Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
dàctil
Literatura
Peu de la mètrica grega i llatina que consta d’una síl·laba llarga i dues de breus (— ̆̆).
El seu ritme és descendent Fou emprat en l’epopeia, la poesia religiosa oracles i la lírica coral, sovint combinat amb l' espondeu
amfíbrac
Literatura
Peu de la poesia grega i llatina que consta de tres síl·labes, una de llarga entre dues de breus.
peu
Literatura
En la poesia clàssica grega i llatina, unitat mètrica bàsica a partir de la qual es formen els versos.
Tot sovint és emprat com a sinònim de metre , però aquest terme darrer designa només la unitat de repetició dintre el vers que consta de dos temps marcats, equivalent a una duració de quatre unitats de temps com a mínim, entenent com a unitat de temps la mora ̆, duració d’una síllaba breu De fet, però, el mot peu designa pròpiament la unitat de repetició que consta només d’un temps marcat L’estructura dels principals peus i metres és la següent pirriqui ̆̆, iambe ̆—, troqueu — ̆, espondeu — —, dàctil — ̆̆, anapest ̆̆—, crètic — ̆—, amfíbrac ̆— ̆, baqui ̆— —, molós — — —, tribaqui…
metre
Literatura
Nombre i disposició de les síl·labes de què es compon un vers.
En la poesia quantitativa grecollatina, el terme fou emprat per a designar indistintament tant els peus mètrics com els versos o les estrofes En el sentit més estricte, hom dóna el nom de metre a la unitat de repetició dintre el vers que consta de dos temps marcats — —, espondeu — ̆—, crètic, etc, que equival a una durada de quatre unitats de temps com a mínim Si la unitat de repetició dins un vers consta només d’un temps marcat ̆—, iambe, etc rep el nom de peu , i per a constituir-se en metre cal que consti com a mínim de dos peus Així un metre iàmbic seria representat per ̆— ̆…
crètic
Literatura
Peu de la poesia grega i llatina que consta de tres síl·labes, una de breu entre dues de llargues (—̆—).
lira
Literatura
Estrofa pròpia de la poesia castellana, emprada per alguns poetes decadents en la literatura catalana.
Consta de cinc versos —de sis síllabes el primer, el tercer i el quart, i decasíllabs els altres—, i presenta l’esquema a b a a b
Iṣḥaq ben Abraham ha-Gorní
Literatura
Judaisme
Poeta hebreu, rodamon, citat entre els millors del seu temps.
Com molts trobadors, dedicava elogis a aquells qui millor el recompensaven i blasmes als qui no el retribuïen Tingué una polèmica amb el poeta jueu de Perpinyà Abraham ha-Bedersí La seva obra poètica que s’ha conservat consta de 18 poemes
Cercamon
Literatura
Trobador occità.
Probablement d’origen joglaresc, la seva obra, produïda entre el 1135 i el 1152, consta de poesies amoroses, a la manera de Guilhem de Peitieu, i de composicions didacticomorals que, per l’ús de l’antítesi, anticipen l’estil i l’actitud del seu deixeble Marcabrú