Resultats de la cerca

Passà la infantesa en un trapig, experiència que marcà tota la seva obra Formà part del grup modernista de Pernambuco Les seves obres principals són Menino de Engenho 1932, Doidinho 1933, Bangê 1934, O moleque Ricardo 1935 i Cangaceiros 1953

L’obra fou atribuïda en altre temps a Camões, del qual evidencia la influència

El seu veritable nom era José Maria dos Reis Pereira Fou un dels fundadors de la revista Presença La seva poesia, com As encruzilhadas de Deus 1936, O filho do Homem 1961 i Música Breve 1970 s’acosta a la temàtica de Kierkegaard pel que té d’expressió de l’enfrontament de l’Home i l’Absolut La seva novella Jogo da cabra cega 1934 és una de les obres cabdals de la narrativa portuguesa contemporània Posteriorment publicà la summa novellesca A velha casa , integrada per Uma gota de sangue 1945, As raízes do futuro 1947, Os avisos do Destino 1953, As monstruosidades vulgares 1960 i Vidas são…

Autodidacte, s’estrenà el 1932 amb el volum de contes Fantoches Visqué alguns anys als Estats Units, primer com a professor a Berkeley, després com a director del Departament d’Afers Culturals de la Unió Pan-Americana La crítica és unànime en considerar O Tempo e o Vento 7 volums, 1949-63 com la seva millor obra Altres obres remarcables són Clarissa 1933, Olhai os lírios do campo 1938, O prisioneiro 1967 i Incidente em Antares 1971

El seu primer llibre Os eidos ‘Els patis’, 1955 ampliat i revisat successivament en 1974, 1981, 1985 i 1990 és la revelació d’una visió paisatgística d’intensitat sorprenent, on la solitud de les muntanyes de la seva comarca natal serveix d’expressió a la solitud de l’home Posteriorment conreà la poesia de signe polític o experimental Vietnam Canto , 1969 Letanía de Galicia , 1970 Poemas caligráficos , 1979 Do Courel a Compostela , 1988, sense abandonar la seva temàtica central, una visió de la solitud —la saudade — pròxima a l’angoixa existencialista Elexías do…

Des del 1960 regentà la seva explotació ramadera a Campo Grande, on residí fins a la mort L'any 1937 publicà Poemas concebidos sem pecado , el primer dels seus 18 reculls de poemes La seva obra és considerada un dels cims de la lírica contemporània en llengua portuguesa En el seu gran domini del llenguatge tenen un paper fonamental la recreació de l’oralitat i els dialectes Guanyà dos cops el premi Jabuti, el més important del Brasil, per O guardador de águas 1989 i O fazedor de amanhecer 2002, a més del Premi Nacional de poesia per Gramática expositiva do chão 1966 i el Premi Nacional de…

El 1892 publicà, a París, la primera edició del seu llibre més important, Só Pòstumament aparegueren Despedidas 1902 i Primeiros versos 1921 Centren la seva poesia un pessimisme mòrbid i un nacionalisme místic, basat en la nostàlgia del món tradicional dels “simples” —els camperols i els pescadors del nord de Portugal—

Fou un precusor de l’existencialisme, de la literatura de l’absurd, etc, principalment amb les novelles A farsa 1903, Os pobres 1906, Humus 1917, O pobre de pedir 1931, etc Escriví també teatre d’avantguarda Teatro 1923 Com a poeta creà un estil molt personal, ple de metàfores, i en el qual la tendresa alterna amb la ironia i el sarcasme

Estudià lleis a Valladolid i a Madrid, on s’adscriví als cercles literaris romàntics El 1837 començà a collaborar en diversos periòdics i hi publicà assaigs filosòfics, poesies i, sobretot, articles de costums que ja manifesten alguns trets característics de la seva gran novella històrica El señor de Bembibre 1844, que descriu els amors conflictius d’una dama i un templer, en el marc històric de les lluites de Ferran IV i els templers al s XV

La seva obra, juntament amb la de João Cabral de Melo Neto , és capdavantera en la literatura brasilera actual Entre els seus llibres destaquen Alguna poesia 1930, Sentimiento do mundo 1940, Lição de coisas 1962, As Impurezas do Branco 1973, A Paixão Medida 1980 i Corpo 1984 Publicà també Contos do aprendiz 1951, històries plenes d’ironia sobre figures que conegué durant la seva vida, i Os Dias Findos 1977