Resultats de la cerca
Es mostren 113 resultats
desconeixença
Literatura
A la baixa edat mitjana, menyspreu d’una dama envers el seu amant.
Al s XV, el tema literari de la dama cruel i l’amant màrtir tingué una gran difusió a Catalunya arran del poema d’Alain Chartier, La belle dame sans merci ~1424, traduït al català per Francesc Oliver El 1457 el cirurgià barceloní Martí Bellit organitzà al monestir de framenors de Barcelona un certamen poètic sobre el tema la invitació, en vers, fou feta per Antoni Vallmanya, guanyador del premi Francesc Ferrer glossà el tema en una carta a Pere Torroella
Luci Anneu Florus
Literatura
Escriptor llatí.
Escriví un Epitome, o Bellorum Romanorum libri duo , de Tit Livi, famós a l’edat mitjana i a l’edat moderna, i potser és identificable amb l’autor d’un diàleg, Vergilius orator an poeta si això fos cert, Florus hauria estat africà i mestre, hauria fugit de Roma en temps de Domicià, on hauria tornat en temps d’Adrià, i s’hauria establert a Tarragona Han estat conservats poemes d’un Florus a qui alguns atribueixen el Peruigilium Veneris , potser també identificable amb l’historiador
cantilena
Literatura
Música
Cançó monòdica de l’edat mitjana de melodia molt coneguda i que sovint tenia refrany.
Marc Anneu Lucà
Literatura
Poeta llatí.
Fill de Marc Anneu Mela, germà de Sèneca, fou educat a Roma i perfeccionà la seva instrucció a Atenes, on compongué diversos poemes, que s’han perdut l' Iliacon , sobre la guerra de Troia, i el Catachthonion , sobre el món dels morts Havent tornat a Roma, Neró l’acollí en el cercle dels seus amics i, en ocasió de les festes que li foren tributades Neronia , 60 dC, compongué les Laudes Neronis , per les quals fou coronat com a poeta i rebé, abans de l’edat reglamentària, la qüestura i el sacerdoci augural Poc després 62, publicà els tres primers llibres del seu poema la Farsàlia i, sense que…
Flavi Avià
Literatura
Escriptor llatí del final del segle IV dC.
És conegut com a autor de quaranta-dues faules en versos elegíacs, escrites en un llatí decadent, que tingueren gran difusió a l’edat mitjana
faula
Literatura
Narració, en vers o en prosa, de fets meravellosos, on sol donar-se un ensenyament moral; generalment hi intervenen animals, i fins i tot elements inanimats que actuen com si fossin éssers racionals.
Els límits entre l'apòleg i la faula són imprecisos, però normalment, en aquesta darrera, l’aspecte narratiu predomina damunt el moralitzador Gènere popular, és present en la tradició oral de diversos pobles i en les literatures escrites més antigues els reculls hindús Pānchātāntra i Calila i Dimna i les faules d’Hesíode, d’Estesícor i sobretot d’Isop, molt difoses a l’edat mitjana Entre els escriptors romans autors de faules el més important fou Fedre, seguidor d’Isop A l’edat mitjana la faula atenyé una gran difusió i una gran importància d’una banda, foren…
conhort
Literatura
Composició poètica en què l’autor explica els motius de consol i conhort de les penes que passa.
El gènere, d’origen provençal, fou conreat per nombrosos poetes catalans durant l’edat mitjana Destaca el Conhort de Francesc Ferrer, en el qual l’autor troba consolació en la generalitat de la crueltat femenina
Flavi Juli Trifonià Sabí
Història
Literatura
Noble romà, professor domèstic, amb afeccions literàries.
Era a Barcelona el 402 i hi corregí un còdex de Noni i de les Sàtires de Persi, quan tenia 30 anys d’edat i en feia quatre que era militar Continuà la seva obra a Tolosa, al Llenguadoc
Taliesin
Literatura
Poeta gal·lès.
Pertanyent als Cynfeirdd bards primitius, cantà l’edat heroicoguerrera de Galles i elogià el rei Cynan Garwyn i el príncep Urien Rheged La seva poesia dramàtica mostra que el gallès era emprat com a mitjà artístic en aquesta etapa primerenca de la seva història lingüística
heptasíl·lab
Literatura
Vers de set síl·labes.
Molt usat pels poetes catalans des de l’edat mitjana —Alfons el Cast, Turmeda—, el seu conreu ha continuat en èpoques posteriors sense interrupció Hom l’ha emprat sobretot en la composició de danses i de goigs i, en general, de poesia de caire popular Durant la Decadència s’estengué el seu ús amb la introducció en la poesia catalana del romanç castellà V Garcia, Fontanella
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina