i francesa, fou guardonada el 1961 amb el premi Formentor i el 1969 amb el premi Nobel És autor de les novelles Murphy 1938, Molloy 1951, Malone meurt 1951, Watt 1953, L’innommable 1953, Comment c'est 1961, Imagination morte imaginez 1966, Ill Seen, Ill Said 1982, dels contes Le dépeupleur 1971, Compagnie 1980, de les obres teatrals En attendant Godot 1953, Fin de partie 1957, Happy Days 1960, Play 1963, Not I 1973,…
Lluís Via i Pagès

Lluís Via i Pagès
© Fototeca.cat
Literatura
Poeta, narrador, periodista, autor teatral i traductor.
Atret per gèneres diversos, fou una figura representativa del Modernisme conservador S’inicià a La Renaixença i de seguida quedà vinculat al modernisme, i publicà a Gent Nova , El Poble Català i La Novella d’Ara Així mateix fundà i dirigí la revista Joventut 1900-06, que exercí una gran influència i des d’on donà a conèixer Víctor Català També s’ocupà de la crítica teatral a El Teatre Català Participà als Jocs Florals de Barcelona, d’on fou secretari del Consell Directiu i mantenidor Marginat pels noucentistes, acabà arrenglerat amb l’antinoucentisme de Francesc Matheu, tal com…
,
Joan Arolas i Bonet

Joan Arolas segons un gravat de Tomàs Blasco, i portada del llibre 'Poesías Caballerescas y Orientales', de Joan Arolas (València 1860)
© Fototeca.cat
Literatura
Poeta, periodista i traductor en llengua castellana.
De família de comerciants barcelonins establerta a València 1814, estudià a les Escoles Pies, orde en el qual ingressà el 1819, i a les universitats de Saragossa i València Fou professor a les Escoles Pies de València, fins que fou reclòs per una malaltia mental Assistí a la tertúlia que l’editor i polític liberal Mariano de Cabrerizo feia a la seva llibreria Amic de Vicent Boix i de Pasqual Pérez, amb aquest el 1833 fundà el Diario Mercantil de Valencia , de tendència liberal i en el qual collaborà fins a la mort També publicà poemes a La Psiquis 1840, primera publicació per al públic…
,
Ramón María del Valle-Inclán y Peña
Literatura
Escriptor gallec en llengua castellana.
Inicià estudis de dret, que no acabà, a la facultat de Santiago Viatjà a Mèxic 1892-93, i el 1895 es traslladà a Madrid, on s’establí, bé que féu també estades a la seva terra Féu nous viatges a Amèrica 1910 i 1922, visità els fronts aliats durant la Primera Guerra Mundial i intentà breus intervencions en política El 1929 fou empresonat per la seva oposició a la Dictadura de Primo de Rivera Durant la Segona República fou director de l’Academia Española de Bellas Artes de Roma Finalment, el 1934, ja malalt, es retirà a Galícia Al marge de la pura biografia, Valle-Inclán es recreà a si mateix…
el Renaixement

Estudi del cos humà, de Leonardo da Vinci (1452-1519)
CC0
Art del Renaixement
Literatura
Nom que designa el període històric europeu, tradicionalment fixat entre mitjan segle XV i mitjan segle XVI, en el qual hom assistí a un refloriment de la civilització, de les arts, dels estudis i també de qualsevol altra activitat humana.
Concepte i abast del Renaixement Tant els extrems cronològics com la mateixa essència històrica d’aquest període són, encara a l’actualitat, objectes de moltes discussions D’entrada, hom pot afirmar que el concepte de Renaixement és correlatiu al concepte d’edat mitjana neix com una oposició que es disposa a edificar una nova civilització, forta i poderosa, que pretén de substituir els segles de barbàrie transcorreguts des de la caiguda de l’imperi Romà Hom mira d’establir novament una ben determinada “classicitat…