Resultats de la cerca

Liberal, patí la repressió del 1823 Elegit membre de l’Academia Española 1847, fou director de l’Escuela Normal 1854-62 i de la Biblioteca Nacional 1862-75 Escriví drames històrics en vers Gracián Ramírez 1831, Los amantes de Teruel 1837, un gran èxit escènic, La jura de Santa Gadea 1845, etc També conreà la comèdia — La redoma encantada 1839—, el sainet — La visionaria 1840— i la poesia — Fábulas 1843— Traduí obres de Voltaire i Molière i féu edicions crítiques de Lope de Vega, Tirso de Molina, Alarcón i Calderón

Estudià a Oxford, i posteriorment fou professor de llengües cèltiques a la Universitat de Cardiff Entre el 1922 i el 1951 collaborà amb assiduïtat a la revista “Y Llenor” ‘L’home de lletres’ Tant la seva obra d’investigació com els seus poemes representen una contribució important a la cultura gallesa contemporània Entre els seus estudis cal esmentar Llendiaeth Cymru o 1450 hyd 1600 ‘Història de la literatura gallesa entre el 1450 i el 1600’, 1906 i entre els seus poemes Trystan ac Esyllt ‘Tristany i Isolda’, 1902 i Yns yr Hud ‘L’illa encantada’, 1923

Fou ordenat sacerdot el 1900 Des de molt jove collaborà amb treballs literaris i de vulgarització històrica en diverses publicacions i obtingué diversos premis als jocs florals el 1894 als de Barcelona, amb Les creus de pedra a Catalunya el 1896 a Granollers, amb Lo Vallès , publicat el 1904 el 1897 a Barcelona, amb Determinació de les comarques naturals i històriques de Catalunya , entre d’altres El 1890 s’inicià en el publicisme polític amb l’article “Pobre Catalunya Plors d’un català castellanitzat per força”, aparegut en La Comarca del Noia Fou el primer article d’una llarga producció…