Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
Art i Sport
Art
Publicacions periòdiques
Esport general
Literatura
Revista de literatura, belles arts i esports publicada a Girona el 1915.
Informava de la crònica esportiva de Girona i rodalia i glossava la figura d’esportistes gironins Poc després d’iniciar-se la seva publicació la secció esportiva, que es referia majoritàriament al futbol, desaparegué
Santiago Rodríguez García

Santiago Rodríguez García
© Arxiu Família de Santiago Rodríguez García
Historiografia
Pintura
Literatura
Historiador, pintor i escriptor.
Cursà, a València, els estudis de filosofia i lletres i de belles arts La seva tesi doctoral El arte de las sedas valencianas en el siglo XVIII 1959 se centra en els aspectes artístics de les sedes valencianes, però tracta també d’alguns temes socioeconòmics d’aquesta indústria Fou catedràtic d’anatomia artística a l’Escola Superior de Belles Arts de València, de la qual fou sotsdirector i director 1967-78 i degà quan es convertí en facultat, i professor d’història de l’art a la Universitat de València Fou acadèmic numerari per la secció d’escultura de l’Acadèmia de…
,
Sal·lustià Asenjo i Arozarena
Pintura
Literatura
Pintor i escriptor format a València, on feu estudis a la universitat i a l’Acadèmia de Sant Carles.
Conreà la pintura d’història Mort de Sòcrates , 1855 i el retrat Sarasate, al conservatori de València El comte de Ripalda, al Museu de Belles Arts de València, però destacà més per la seva tasca pedagògica fou catedràtic i després director 1871 de l’Escola de Belles Arts de l’Acadèmia per la seva humanitat i el seu fi humorisme gaudí de bona reputació entre els seus deixebles, entre els quals sobresurt Emili Sala Esporàdicament es dedicà al periodisme sobre temes artístics, a la poesia satírica i a la caricatura
Juan Contreras y López de Ayala
Historiografia
Literatura
Historiador i escriptor castellà.
Marquès de Lozoya Fou catedràtic d’història de l’art a les universitats de València, Madrid i Navarra, director general de Belles Arts 1939-1951, director de l’Academia Española de Belles Artes a Roma 1952-1957 i president de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando 1972-78 Intervingué en política ja en temps de la Segona República D’entre la seva producció sobresurt una Historia del arte hispánico en cinc volums 1931-1942, i una Historia de España 1969-70 Escriví, a més, poesia, novella i episodis d’història novellada
Andreu de Ferran i Dumont

Andreu de Ferran i Dumont
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor.
Un dels fundadors i secretari perpetu de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre IACSI, li correspon en gran part l’eficàcia d’aquest institut durant mig segle, especialment en la lluita contra la filloxera Fou també secretari de l’Acadèmia de Belles Arts durant cinquanta-tres anys
Societat Filomàtica de Barcelona
Entitats culturals i cíviques
Art
Literatura
Societat literària, científica i artística fundada a Barcelona el 1839 per un grup d’intel·lectuals que es reunia a casa de l’escultor Antoni Rovira i Trias.
La societat, aprovada per les autoritats el 1840, es dividia en quatre seccions literatura, ciències naturals, matemàtiques i belles arts Aviat tingué una seixantena de socis residents i més de setanta corresponents el rector de la Universitat de Barcelona li cedí un local per a les seves sessions El 1860 es fusionà amb l' Ateneu Català
Crisanto de Lasterra Vidaurre
Literatura
Crític d’art i tractadista basc.
Inicialment treballà com a periodista, manifestant ja un cert interès per la pintura A París, tingué contactes amb artistes d’avantguarda i aprofundí aquest interès El 1942 fou nomenat sotsdirector del museu de Belles Arts de Bilbao i posteriorment passà a ésser-ne el director 1949 És important la seva activitat divulgadora Publicà monografies sobre Regoyos, Paco Durrio, El Greco, etc
José Simón Díaz
Arxivística i biblioteconomia
Literatura
Bibliògraf i historiador literari castellà.
Catedràtic de bibliografia de la Universitat de Madrid Dirigí diverses entitats i publicacions d’aquesta especialitat i també hi collaborà De la seva nombrosa tasca cal esmentar sobretot la monumental Bibliografía de la literatura hispánica 1950-80 i Mil biografías de los Siglos de Oro 1985 L’any 1995 fou guardonat amb la Medalla d’Or al mèrit en les belles arts
Manuel Duran i Duran

Manuel Duran i Duran
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Escriptor i dibuixant.
Fou professor a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i director artístic de l' Enciclopedia universal ilustrada Espasa Publicà un Resumen gráfico de la historia del arte 1906, reeditat sovint, i algunes narracions en català El Ton de la Muga, 1905, premiada als jocs florals del 1905 Collaborà, amb texts i illustracions, a Catalunya i a Illustració Catalana Fou el pare d’ Eudald , Estanislau , Raimon i Francesc Duran i Reynals
Evarist Basiana i Arbiell
Literatura
Pintura
Pintor.
Féu la primera exposició individual a Barcelona 1927, però desenvolupà la major part de la seva activitat professional a Manresa, ciutat on residí i d’on fou professor de l’Escola de Belles Arts fins el 1939 Formà part del grup Art Nou La seva obra comprèn una gran varietat de gèneres, com ara paisatges, retrats o pintura religiosa, en els quals és patent el seu domini de la tècnica És ben representada al Museu Comarcal de Manresa
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina