Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Joaquim Romaguera i Ramió

Joaquim Romaguera i Ramió
© Fototeca.cat
Cinematografia
Literatura
Crític cinematogràfic.
Enginyer industrial, creà i dirigí diversos cineclubs Condal, Laietà, Escola d’Enginyers, etc, associacions i institucions cinèfiles Federación Española de Cineclubs 1970-73, Institut del Cinema Català 1977-79, Setmana Internacional de Cinema de Barcelona 1969-81, Federació Catalana de Cineclubs 1982-87, Asociación Española de Historiadores del Cine 1988-90, Mediateca de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya 1994 i Grup de Recerca Cinematogràfica 1996, adscrit al Museu de la Ciència i de la Tècnica de CatalunyaExercí la crítica cinematogràfica en diaris i revistes ‘Avui’, ‘…
José Amador de los Ríos
Historiografia
Literatura
Judaisme
Historiador, crític literari i semitista.
Catedràtic d’història de la literatura a la Universitat de Madrid, fou membre de l’Academia de la Historia i de la de Bellas Artes de San Fernando En una primera etapa, alhora que conreava la pintura com a mitjà de subsistència, publicà algunes poesies i estrenà tres peces dramàtiques, a la manera del seu amic i protector Ángel de Saavedra, duc de Rivas Aviat, però, es dedicà exclusivament —llevat d’algun tempteig polític— a l’ensenyament i a la investigació historicoliterària, fonamentant els seus mètodes en el recull de materials, fruit de la consulta directa de les fonts El…
Pere Pasqual
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
De família de mossàrabs, fou canonge de la seu de València i el 1250 prengué l’hàbit de l’orde de la Mercè El 1253 s’encarregà de l’educació de l’infant Sanç i en ser aquest nomenat arquebisbe de Toledo 1267 sembla que l’acompanyà i l’assistí fins el 1276 Tradicionalment, s’ha identificat amb Pere, abat de São Miguel de Trasmiras de la diòcesi de Braga Portugal, el qual el 1296, a Roma estant, fou nomenat bisbe de Jaén Aquest bisbe Pere, mentre visitava la seva diòcesi de Jaén el 1297, fou fet presoner pels àrabs i patí captiveri a la ciutat de Granada, on finalment fou martiritzat el 1300…
,
catàleg
Història
Literatura
Llista descriptiva de coses agrupades per un nexe comú, redactada segons unes regles establertes.
Als catàlegs impresos, els objectes catalogats llibres, monedes, obres d’art, manufactures, etc porten, generalment, un ordre numèric que els individualitza El catàleg té la seva màxima utilització en les biblioteques Al British Museum es conserven fragments de tauletes d’argila del s VII aC on hi ha gravat el catàleg de la biblioteca de Nínive Els catàlegs antics són com uns inventaris amb descripció de contingut, ornamentació, lletra i tot el que pugui contribuir a la identificació dels còdexs A Catalunya hom ha conservat inventaris dels escriptoris de Ripoll, Vic i la Seu d’Urgell, i de…
Pero Martines
Literatura
Escriptor català, d’origen potser aragonès (Pero Martínez).
Vida i obra Ingressà en l’orde dominicà a instàncies de Vicent Ferrer, com afirma en una poesia dedicada a fer l’elogi d’aquest La seva producció s’inicià, vers el 1453, amb unes Laors de la creu escrites per concórrer a un certamen literari barceloní a favor de la projectada croada contra Constantinoble Estigué molt vinculat al príncep Carles de Viana, al qual, quan fou empresonat al castell de Morella febrer del 1460, adreçà una lletra consolatòria en retòrica i solemne prosa Un any després escriví unes violentes cobles, de fet un autèntic sirventès, contra els defensors joanistes del…
,
enciclopèdia
Literatura
Obra en què és exposat el conjunt de les coneixences humanes o de les referents a una ciència, en articles separats, generalment disposats per ordre alfabètic.
Es diferencia del diccionari en el fet que presenta, ultra la definició, una informació, tan completa com és possible, dels mots enregistrats Una classificació freqüent de les enciclopèdies en reconeix de dos tipus d’una banda, les enciclopèdies en sentit estricte, els articles de les quals tenen com a encapçalament gairebé exclusivament substantius de lèxic especialitzat o noms propis topònims, noms de persones, organitzacions, etc D’altra banda, hi ha els diccionaris enciclopèdics , que presenten la mateixa estructura que un diccionari i que, per tant, comprenen mots de totes les categories…
Publi Ovidi Nasó
Literatura
Poeta llatí.
De família de cavallers, pogué lliurar-se intensament als estudis i féu un llarg viatge a Grècia per perfeccionar-se en la carrera jurídica però aviat freqüentà la companyia d’Horaci, de Tibul i de Properci i, agilíssim observador i artista, esdevingué poeta mundà a la moda freqüentà la cort d’August El 8 dC fou relegat per ordre de l’emperador a Tomis actual Constanţa, Romania, entre els getes la llengua dels quals aprengué, fins a escriure-hi un panegíric en honor d’August, a la costa occidental de la mar Negra, on es mantingué durant deu anys en contacte amb Roma i implorà, endebades, l’…
Gran enciclopèdia catalana
Gran enciclopèdia catalana
© Fototeca.cat
Literatura
Historiografia catalana
Disseny i arts gràfiques
Electrònica i informàtica
Enciclopèdia universal i destacada obra de referència de la situació cultural, social i econòmica dels Països Catalans.
La primera edició, en 15 volums 1969-80, inclou un Atles universal català 1983 reeditat els anys 1987, 1991, 1993, 1994 i del qual hom feu una versió totalment renovada el 1999 i set suplements d’actualització 1983, 1989, 1993, 1997, 2001, 2005, 2009 i 2012 L’obra començà a càrrec d’Edicions 62 sota la direcció de Jordi Carbonell i de Ballester entre el 1965 i el 1971, i des d’aquest any fou dirigida per Joan Carreras i Martí, ja dins del Grup Enciclopèdia Els responsables de l’edició foren el polític, historiador de la cultura i fundador d’Edicions 62 i de Curial Edicions Catalanes Max…
,
Francesc de Montcada i de Montcada

Francesc de Montcada i de Montcada
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Política
Historiografia
Polític i escriptor.
Vida Tercer marquès d’Aitona, gran d’Espanya amb la denominació de Francesc II de Montcada, comte d’Osona títol que portà en vida el pare, vescomte de Cabrera i de Bas, baró de Llagostera i mestre racional de Catalunya Era el fill hereu de Gastó de Montcada i de Gralla –segon marquès d’Aitona, virrei de Sardenya i d’Aragó i ambaixador en la cort de Roma– i de Caterina de Montcada, baronessa de Callosa Passà els primers anys de la joventut iniciant-se en la carrera militar a les galeres del marquès de la Santa Cruz Tot i això, pogué residir a la cort amb el seu pare, on es formà culturalment…
, ,