Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Ernst Zahn
Literatura
Escriptor suís.
La seva narrativa, que esdevingué molt popular, és dedicada sobretot a descriure el paisatge i la vida del seu país Cal destacar-ne les novelles Albin Indergand 1901, Frau Sixta 1926, Mütter ‘Mares’, 1946 i Welt im Spiegel ‘Món al mirall’, 1951 i els reculls de narracions Helden des Alltags ‘Herois de cada dia’, 1906, Einsamkeit ‘Solitud’, 1910 i Ernte des Lebens ‘Herència de la vida’, 1950
René Schickele
Literatura
Escriptor alsacià.
Poeta d’una gran riquesa verbal, palesa influències de Maeterlinck Fou també traductor de Flaubert Quant a la narrativa, la trilogia novellesca Das Erbe am Rhein ‘L’herència al Rin’, 1925-31 presenta la problemàtica dels homes alsacians i llur destí L’obra cabdal és, però, la novella Der Fremde ‘L’estranger’, 1909 Conreà també el teatre i l’assaig Intentà en algunes obres una entesa entre les cultures alemanya i francesa
Cecil Day-Lewis
Literatura
Poeta irlandès.
Estudià a Oxford i formà part de la generació d’Auden i Spender, la qual, durant els anys trenta, orientà l’herència d’Eliot vers els temes polítics i socials des d’un punt de mira esquerrà Fou professor de poesia a Oxford 1951-56 Traduí Virgili i escriví assaigs i novelles policíaques amb el pseudònim de Nicholas Blake La seva lírica evolucionà vers l’individualisme Transitional Poem 1929, From Feathers to Iron 1931, The Magnetic Mountain 1933, A Time to Dance 1935, Collected Poems 1954, The Room and other Poems 1965 i The Whispering Roots 1970
Salvador Rueda
Literatura
Escriptor andalús.
D’origen humil, fou protegit per Núñez de Arce Insatisfet amb la poesia del moment, encara d’herència romàntica, inicià la revolució poètica que culminà amb Rubén Darío És, doncs, un precursor del Modernisme les seves Noventa estrofas són del 1883 Poeta espontani i desbordant, pateix, però, de manca de contenció i treball de retoc De la seva producció cal esmentar En tropel 1892, Lenguas de fuego 1908, Cantos de la vendimia 1891, Poesías completas 1911 Conreà també el quadre de costums El patio andaluz 1886, Granada y Sevilla 1890, etc, la novella i el teatre
Jesús Lizano
Literatura
Poeta, escriptor i pensador llibdertari.
Es llicencià en filosofia i la seva manera de veure el món i la vida evolucionà, primer, des de l’herència cristiana i l’humanisme existencialista de la postguerra a una militància comunista fugaç, per passar, des dels anys setanta a l'anarquisme, del qual es convertí en una referència La seva abundosa obra poètica s’inicià en llibres com Poemas de la tierra 1955 i Jardín Botánico 1957, continuà amb el joc en títols com Veinte poemas desesperados y una canción de amor 1981 o bé Labios como espadas 1983, als quals seguiren Misticismo libertario 1985, La palabra del hombre 1990 i…
Pablo García Baena
Literatura
Poeta andalús.
Estudià belles arts i fundà, el 1947, la revista Cántico , punt de trobada d’un grup d’escriptors andalusos Ricardo Molina, Juan Bernier, Julio Aumente i Mario López, que reivindicaven l’herència de la Generació del 27 i una major exigència estètica vinculada a la tradició sensorial i barroca de la poesia andalusa La seva trajectòria lírica començà a Rumor oculto 1946 i Mientras cantan los pájaros 1948, per a confirmar-se a Antiguo muchacho 1950, Junio 1957, Óleo 1958, Almoneda 1971 i Antes que el tiempo acabe 1978, Tres voces de verano 1980 Aplegà el conjunt de la seva poesia…
Derek Walcott
Literatura
Poeta i dramaturg antillà en llengua anglesa.
Començà la seva trajectòria literària molt jove i a dinou anys publicà el seu primer recull de poemes, 25 Poems 1948 Una beca li permeté estudiar a la Universitat de Jamaica El 1953 es traslladà a Trinitat, on fou professor, crític literari i teatral i hi fundà el Trinidad Theatre Workshop 1959 Obtingué també una plaça de professor a la Universitat de Boston, d’on fou professor de literatura creativa Alternà des d’aleshores les estades als EUA i a Trinitat El 2007 es jubilà de la seva plaça de la Universitat de Boston La seva obra es fonamenta en la literatura popular antillana, l’…
Tomàs Roig i Llop
Literatura
Narrador, assagista, poeta i dramaturg.
Es llicencià en dret i fou perit calligràfic i director de Catalunya-Ràdio Fundador de l’entitat FESTA Foment de l’Espectacle Selecte i del Teatre Associació, 1949 i collaborador, entre d’altres, de La Paraula Cristiana , Avui , Esplai , D’Ací i d’Allà i La Veu de Catalunya S’inicià en la literatura recollint l’herència de Víctor Català i del grup modernista gironí —sobretot de Prudenci Bertrana i Carles Rahola—, que progressivament anà substituint per ressorts psicològics Publicà diversos volums de contes i alguna novella curta Facècies 1924, El botxí 1925, La noia de bronze…
,
simbolisme
Literatura
Moviment literari i artístic aparegut a França cap al darrer quart del segle XIX (més concretament entre el 1870 i el 1880).
Cal trobar-ne els antecedents en les exploracions dins el camp poètic de Gérard de Nerval, de Baudelaire i de Rimbaud Es manifestà primerament com una reacció contra l’herència romàntica i contra la doctrina del Parnàs escola parnassiana , i assolí la plenitud amb els poetes decadents, vers el 1880, el més sincer dels quals fou Jules Laforgue, pessimista, profundament trist, que cercava la novetat en l’ús dels neologismes, les paraules rares o les trivials barrejades en el context poètic Jean Moréas publicà en el suplement literari de Le Figaro setembre del 1886 un manifest que…
naturalisme
Portada de Solitud (1905), de Víctor Català, obra vinculada al naturalisme
© Arxiu Fototeca.cat
Literatura
Escola literària nascuda a França pels volts del 1880 que es manifesta, sobretot, en la novel·la i el teatre.
De l’època romàntica sorgí el realisme en novella, però després del 1850 la difusió del positivisme i l’entusiasme, ple de fe, pels estudis científics conduí els novellistes a un nou planteig, més de la temàtica i la finalitat de la narració que no pas de la forma narrativa L’escriptor utilitza els mètodes de les ciències experimentals i accepta la tesi de Taine l’home és sotmès al determinisme universal els sentiments i els caràcters són rigorosament predestinats, i unes lleis, especialment les lleis de l’herència, regeixen el context literari, així com les lleis naturals…