Resultats de la cerca

Pertany a la segona sofística La seva obra, Efesíaques , narra les tribulacions d’un matrimoni jove separació, naufragis, ambients de lladres, esclavatge, etc Àntia i la seva muller Habrocoma es mantenen fidels a la seva promesa fins que es retroben i poden tornar a Efes La caracterització dels personatges és pobra Conté testimoniatges importants sobre la vida religiosa d’Efes L’obra fou traduïda al català per Carles Miralles per a la Fundació Bernat Metge 1967

Les seves obres, escrites en metres dactílics, de les quals solament resta una elegia sencera i algun fragment, són incitacions al valor militar

Exiliat per motius polítics, compongué epodes i iambes amb metre coriàmbic, coneguts només fragmentàriament famosos per llur erotisme i per llur realisme espontani, influïren els poetes hellenístics i els poetae novi llatins

Essent abat del Monestir Blanc, a la regió d’Akhmim, a l’Alt Egipte, la comunitat arribà a 2 000 monjos i 1 800 monges Molt sever, afegí nombroses austeritats a la regla de sant Pacomi Introduí la professió per escrit i permeté als ancians d’abraçar la vida eremítica Acompanyà Ciril d’Alexandria al concili d’Efes 431 Les seves regles, homilies i lletres constitueixen la literatura copta més important del seu temps

Es tracta d’una literatura eminentment religiosa i cristiana, bé que no manquen obres de caràcter històric o àdhuc científic Cronològicament, s’obre amb les versions bíbliques Al segle II i per obra, segurament, de judeocristians, fou traduït l’Antic Testament directament de l’hebreu al siríac Aquesta versió és anomenada Pšiṭtā ‘simple’ La versió del Nou Testament li és una mica posterior i hom l’anomena també Pšiṭtā o, millor encara, Vetus Syra Una altra versió, però, del Nou Testament tingué molta difusió en la tradició siríaca, el Diatèssaron de Tacià segle II Pel que fa a la història…

La novella és un gènere tardà en les literatures clàssiques Sense comptar alguns possibles antecedents, massa fragmentaris, en grec, el primer text d’una relativa extensió, en prosa, que hom està d’acord a anomenar “novella” és un fragment extens d’una obra que devia ésser força més llarga, el Satiricó de Petroni, la qual, si l’autor ha estat ben identificat, cal collocar al sI dC És, però, una obra molt marginal respecte a les altres novelles antigues, que són L’ase d’or , d'Apuleu segle II dC, en llatí, i, en grec i en ordre temptativament cronològic, Quéreas i Callírroe , de Caritó d’…