Resultats de la cerca

Seguidor del naturalisme, evolucionà cap a la línia de Guy de Maupassant Fou un dels fundadors de la revista “Van Nu en Straks” 1893, que contribuí a la consolidació de la cultura flamenca Entre les seves novelles destaquen Het recht van den sterkste ‘El dret del més fort’, 1893 i Sursum corda 1894

Escriví miracles i poesies religioses dedicades a sant Vicent Ferrer 1829-34, i també colloquis satírics propagant les idees liberals Tant volgué estirar la corda que va caure una culada, o els treballs dels lliberals, 1820, signats bé amb les seves inicials, bé amb el pseudònim El Bolònio Redactà el setmanari “La Ronda del Butoni” febrer del 1820, denunciant les persecucions de la policia del general Elío Empresonat durant la reacció del 1823, fou nomenat oficial de la junta liberal del 1835

De jove milità en el camp liberal, però acabà formant part dels grups més conservadors de la Restauració Fou director o collaborador de diversos periòdics, com “El Cascabel”, “El Juez de Paz”, “Las Noticias”, etc És autor de sarsueles, com El castillo de Bellver 1860 i Una corda d’un cordó 1866, i de les novelles Recuerdos de Mallorca, Simón Ballester el tuerto 1863 i Los explotadores 1879, violenta requisitòria contra la societat contemporània i on abocà el desengany produït per les experiències polítiques de 1868-74 Escriví també Reseña histórico-descriptiva del Castillo de…

Els seus poemes originals es troben, sobretot, en els reculls Streĉita kordo ‘Corda tibant’, 1931, Rimportretoj ‘Retrats en rima’, 1931, un dels quals cantà el “fort sentiment català” de mossèn Joan Font-Giralt, bon orador en esperanto i Ezopa saĝo ‘Saviesa d’Isop’, 1956 Són magistrals les seves versions en vers de Baudelaire, Dant, Goethe, Heine, Shakespeare, dels hongaresos Madách i Petöfi, i de molts altres Com a assagista i gramàtic cal citar Lingvo stilo formo ‘Llengua, estil, forma’, 1931, Parnasa gvidlibro ‘Guia al Parnàs’, 1932 i Plena Gramatiko de Esperanto 1935, les…

El seu univers poètic, penetrant i inspirat, dissonant amb el racionalisme, participà de velles cultures i ritus màgics La seva crítica artística fou decisiva Introducción al surrealismo 1953, Diccionario de símbolos 1958, Informalismo 1960, dos assaigs sobre Antoni Tàpies , Pintura catalana contemporánea 1961, etc Fou membre del grup Dau al Set La seva producció poètica és recollida en llibres, com Cantos a la vida muerta 1945, Lilith 1949, Palacio de plata on introduí per primera vegada la tècnica permutatòria, 1955, Inger Stevens 1970 i els poemes del cicle Bronwyn 1967-71 Compongué…

Llicenciat en dret, també estudià economia, filosofia i història de l’art Relacionat amb el renaixement de la literatura polonesa dels anys cinquanta, de la seva obra destaca la poesia, metafísica, parabòlica, arrelada en la tradició clàssica, que reflecteix l’aïllament i la manca de drets de l’individu davant el sistema, i la tensió entre la relació del poeta amb la forma i els seus sentiments pel sofriment humà Corda de llum 1956, Estudi de l’objecte 1961, Inscripció 1969, Fulla 1984, Informe des de la ciutat assetjada 1984, Elegia a la partida 1990, Rovigo 1992 i Epíleg a una…

El seu primer llibre Struna ‘Corda’, aparegué el 1962 La seva poesia té un to intimista i incorpora amb freqüència elements de cultura literària Té certes relacions amb l’ acmeisme , però creu en la identificació entre l’artista i l’home del carrer De la seva producció cal destacar Moja Rodoslovnaja ‘El meu arbre genealògic’, 1964, Uroki muzyki ‘Lliçons de música’, 1969, Stikhi ‘Poesies’, 1975 i Sni o Grusii ‘Somnis de Geòrgia’ El caràcter obertament apolític de la seva obra en dificultà el reconeixement oficial que reclamava dels escriptors soviètics una adhesió més o menys gran…

Fou el màxim representant de l' escola formalista russa Publicà nombrosos estudis sobre teoria literària, com Voskresěenije slova ‘La resurrecció de la paraula’, 1914, Potebnja 1916, Tristan Šendi Sterna i teorija romana ‘Tristan Shandy de Stern i la teoria de la novella’, 1921 Pròxim a l’avantguarda russa, participà en polèmiques amb V Majakovskij, O Brik, N Gabo, JN Tynjanov i altres, i influí també en el nou cinema soviètic Els anys trenta fou obligat a retractar-se de les seves idees anteriors Pamjatnik naučnoj osibke ‘Monument a un error científic’, 1930 Altres obres són Khudožestvennaja…

Doctorat en dret a Madrid, la seva formació musical fou autodidàctica Rebé més tard els consells de Felip Pedrell, d’Enric Granados i de Manuel de Falla A partir d’un treball publicat l’any 1900 a Las Províncias , exercí la crítica musical durant cinquanta anys i collaborà a la Revista Musical Catalana El 1903 fundà l’Orquestra Valenciana de Cambra i fou nomenat professor del conservatori de València De llenguatge harmònic impressionista i instrumentació refinada, destaquen Valenciana, Abanicos antiguos, per a orquestra, Rapsodia valenciana , per a piano i orquestra, Acuarelas , per a…

El minnesang és una poesia lírica vinculada a unes determinades formes i destinada a ésser recitada amb acompanyament de diversos instruments de corda davant un cercle reduït de cortesans i de cavallers És una poesia d’amor que, plenament medieval, expressa els sentiments i els lligams convencionals entre el poeta i la dama Al costat de l’amor, sempre apareixen el goig i la pena que l’acompanyen, la nostàlgia, la separació i el comiat de l’alba Tagelied Hom discuteix encara l’origen del minnesang , com també la seva relació amb la lírica popular i amb la poesia llatina dels…