Resultats de la cerca

Lerrouxista, fou collaborador amb el pseudònim d' El Maleta Indulgencias de La Publicidad i El Diluvio , on es destacà pels seus virulents atacs a tots els sectors catalanistes Prat de la Riba, Massó i Torrents, el canonge Collell, Eusebi Güell, etc Aplegà alguns dels articles publicats a El Diluvio en el volum Catalanistas en adobo 1903 També escriví peces teatrals, com El redentor del pueblo 1915 El seu fill, Lluís Marsillach i Burbano Barcelona 1906 — 1970, periodista, fou director d' Hoja del Lunes , de Barcelona i redactor del Diario de Barcelona 1964-70

Exercí d’advocat criminalista i collaborà en la premsa barcelonina “El Liberal”, “El Diluvio”, sovint amb el pseudònim de Fermín Després del 1939 publicà llibres de records Barcelona de antaño 1944, La criminalidad en Barcelona 1885-1908 1945, Los viejos cafés de Barcelona 1946 i José Anselmo Clavé y su tiempo sd

Autora de les peces dramàtiques avantguardistes Comunicação 1959, O Homúnculo 1964 i A Pécora 1983 i nombrosos reculls de poemes Cântico do país emerso 1960, O Vinho e a Lira 1966, Epístola aos iamitas 1976 O dilúvio e a pomba 1979, O armisticio 1985 i Sonetos Romanticos 1990 Fou diputada pel partit socialista

Formà part de la Colla del Foc Nou i de l’equip de redacció d' El Diluvio En iniciar-se el procés de Montjuïc, hagué de fugir a França 1896-97 De tornada, atemptà el 3 de setembre de 1897 contra Narciso Portas , cap de la policia especial de la repressió de l’anarquisme i principal responsable de les tortures del procés de Montjuïc Fou empresonat i jutjat militarment abans de passar a la jurisdicció civil, que l’absolgué Escriví llavors Los victimarios Notas relativas al proceso de Montjuich 1900 i la novella Esclavas del oro Trata de blancas 1902 Posteriorment collaborà a…

Llicenciat en dret 1965, estudià sociologia a Londres 1966-67 i posteriorment, fins el 1973, treballà en l’assessoria jurídica d’una entitat bancària Des d’aquest any fins al 1982 residí a Nova York, on treballà com a traductor a l’ONU Els anys següents compaginà l’activitat literària amb la de traductor per a organismes internacionals i, a partir de mitjan anys noranta, amb la docència a la Universitat Pompeu Fabra La seva obra, en la qual sobresurt indiscutiblement la novella, s’inscriu en el marc de la literatura d’intriga i d’acció i es destaca per una hàbil construcció del relat a partir…

Utilitzà esporàdicament el pseudònim de Manuel Manrique de Lara Feu estudis al seminari de Barcelona Milità al partit republicà i, essent diputat, proposà a la diputació de Barcelona la conversió de Catalunya en estat republicà federal dins l’Estat espanyol febrer del 1873 Visqué anys a Madrid i a París A Barcelona, collaborà, a partir del 1867, a El Principado  o El Diluvio amb articles de crítica d’art i de literatura També collaborà als periòdics El Café  Considerà els Jocs Florals de Barcelona una institució creada i mantinguda per elements provincialistes ancorats…

Fill i deixeble d’ Alexandre de Riquer i Inglada , s’especialitzà també en exlibris Format al Cercle Artístic de Sant Lluc i a Llotja, s’especialitzà en exlibris, formà part de l’Agrupació Ars —germen d’Els Evolucionistes— i fundà les revistes Mediterrània 1916 i La Marsellesa Residí a Mallorca 1919-20, on collaborà a Vanguardia Balear —des d’on combaté Anglada i Camarasa— i en altres publicacions Publicà Por tierra dorada 1920, La cançó del Sena 1924, illustrat per ell mateix, i la novella, autodenominada futurista, La nina del capell verd 1926 a la collecció “La Novella…

Fill d’un guàrdia civil, residí a Agramunt i, a divuit anys, a Tortosa, on estudià magisteri i exercí de mestre i on començà la seva actuació com a periodista polític en defensa del republicanisme federal i de la justícia social El seu ideari incidí especialment en els treballadors del camp i també a la mateixa Tortosa fou creat, per exemple, el grup polític femení conegut per “Les Marcellines” El 1911 passà a formar part del consell general de la Unió Federal Nacionalista Republicana UFNR, i el 1914 fou elegit diputat a les corts espanyoles El 1915, amb Francesc Layret, promogué la creació…