Resultats de la cerca

Al s XV, el tema literari de la dama cruel i l’amant màrtir tingué una gran difusió a Catalunya arran del poema d’Alain Chartier, La belle dame sans merci ~1424, traduït al català per Francesc Oliver El 1457 el cirurgià barceloní Martí Bellit organitzà al monestir de framenors de Barcelona un certamen poètic sobre el tema la invitació, en vers, fou feta per Antoni Vallmanya, guanyador del premi Francesc Ferrer glossà el tema en una carta a Pere Torroella

Escriví un Epitome, o Bellorum Romanorum libri duo , de Tit Livi, famós a l’edatmitjana i a l’edat moderna, i potser és identificable amb l’autor d’un diàleg, Vergilius orator an poeta si això fos cert, Florus hauria estat africà i mestre, hauria fugit de Roma en temps de Domicià, on hauria tornat en temps d’Adrià, i s’hauria establert a Tarragona Han estat conservats poemes d’un Florus a qui alguns atribueixen el Peruigilium Veneris , potser també identificable amb l’historiador

És conegut com a autor de quaranta-dues faules en versos elegíacs, escrites en un llatí decadent, que tingueren gran difusió a l’edatmitjana

Els límits entre l'apòleg i la faula són imprecisos, però normalment, en aquesta darrera, l’aspecte narratiu predomina damunt el moralitzador Gènere popular, és present en la tradició oral de diversos pobles i en les literatures escrites més antigues els reculls hindús Pānchātāntra i Calila i Dimna i les faules d’Hesíode, d’Estesícor i sobretot d’Isop, molt difoses a l’edatmitjana Entre els escriptors romans autors de faules el més important fou Fedre, seguidor d’Isop A l’edatmitjana la faula atenyé una gran difusió i una gran importància…

El gènere, d’origen provençal, fou conreat per nombrosos poetes catalans durant l’edatmitjana Destaca el Conhort de Francesc Ferrer, en el qual l’autor troba consolació en la generalitat de la crueltat femenina

Molt usat pels poetes catalans des de l’edatmitjana —Alfons el Cast, Turmeda—, el seu conreu ha continuat en èpoques posteriors sense interrupció Hom l’ha emprat sobretot en la composició de danses i de goigs i, en general, de poesia de caire popular Durant la Decadència s’estengué el seu ús amb la introducció en la poesia catalana del romanç castellà V Garcia, Fontanella

És autor de Comentarii in Somnium Scipionis , explicació matemàtica i astronòmica del somni d’Escipió i alhora teoria neoplatònica de l’ànima i la divinitat, i de les Saturnalia , set llibres de diàlegs centrats sobre temes gramaticals i sobre el valor dels coneixements retòrics de Virgili, que proporcionen molts coneixements per a la història de la influència d’aquest autor a l’edatmitjana

Nascuda a Anglaterra a la fi del segle XVIII, deu el seu nom a Horace Walpole, autor de The castle of Otranto ‘El castell d’Òtranto’, 1764 Entre altres obres, l’acció de les quals s’esdevé generalment en el marc carregat de misteri dels castells de l’edatmitjana, representen aquest moviment Vathek 1782, de W Beckford, i Ambrosio or the Monk ‘Ambròs o el monjo’, 1796, de MG Lewis

Fou llibert d’August Escriví cinc llibres de faules sota els regnats de Tiberi, Calígula i Claudi Sejà el processà per allusions fetes en la seva obra El model de Fedre és Isop, amb elements grecs i d’invenció pròpia En l’antiguitat i a l’edatmitjana fou conegut només per un corpus en prosa Romulus o Aesopus latinus , fins al segle XVI, que fou conegut directament