Resultats de la cerca

El seu poema en dístics elegíacs De reditu suo és una exaltació de Roma

Amic de Marcial, fou famós sobretot a partir del segle IV, gràcies a les referències de Lactanci i perquè fou publicada la seva obra amb comentaris La virulència de les seves primeres sàtires sembla que li causà dificultats amb l’emperador Domicià després fou més cautelós La seva obra consta de setze Sàtires La forma dels versos és variada, amb hexàmetres d’una gran perfecció Les sàtires personals sempre foren referides a persones ja mortes De to nacionalista i retrospectiu, inspirat en la recuperació dels clàssics llatins, les seves sàtires foren especialment admirades pels escriptors…

N'és un exemple l’hendecasíllab de cinc peus i mig

Fou rabí d’Amsterdam 1626-39 i 1649-93 i primer rabí de la comunitat sefardita establerta a Pernambuco, Brasil 1642-1649 És autor d’una Paráfrasis comentada sobre el Pentateuco 1681 Fou qui donà lectura pública a l’excomunió de Spinoza

L’estudi del poema fa pensar que era un normand i que compongué l’obra entre el 1095 i el 1100 Hom ha volgut identificar-lo amb Turold, monjo de Fécamp, a Normandia, i abat de Malmesbury després del 1066

L’ús d’aquest darrer fou freqüent en els tràgics Eurípides i en els còmics

Entre les més conegudes hi ha la d'Oberammergau, a Baviera Als Països Catalans, ja en dates molts reculades hi ha petits drames en llatí sobre la resurrecció que originaren aviat peces breus en llatí i català o en català sol, alguna de les quals s’ha conservat fragmentàriament Al s XIV hi ha notícies de representacions de la Passió, i confirmen la seva popularitat dos fragments contemporanis, escrits en un català bastant aprovençalat, conservats a Mallorca i al Rosselló No es conserven texts passionístics del s XV, bé que hi ha referències com més va més abundoses de representacions de la…

Cal trobar-ne els antecedents en les exploracions dins el camp poètic de Gérard de Nerval, de Baudelaire i de Rimbaud Es manifestà primerament com una reacció contra l’herència romàntica i contra la doctrina del Parnàs escola parnassiana , i assolí la plenitud amb els poetes decadents, vers el 1880, el més sincer dels quals fou Jules Laforgue, pessimista, profundament trist, que cercava la novetat en l’ús dels neologismes, les paraules rares o les trivials barrejades en el context poètic Jean Moréas publicà en el suplement literari de Le Figaro setembre del 1886 un manifest que anunciava la…

Com a principi general, cal que coincideixi amb la gramatical, ja sia amb un sintagma complet o amb un període prou marcat d’ell, i sense violentar mai el desplegament sintàctic Hom en distingeix tres tipus la major s’esdevé en la conclusió de l’estrofa, al final del darrer vers d’aquesta La mitjana es produeix en les estrofes compostes, especialment les simètriques, tot dividint-les en dues parts a partir del final del darrer vers de la primera i coincidint amb un canvi de sentit conceptual La menor, la més important, separa un vers o un hemistiqui d’un altre vers o…

Hom coneix només l' octàmetre iàmbic catalèctic , vers de la mètrica grega antiga, constituït per vuit metres iàmbics, el darrer dels quals manca de la síllaba llarga