Resultats de la cerca

L’any 1428, el florentí Leonardo Bruni compongué una oració fúnebre per a Nanni degli Strozzi on apareix, en un context revelador, la paraula humanitas , la història i el sentit de la qual constitueixen una dada imprescindible per a la comprensió de l’humanisme renaixentista Humanitas és un mot llatí que tradueix el grec φιλανϕρωπια, que significa ‘amor a la condició humana’ i que fou usat per primera vegada per Èsquil, que l’aplicà a la benevolència de Prometeu envers els homes A l’època hellenística i romana era una qualitat desitjable en…

Deixeble de sant Joan Crisòstom, fundà un monestir prop d’Ancira Escriví diversos tractats ascètics i un gran nombre de cartes La seva festa se celebra el 12 de novembre

Conreà la pintura d’història Mort de Sòcrates , 1855 i el retrat Sarasate, al conservatori de València El comte de Ripalda, al Museu de Belles Arts de València, però destacà més per la seva tasca pedagògica fou catedràtic i després director 1871 de l’Escola de Belles Arts de l’Acadèmia per la seva humanitat i el seu fi humorisme gaudí de bona reputació entre els seus deixebles, entre els quals sobresurt Emili Sala Esporàdicament es dedicà al periodisme sobre temes artístics, a la poesia satírica i a la caricatura

L’any 1659 féu representar la Pastorale d’Issy , amb música de Robert Cambert, associat amb el qual féu nous assaigs que anuncien la creació de l’òpera francesa Juntament amb Cambert obtingué privilegi reial per a fundar l’Académie de Musique de París, inaugurada amb Pomone 1671, però, arruïnats tots dos, fou empresonat per deutes 1672 fou alliberat quan Lulli adquirí el privilegi de representar

Treballà a Nova York en cases de doblatges de pellícules i féu publicitat El 1913 s’establí a Cuba, on fou secretari del Centre Català de Santiago de Cuba El 1916 es traslladà a Nova York, on també fou secretari del Centre Nacionalista Català de Nova York Organitzà una delegació de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, que durant quatre anys féu una tasca fructífera i es constituí en un nexe entre els catalans de Nova York

Emigrà als EUA, d’on es feu ciutadà el 1919 Inicià la seva carrera literària en la premsa jueva de Varsòvia quan era estudiant de llengua i literatura hebrees Novellista i dramaturg, les seves nombroses obres les més notables de les quals són El déu de la ira , la peça teatral que causà gran escàndol en els medis jueus i el feu famós, la novella Els fills d’Abraham, 1942, i la trilogia Les tres ciutats, 1938 han estat traduïdes a diverses llengües

El seu primer recull Nočnaja flejta ‘La flauta nocturna’, 1914 portava influències simbolistes però ja havia pres contacte amb grups futuristes i, amic de Majakovskij 1913, la seva poesia prengué aviat caràcter social Participà en la guerra civil, i amb Bomba 1921, Stal’noj solovej ‘El rossinyol d’acer’, 1922 i Budjonyij 1922 s’assenyalà com a poeta revolucionari El 1923 participà en el grup Lef Front Esquerrà de les Arts, dirigit per Majakovskij El seu estil es féu senzill i clar amb Sverdlovskaja burja ‘La tempesta de Sverdlovsk’, 1924, Sinije gusary ‘Els hússars blaus’, 1926 i…

Estudià dret i filosofia i lletres a Granada i a Madrid, on residí des del 1919 A la Residencia de Estudiantes conegué Juan Ramón Jiménez i Antonio Machado i es féu amic de Salvador Dalí i dels seus condeixebles Rafael Alberti, Jorge Guillén i Pedro Salinas, a la generació dels quals —dita del 1927 — cal adscriure la seva obra A través de la seva amistat amb Salvador Dalí, a qui dedicà una oda 1926, conegué Catalunya, des del 1925 Sebastià Gasch i el grup de “L’Amic de les Arts” li feren conèixer la vida popular i cultural de Barcelona, on féu la seva primera…

Féu estudis de dret i de televisió, però s’ha dedicat sempre a la literatura Assenyalat com el representant més destacat de la seva generació, al llarg d’una obra extensa ha denunciat la situació social, ètica i política del seu temps i del seu país Ha escrit poemes, però ha destacat sobretot en el terreny de narrativa i en el de la novella, on, entre altres temes diversos, descriu l’amarga experiència de la guerra Fora murs , 1965, la del servei militar L’angelització , 1961 o denuncia un crim polític Z 1966, testimoniatge de l’assassinat de G Lambrakis , dut al cimena per…

S'hi destacaren Geijer, Afzelius que feu un valuós recull de les balades populars tradicionals i altres