Resultats de la cerca

La seva obra poètica publicada per Torres Villarroel el 1744 consta de composicions satiricoburlesques, fruit de la joventut, entre les quals destaca la paròdia èpica La Burromaquia , i de poemes filosòfics i religiosos La muerte es vida , etc, influïts per l’obra ascètica de Quevedo Escriví també la Historia de la Iglesia y del mundo 1713, que provocà una apassionada polèmica pels seus plantejaments heterodoxos

Aprengué esperanto el 1950, i poc després fou un dels fundadors del grup d’esperanto de Sabadell, el primer fundat a Catalunya després del 1939 En fou membre de la junta durant dècades, com a vocal, secretari, president o redactor del butlletí, i ensenyà esperanto a centenars d’alumnes L’any 1980 fou un dels fundadors de l’ Associació Catalana d’Esperanto  ACE, successora de la Federació Esperantista Catalana

Collaborà en les expedicions de Back, Ross, Franklin i Beechey Viatjà per l’Àfrica i la Xina i en recollí les impressions en Travels in China 1804 i Travels into the interior of South Africa 1806 En l’obra An autobiographical memoir 1847 exposa les seves experiències a l’almirallat britànic

Escriví poemes malenconiosos sobre la mort dels seus fills Fou un dels fundadors del felibritge 1854 i collaborà a Armana Prouvençau

Gaudí d’un gran renom en el seu temps, i hom el considera un dels fundadors de l’ orfisme En diverses llegendes figura el seu nom entre els dels Set Savis

Collaborà en publicacions professionals i fou un dels fundadors del periòdic local La Voz del Progreso Escriví uns Anales de la historia de Tortosa desde su fundación hasta nuestros días 1867

Un dels fundadors de l’Acadèmia Àrab de Damasc, el seu pensament fou influït per les idees de la salafiyya Fou un dels precursors del renaixement cultural Naḥda a Síria És autor d’unes memòries Al-Muḏakkarāt

Fou un dels fundadors de l’Arcadia Lusitana Una part de les seves obres fou publicada a Lisboa, en sis volums 1807-17 El poema Hissope ‘El salpasser’ és una sàtira anticlerical, inspirada en el voltairianisme del marquès de Pombal

És un dels fundadors del realisme búlgar, i escriví contes i novelles en búlgar, serbi i rus Stranicy iz knigi stradanij bolgarskogo plemeni ‘Pàgines de sofriments del poble búlgar’, 1868, Vinovata li sud’ba ‘En té la culpa el destí', 1869

Fou un dels fundadors del Partit Sindicalista d’Àngel Pestaña Dirigí els diaris “El Pueblo” i “Mañana” de Barcelona Exiliat el 1939, residí a Mèxic Publicà El marxismo, El sindicalismo, Rebelión del hombre 1948 i La industrialización del espíritu , entre d’altres