Resultats de la cerca

És autor d’una poesia molt depurada i original de la qual destaquen els llibres Tiempo de efigies 1970, Fragmentos nocturnos 1975, Clima 1978, La roca 1984, Palmas sobre la losa fría 1989, Fuego blanco 1992, Sobre una piedra extrema 1995, Inscripciones 1999 i El libro, tras la duna 2002, entre d’altres Com a assagista ha publicat El primer Alonso Quesada 1977, Tres estudios sobre Góngora 1983, Poetas canarios de los Siglos de Oro 1990, Para leer “Primer sueño” de sor Juana Inés de la Cruz 1991 i Silva gongorina 1993

Pot manifestar-se de moltes maneres prosa rítmica és aquella que és animada d’una cadència musical semblant a la de la poesia lliure prosa poètica , la que imita els recursos de la poesia o que substancia tant els valors poètics que esdevé, en certa manera, una poesia en prosa prosa lírica , la que s’inspira clarament en el lirisme característica que la defineix essencialment i que resta depurada de qualsevol altre element aliè Amb referència al mode d’escriure-la i a l’estil, hom pot parlar de la prosa assenyalant la seva característica definitòria densa, concisa, etc

El primer escriptor conegut fou el jesuïta canari José de Anchieta 1533-97, però la literatura del Brasil colonial no adquirí relleu fins al s XVIII, que aparegueren, amb el neoclassicisme, poetes com Claudio Manoel da Costa 1729-89 i Tomás António Gonzaga 1744-1810, autors d’èglogues a la manera de Virgili José Basílio da Gama 1741-95 atacà les missions jesuítiques en el poema èpic O Uruguai 1769, i José de Santa Rita Durao 1722-84 exalçà la colonització en l’epopeia O Caramuru 1781 El 1808 el trasllat de la cort portuguesa al Brasil fugint dels francesos influí decisivament en el…