Resultats de la cerca

Comtessa de Ribagorça 1547 i duquessa de Vilafermosa 1558 pel seu matrimoni 1541 amb Martí d’Aragó i de Gurrea Escriví dues Oraciones i una Paráfrasis del Cántico del Magníficat

A la mort del seu germà Ferran 1592 es titulà duc de Vilafermosa i comte de Ribagorça Francesc I 1592-98 El 1608 hagué de renunciar al primer títol, que passà a la seva neboda Maria Lluïsa el segon, revertí, el 1598, a la corona com a conseqüència dels acords del seu germà Ferran amb el rei a canvi de la renúncia a les comandes ofertes pel rei obtingué el comtat de Luna 1608 Escriví uns famosos Comentarios a los sucesos de Aragón en los años 1591-92, uns Discursos políticos, así en razón de estado como de la buena educación de un príncipe 1620 i mantingué una llarga…

Jesuïta, fou anomenat l’apòstol d’Andalusia, perquè hi predicà intensament Influí sobre la vocació de Francesc de Borja i fou mestre espiritual de sant Joan de Déu i de Luis de Granada, que escriví la seva biografia Entre els seus escrits ascètics cal destacar Audi, filia, vide 1560 i Epistolario espiritual para todos los estados 1578 Fou beatificat el 1894 i canonitzat el 1970 La seva festa se celebra el 10 de maig

Des del 1484 fou mestre de cerimònies pontifici, i bisbe d’Orte i de Cività Castellana 1503 És autor d’un dietari força detallat, que comprèn tots els seus anys a la cúria 1484-1506, el Liber notarum , i que constitueix una de les primeres fonts per a l’estudi de l’època dels Borja, dels quals és un aferrissat detractor En collaboració amb A Patrizzi dei Piccolomini escriví el primer Ordo servandus per sacerdotem in celebratione Missae 1495

Publicà un extens poema cavalleresc, El verdadero suceso de la famosa batalla de Roncesvalles con la muerte de los doze pares de Francia València 1555 Toledo 1583, i una traducció castellana, en vers, de l’ Orlando innamorato, de Matteo Maria Boiardo València 1555 Alcalá 1577 Toledo 1581, que dedicà a Pere Lluís Galceran de Borja Un sonet seu figura al final de Las obras así temporales como espirituales, de Joan Ferrandis d’Herèdia 1562, escrit el 1543, en morir aquest poeta

Jesuïta 1674, ocupà diversos càrrecs dins l’orde i fou preceptor del fill dels ducs de Gandia, Josep de Borja Filipista, en entrar a València les tropes austriacistes es refugià a Aragó, i després a la cort de Felip V, de qui fou predicador Tornà a València com a rector del Collegi de Sant Pau i exercí altres càrrecs, i el 1723 anà a Roma com a procurador de la congregació Publicà diversos tractats piadosos i hagiogràfics, polèmics contra el jansenisme i polítics amb diversos pseudònims

Vida i obra Ordenat de sacerdot i doctorat en teologia a Avinyó, tornà a Mallorca Una lletra de Francesc Xavier contant la seva activitat a l’Índia el mogué a entrar a la Companyia de Jesús 1545, després d’haver visitat Roma, hoste del seu amic Jaume del Pozzo, i d’haver practicat els exercicis amb Jeroni Domènec Com a primer rector del collegi-universitat de Messina 1548-52, hi organitzà els estudis humanístics i doctrinals a la manera de París, mètode seguit després per tots els collegis de la Companyia Promulgà i comentà les constitucions del novell orde a Sicília, a Portugal i a Espanya…

Secretari del cardenal Gaspar de Borja i de Velasco, restà amb ell a Roma i a Nàpols Fou ministre a Baviera, representant en el Congrés de Münster i conseller d’Índies a Madrid Com a historiador publicà la Corona gótica, castellana y austríaca 1648, de la qual només redactà la història dels gots Més importants són les Empresas políticas o Idea de un príncipe político-cristiano representada en cien empresas 1640, obra inclosa en el corrent renaixentista de l’emblemàtica, i que tracta de la formació del príncep cristià, tot rebatent les idees del Príncep de Maquiavel A la República…

Realitzà estudis de dret, filosofia i lletres i periodisme Collaborador habitual a la premsa, ha escrit un estudi sobre García Lorca 1969 i diverses novelles El resuello 1966, Pascua y naranjas 1966, premi Alfaguara, El anarquista coronado de adelfas 1979, Angeles o neófitos 1980, Balada de Caín 1987, premi Nadal, Contra Paraíso 1993, Son de mar premi Alfaguara 1999, portada al cinema per Bigas Luna, La novia de Matisse 2000, Cuerpos sucesivos 2003 i Otros días, otros juegos 2002, on ha aplegat les novelles Contra Paraíso , Tranvía a la Malvarrosa i Jardín de Villa Valeria Ha publicat també…

Vida i obra Familiar d’Alexandre VI, fou secretari particular seu i de Joan de Borja, segon duc de Gandia, quan anà a Barcelona, per casar-s’hi amb Maria Enríquez, i, posteriorment, quan anà a València i a Gandia per prendre possessió dels seus estats 1494-96 Fou rector de Poios, canonge de València i de Cartagena, i beneficiat de Saragossa i d’Oriola Autor de la resposta poètica “Ans que peccant, general malaltia”, dirigida a Narcís Vinyoles, publicada a  Les trobes en llaors de la Verge Maria València 1474 També fou un dels jutges, juntament amb Baltasar Sorió i Francesc de…