Resultats de la cerca

Sant Agustí donà el títol de Les confessions a la relació de la seva conversió al cristianisme Les Confessions 1781-88 de Jean-Jacques Rousseau representen un model d’aquesta forma autobiogràfica dins la literatura moderna

Es llicencià en ciències polítiques a París 1957 i collaborà a la primera Antologia poètica universitària 1949 Establert molts anys a l’estranger, viatjà per Àfrica i Àsia Publicà El mar escolta Perpinyà 1957, novella d’una gran penetració psicològica, Els homicides 1981, narracions de caràcter existencialista i deixà inèdita la novella Confessió general , que fou publicada pòstumament 2007 i que el 2008 rebé el premi Joaquim Amat-Piniella Publicà també estudis sobre militars catalans Prim , 1985 Joffre , 1986 Tristany , 1988 i Cabrera , 1989 i llibres de temàtica documental…

Gènere liriconarratiu d’origen occità o francès, correntment escrit en versos apariats Els seus components temàtics solen ésser salutació a la dama, elogi de la seva bellesa física i moral, confessió amorosa i petició de correspondència l’argumentació pot ésser illustrada amb exemples de casuística cortesa i àdhuc amb petits contes allegòrics i sentimentals A Catalunya hom pot esmentar els dos saluts del trobador Amanieu de Sescars 1278, ~1290, els anònims titulats Lletra amorosa 1395, Precs d’amor, Requesta que féu un frare a una monja , en codolada, l’important Salut d’amor o…

Professà en l’orde franciscà i prengué partit per Carles I en les lluites de les Comunitats i l’acompanyà en diverses expedicions Fou bisbe de Guadix i de Mondoñedo Predicador notori, amb un bagatge metodològic i erudit medieval, assimilà i divulgà postulats adscrits a les idees del Renaixement Aquesta contradicció no fou obstacle al prestigi i a la difusió de les seves obres, que ja al s XVI foren traduïdes a diverses llengües europees Escriví Reloj de príncipes o Libro áureo del emperador Marco Aurelio 1529, tractat normatiu sobre el príncep cristià, que inclou la narració El villano del…

Estudià a la Universitat de Tòquio i durant la Segona Guerra Mundial, i sota la influència de l’escola romàntica japonesa, publicà un recull de narracions breus, Hanazakari no mori ‘El bosc en flor’, 1944 Després de la guerra es consolidà com a escriptor de gran èxit amb Kamen no kokuhaku ‘Confessió d’una màscara’, 1949, a la qual seguiren Ai no kawaki ‘Enuig de l’amor’, 1950 i Kinshoku ‘El color prohibit’, 1951-53 Construí un món detallat amb una metodologia molt rigorosa, però anà evolucionant de l’esteticisme vers la recerca de l’equilibri clàssic, que culminà amb Kinka kuji ‘…

Treballà uns anys de llibreter i, des de la segona meitat dels anys noranta, es dedica a la divulgació de la poesia en conferències, recitals i cursos en centres d’ensenyament dins i fora de Catalunya Imparteix cursos d’introducció a la poesia i de recitació i escenificació poètica a l’Escola d’Escriptura i Humanitats de l’Ateneu Barcelonès Del 2002 al 2015 coordinà l’associació HORINAL Obrador de Recitacions i Noves Actituds Literàries, organitzant cicles de recitals poètics diversos, i collabora en diversos mitjans de comunicació Ha estrenat obres de teatre Estat major , Entremès , Ecs… ,…

L’autor hi desenrotlla la seva vida amb finalitat sovint justificativa o per deixar constància d’una experiència determinada, etc acostuma a ésser redactada en primera persona En sentit ampli existí des de l’antiguitat, però l’aparició del mot, així com la concreció de les seves característiques, són relativament modernes, per la qual cosa no sempre és fàcil de distingir-lo d’altres formes autobiogràfiques com les memòries memòria i les confessions confessió, i la seva història es confon amb la d’aquestes Les Confessions 400 d’Aureli Agustí solen ésser considerades la primera…

Ha publicat poemaris com Bitàcola 1986, premi Martí Dot 1985, Tríptic de tardor 1985, Biblioteca de guerra 2001,  Nòmada 2004, premi 25 d’Abril de poesia de Benissa 2003, Perversió del tròpic 2006 i Metralla 2011 En novella, és autor de La confessió 1993, Salt en fals 1998, La cara oculta de la lluna 2001, premi Enric Valor 2000, Diva 2004, premi Ulisses de narrativa, Ecos de Berlín 2008, L’ombra del fènix 2010, premi Baltasar Porcel de novella 2007, Metròpoli 2012 i Un miracle sense importància 2016, premi Ciutat de Carlet de narrativa 2016, i també a escrit narrativa curta…

De família noble, rebé una acurada educació particular Començà estudis d’àrab i turc amb la idea d’ésser diplomàtic Després inicià estudis jurídics Feu diverses activitats i es lliurà, a temporades, a una intensa vida social, fins que anà a viure amb el seu germà Nikolaj al Caucas, on restà dos anys, durant els quals escriví la seva primera novella, Detstvo ‘La infantesa’, 1852, i després Otročestvo ‘L’adolescència’, 1854 i Junost’ ‘La primera joventut’, 1857 traducció catalana d’ANin, 1974 L’experiència del Caucas, on lluità contra els nadius, i la de la guerra de Crimea, on anà poc després…

Vida i obra No consta amb certesa el lloc de naixença Un document inèdit medieval ~1400, exhumat per John F Benton, de Passadena Califòrnia, el fa nascut a Villanueva de Jiloca, prop de Daroca Aragó Probablement emparentat amb el franciscà Bernat de Vilanova, hauria anat a viure de jove a la diòcesi de València, i allà habità la seva filla Maria, monja dominicana La seva muller, Agnès Blasi, de Montpeller, era tia dels metges Ermengol i Joan Blasi Estudià medicina i lletres a l’Studium de Montpeller i el 1260 s’hi graduà de mestre en medicina Si certament ell fos l’autor del gran tractat…