Resultats de la cerca

Religiós franciscà descalç 1719, és autor d’una Historia civil de España desde el año 1700 hasta el de 1733 Madrid 1740-44, on ataca persones molt pròximes a Felip V

Collaborà en publicacions professionals i fou un dels fundadors del periòdic local La Voz del Progreso Escriví uns Anales de la historia de Tortosa desde su fundación hasta nuestros días 1867

Dirigí El Tarraconense i Diario de Tarragona 1859 i publicà l’opuscle Traslación de los restos de don Jaime el Conquistador desde el cenobio de Poblet a la catedral de Tarragona 1855, i un Himno al general Prim 1861

Professor de literatura castellana a la Universidad Complutense de Madrid Ha publicat, entre d’altres Introducción a la novela contemporánea 1966, Eugenio d’Ors, crítico literario 1971 Modernismo y Postmodernismo 1974, Sub-literaturas 1974, Diario cultural 1983, Desde el Mediterráneo 1944 i Momentos mágicos de la literatura 1999

Considerat un precedent de la Generació del 98, en Noticias biográficas acerca del Excmo Sr Marqués de Mantillo 1889, Ni en la vida ni en la muerte 1890 i Desde la quilla hasta el tope 1893, reflecteix la realitat política i social del moment Altres obres, d’estil naturalista, són Artuña 1893 i La rendición de Santiago 1907

De formació autodidàctica, és autor de diverses monografies com la Bibliografía crítica de las ediciones del Quijote impresas desde el año 1605 hasta 1917 , en collaboració amb el seu fill Joan Suñé i Fonbuena una segona edició, continuada fins l’any 1937, es publicà a Cambridge, EUA, el 1939 Entre el 1930 i el 1936 edità a Barcelona la Crónica cervantina

El 1940 s’installà als EUA on exercí com a professor de literatura La seva poesia és influïda per la de Juan Ramón Jiménez i entre la seva obra es destaca 32 poemes breves 1927, Trópico 1930, Cuatro poemas 1940, Antología poética 1956, Antología penúltima 1970, etc Compilà diverses antologies Cien de las mejores poesías españolas 1965, La poesía hispanoamericana desde el modernismo 1968, etc El 1992 publicà la seva darrera obra Hasta luego

Religiós augustinià 1657, es doctorà en teologia a Barcelona Fou prior de diversos convents del seu orde i rector del collegi de Sant Guillem de Barcelona Publicà un Compendio historial de los ermitaños de NPS Agustín, del Principado de Cataluña, desde los años de 394 hasta los añosde 1699 Barcelona 1699, mancat de crítica pel que fa a la part antiga, però molt útil en les biografies i notes de les èpoques més recents

Participà com a mestre de camp en la campanya del Rosselló el 1639 i després en la guerra contra Catalunya, en la qual fou fet presoner 1642 i dut a França Alliberat dos anys més tard, continuà intervenint en la lluita fins a la seva mort en acció de guerra Redactà un Diario de la guerra de Cataluña desde la entrada con el ejército real del marqués de Los Vélez , la segona part del qual sembla irremissiblement perduda

Pertanyent a la Generación del 1940, el tema de la mort, suavitzat per la llum de la metàfora, predomina en la seva obra el seu cant, tot i ésser molt personal, té, per la seva sinceritat, ressò collectiu Desde lejos 1946, Las muertes 1952, Los juegos peligrosos 1962 i Cantos a Berenice 1977 Són notables les seves narracions d’infantesa La oscuridad es otro sol 1967 Exercí el periodisme, i obtingué els premis Nacional de Poesía 1988 i Juan Rulfo 1998