Resultats de la cerca

Jutge de la cúria de Messina És autor de poesies i de l’adaptació en prosa llatina del Roman de Troie , de Benoît de Sainte-Maure, i d' Historia destructionis Troiae 1287, que tingué molta difusió Fou traduïda al català 1367 per Jaume Conesa

Exercí diversos càrrecs a la cúria romana Imità Tit Livi en les Historiarum ab inclinatione Romanorum decades Cal destacar-ne també Roma instaurata, Romae triumphantis i Italia illustrata Dedicà a Alfons IV de Catalunya-Aragó un escrit a favor de la croada contra els turcs 1453

Des del 1484 fou mestre de cerimònies pontifici, i bisbe d’Orte i de Cività Castellana 1503 És autor d’un dietari força detallat, que comprèn tots els seus anys a la cúria 1484-1506, el Liber notarum , i que constitueix una de les primeres fonts per a l’estudi de l’època dels Borja, dels quals és un aferrissat detractor En collaboració amb A Patrizzi dei Piccolomini escriví el primer Ordo servandus per sacerdotem in celebratione Missae 1495

Estudià al seminari de Barcelona, i fou rector de la Concepció, i més tard oficial a la cúria del bisbat Per la seva posició, ortodoxa i conservadora, fou combatut i malvist pels liberals i els progressistes de l’època en canvi, tingué la confiança dels bisbes, i és tradició que el rei Alfons XII el volia recompensar amb una mitra, a la qual ell renuncià Entre la seva abundant producció hi ha Palabras de un creyente a los gobiernos y al pueblo 1858, que és una refutació de les doctrines de FRde Lamennais, La dignidad, la educación, la fe y la economía 1865, Pío IX Historia…

D’origen llenguadocià, consta com a notari, director de l’escola catedral i canonge de Barcelona 1109-17 signava “doctor”, “mestre” i “gramàtic”, títols que indiquen prou la consideració en què era tingut Després apareix, des del 1121, a Girona exercint les mateixes funcions docents i canòniques que abans havia dut a terme a Barcelona Acompanyà, sembla, el bisbe de Barcelona, Ramon Guillem, a la cort francesa el 1109 i a Eivissa i a Mallorca, per la conquesta, en 1114-15, on morí el bisbe El 1116 anà per mar amb el comte Ramon Berenguer III a Pisa i Gènova temorós d’una emboscada de l’…

Vida i obra Després de cursar els estudis primaris a la seva ciutat natal, el 1769 es traslladà a València i ingressà en la universitat, on estudià a la Facultat d’Arts El 1771 obtingué el títol de batxiller en filosofia Tingué com a professors Joan Baptista Munyós i Josep Matamoros Respecte del primer sempre recordà el seu excellent magisteri, i el fet que li mostrà el millor de la filosofia moderna, no sols a la universitat, sinó també a l’acadèmia que regentava privadament El rebuig de l’escolasticisme, la seva tendència antisuarista i l’adhesió a la filosofia eclèctica foren algunes de…

Evolució del concepte No és gaire clara la procedència del mot barroc Benedetto Croce l’ha fet derivar de baroco, terme mnemotècnic que els escolàstics idearen per a designar una complicada figura de sillogisme Segons Croce, barroc era “una de les variants d’allò que és lleig i repulsiu”, artísticament parlant Hom el creu també provinent del portuguès barrõco , que significa ‘perla irregular, defectuosa’ D’altres el fan derivar de l’italià parruca o perruca , amb les ondulacions i els enjoiaments de la qual hom el compara Sembla que fou Benvenuto Cellini qui l’aplicà per primera vegada a l’…