Resultats de la cerca

D’origen aristocràtic, inicià la seva carrera literària a Lisboa, on la seva família l’havia enviat el 1853 Aconseguí un gran èxit amb el llibre de poemes Primaveras 1859 i assajà, també, el teatre

Clergue al servei del rei d’Anglaterra, fou enviat a Roma al concili II del Laterà 1179 Escriví el De nugis curialium i una Dissuasio Valerii ad Rufinum ne uxorem ducat, obra curiosa que conté molts versos antieclesiàstics Li han estat atribuïdes, sense fonament, composicions satíriques i goliardesques

Durant la revolució del 1848 fou el capitost dels demòcrates saxons, membre i vicepresident del parlament preliminar de Frankfurt Enviat a Viena per encoratjar la revolta, fou nomenat pels liberals vienesos cap d’una companyia de milicians, que participà en el motí que costà la vida al ministre de la guerra Latoui Ocupada la ciutat per Windischgrätz, fou acusat de rebellió i afusellat

Després d’una joventut rebel, fou enviat als EUA i a França Influït per Zola, després de la seva tornada traduí romàntics i simbolistes francesos, publicà diverses obres entre les quals Sumidagawa , el 1909, que tracta de la desaparició de la ciutat antiga i esdevingué professor universitari i líder del món literari japonès La seva producció és de to líric i mostra un erotisme delicat

Bisbe de Brescia 397, fou amic d’Ambròs de Milà Fou enviat per l’emperador Honori I i pel papa Innocenci I a Constantinoble a intercedir a favor de Joan Crisòstom, perseguit per la cort Deixà vint-i-un sermons deu dels quals catequesis mistagògiques, escrits en un estil simple i clar, amb influències clàssiques Foren presos estenogràficament i revisats per ell La seva festa se celebra el 25 d'octubre

Fou membre del consell de Pere III de Catalunya-Aragó durant la lluita d’aquest contra Jaume III de Mallorca al Rosselló 1343-44 Nomenat vicecanceller, assistí el rei durant les corts de Saragossa 1347 exigides per la Unió aragonesa Fou pres com a ostatge per aquesta, però a la fi de les corts fou alliberat Poc temps després fou enviat pel rei a València, per prometre corts a la Unió valenciana El 1348 lluità a la batalla d’Épila, que desféu la Unió aragonesa

El 1903 fou enviat com a corresponsal a Londres, circumstància que li permeté d’assolir un coneixement aprofundit de la literatura anglesa i americana que més tard s’havia de manifestar en la qualitat de les seves traduccions d’autors com Twain, Kipling, Whitman, etc Fins el 1917 exercí com a crític literari, i posteriorment la seva producció es decantà sobretot cap a la literatura infantil, en la qual obtingué un gran èxit Com a crític literari són especialment notables els seus estudis sobre autors russos com Čekhov, Nekrasov i Blok

El seu pare, Roven Bonafeu, i el seu germà Mossé, mercaders de Barcelona, reberen el baptisme durant els avalots del 1391 ell s’establí a Santa Coloma de Queralt Poeta satíric i càustic, entrà en conflicte literari i ideològic amb l’aljama de Saragossa Amb poemes de temàtica lírica i filosòfica es féu ressò de les dolentes condicions dels jueus del seu temps, sobretot per les conversions en ocasió de la disputa de Tortosa Replicà amb atacs al cristianisme a la circular que Astruc Rimoc, ja convers, havia enviat invitant a la conversió La part religiosa de la seva producció…

Enviat a Turquia, escriví sobre els països orientals Aziatskije skazki ‘Contes asiàtics’, 1929, Na vostoke ‘A l’Orient’, 1936-37 Formà part del grup d’escriptors Pereval ‘El pas’ La seva obra més important, Sčast'e ‘La felicitat’, 1947 premi estatal de l’URSS 1948, tracta d’un home que cerca el seu lloc a la vida en tornar del front “La felicitat vol dir ésser útil al poble”, aquesta és la conclusió de l’autor Viatjà i escriví les seves impressions sobre els països occidentals És també autor de contes, entre ells un d’infantil, Stepnoje solnce ‘El sol de l’estepa’, 1949

Seguí la carrera judicial, i a 28 anys ja era alcalde del crim de l’audiència de Catalunya, a Barcelona Del 1785 al 1790 recorregué el Principat de Catalunya, i anotà curosament les seves observacions en un Diario de los viajes hechos en Cataluña que romangué inèdit i fou publicat el 1973 a cura de Ramon Boixareu, probablement amb la finalitat d’informar el govern sobre la situació econòmica del país Tornà a Madrid 1791-94, però fou novament enviat a Catalunya amb motiu de la Guerra Gran 1794-95 El 1795 fou nomenat membre del Consell de Castella Féu un viatge per Andalusia 1796-…