Resultats de la cerca

Involucrat en la mutilació d’estàtues divines i en la profanació dels misteris eleusins l’any 415, visqué exiliat d’Atenes fins el 403 En el discurs Sobre els misteris 399 refutà definitivament l’acusació d’impietat Hom li atribueix també els discursos Sobre el retorn, obra feta durant l’exili, i Sobre la pau , amb motiu de la guerra amb Esparta el 391 La seva oratòria, que segueix l’estil sobri de l’escola àtica, cau sovint en la monotonia i en les repeticions

L’any 590 aC fou nomenat arcont de la seva ciutat elaborà, com a “reformador i legislador”, una constitució nova que posava fi a les grans diferències economicosocials existents entre els habitants de l’Àtica, anivellant-les amb moderació Es glorià de no haver-se constituït tirà malgrat la popularitat que assolí i d’haver escrit “lleis que acordaven a tothom, vils i nobles, justícia dreturera” La seva poesia, elegíaca i iàmbica, respon a un ideal de patriotisme —d’acord amb la tradició del tipus de Tirteu — que cerca fonament en la religió i en la justícia en una línia que remunta, en aquest…

Compaginà la seva feina d’oficinista de banca amb la d’escriptor La seva primera novella Lemonodasos ‘Bosc de llimoners’, 1930 descriu la vida en una ciutat rural En general, però, la seva obra té un caràcter més líric i fantasiós que no pas realista Altres novelles seves són Eroica 1938 i Stou Khatzifrangou ‘A Khatzifrangou’, 1963

Les seves primeres obres, Μ`ην ομιλεῖτε ε`ις τον οδηγόν‘No parleu amb el conductor’, 1938 i Τ`α κλειδοκýμβαλα τῆς σιωπῆς ‘Els clavicèmbals del silenci’, 1939, testimoniaren un desig de revolta contra la burgesia benpensant En temps de l’ocupació alemanya, el seu poema Μπολιβάρ ‘Bolívar’, 1944 representà un càntic a la llibertat, que associava les gestes de l’heroi sud-americà amb les d’Odisseus Andrutsos, heroi de la revolució grega del 1821

Atret pels corrents literaris parnassians, publicà el recull poètic ‘Ιστοì αράχνηϖ ‘Teranyines’, 1880 S'inspirà en el món grec tradicional Ειδýλλια ‘Idillis’, 1883 Dirigí la revista literària ‘Εστια ‘Llar’ del 1888 al 1898, i conreà també la novella Escriví poesia elegíaca amb versos harmoniosos i musicals

Lector assidu de Dant i bon coneixedor dels poetes moderns, intentà de trobar nous camins d’expressió poètica a través d’una viva experiència mística del catolicisme La seva lírica pot considerar-se com una de les fites de la moderna literatura neogrega La seva obra és recollida en Selecció I 1934 i Selecció II 1962 Destacà també com a traductor

Fou el més antic dels oradors que l’escola alexandrina considerava clàssics, i la tradició el fa mestre de Tucídides Membre del partit oligàrquic, participà en el govern dels 400 i, en caure aquest, fou ajusticiat Han pervingut dotze dels seus discursos acadèmics, dividits en tetralogies, de paternitat no segura, i tres més en defensa de causes d’homicidi, la seva especialitat

La seva obra resulta clarament vinculada a la crisi postdemocràtica de la seva polis De fet, només es conserva íntegra una de les cent comèdies que escriví, l’anomenada El díscol , i ni aquesta obra ni les altres que són conegudes algunes molt fragmentàriament i d’altres força senceres L’arbitratge, La dona de Samos, L’home de Sició, etc no mostren un poeta de geni, un còmic com Aristòfanes o Plaute Mai no qüestiona ni manipula o envigoreix la realitat és acceptada i “romantitzada”, amb un ineludible final feliç que culmina la seva feina d’enredaire ingenu Els bons, però, triomfen a la fi, i…

La seva sàtira personal contra polítics, paràsits, heteres, etc, va unida encara a una primitiva paròdia mítica Algú ha considerat que les sàtires pertanyen a un actor homònim posterior En resten vint-i-set títols i fragments datables entre el 345 i el 317

Dirigí la biblioteca nacional d’Atenes 1880 i valorà la poesia popular i l’obra dels poetes de l’escola jònica Escriví la novella històrica La papessa Joana 1865, en llengua purista, que tingué un gran èxit Traduí obres de Chateaubriand, Baudelaire, etc