Resultats de la cerca

Representant de la tradició humanística francesa més estricta en ple s XX, manifesta, sobretot en les seves obres de crítica, la seva fe en un humanisme de tipus liberal

La seva formació humanística és reflectida en els poemes de Codeseira 1933, amb una visió virgiliana del camp i un llenguatge depurat dins la tradició de l’escola poètica del nord de Lugo

Estudià a Amsterdam, Montpeller i París i aconseguí una solidíssima formació humanística i universal Estudià i edità la majoria dels autors grecs antics Intervingué, també, en la “qüestió de la llengua” grec , però proposà una solució intermèdia i ambigua que, probablement, fou mal interpretada Encoratjà constantment els seus compatriotes a emprendre la lluita contra l’opressió dels turcs

Escriví poesies en sicilià idillis i èglogues caracteritzats per una coloració arcàdica i un xic melindrosa però en el sentiment genuí d’una ingènua vida campestre, de ressò rousseaunià, hom nota sovint un esperit sincer i delicat La seva obra mestra és L’origini di lu munnu ‘L’origen del món’, 1768, on es destaca la forta vena humanística de l’autor, amb una certa tendència cap a la caricatura

El nom es féu extensiu a un tipus ampli de poesia lírica susceptible d’ésser cantada, i, entre els romans, simplement llegida o recitada A partir del s XV a Itàlia i del XVI als altres països, els humanistes incorporaren l’oda clàssica a la poesia vulgar mitjançant traduccions i imitacions dels autors de l’antiguitat, per a les quals coses promogueren una forta renovació dels esquemes mètrics i rimats de la poètica en vulgar, i això en una doble direcció que encara té parallels actuals o la incorporació violenta dels paradigmes clàssics, quantitatius, especialment els horacians, als de la…

Fill d’un hidalgo immigrat de Zamora i d’una conversa mallorquina, Gràcia Oliver Graduat mestre en arts 1549, continuà els estudis a París 1550-51 i a Lovaina 1552-54, on conegué el seu oncle, l’erasmista Pere Joan Oliver Treballà al servei de l’impressor M Nucio 1555-61 d’aquesta època són una bona part de les seves traduccions castellanes —editades pràcticament totes a Anvers— de Girolamo Vida, Sèneca, Eutropi, Josep Flavi, Alciato, G Rouille, Lluís Vives i, en especial, Erasme, i també el catecisme publicat per ordre de l’emperador Ferran Fou obertament hostil a les doctrines…

Fill, segurament, d’un argenter i de formació humanística escassa, la seva primera obra, no publicada, fou Diálogo espiritual ~1548, que dedicà a Joan III de Portugal El 1548 residia a la cort de Castella i era cantor de la capella de la infanta Maria, germana de Felip II, a qui dedicà l' Exposición moral sobre el salmo LXXXVI 1548, escrit en prosa i vers Tornà a Portugal, on, entre el 1552 i el 1554, escriví l' Epístola a Sa de Miranda , i el 1554, residint de nou a Castella, publicà a Anvers Las obras de Jorge Montemayor, repartidas en dos libros , obra més coneguda com a…

Era fill del conestable de Castella Ruy o Rodrigo López de  Ávalos , que fou desposseït dels seus béns i desterrat, juntament amb la seva família 1422, pel rei Joan II de Castella per haver conspirat a favor de l’infant Enric d’Aragó Installat a València, Enyego i els seus germanastres esdevingueren patges del rei Alfons el Magnànim  a les corts de València 1422-30, Saragossa, Lleida i Barcelona 1430-32 El 1432 s’incorporà a la campanya d’Itàlia Capturat a la batalla de Ponça  1435, passà al servei del duc de Milà Filippo Maria Visconti, de qui fou cambrer ducal 1436-44, i tingué al seu…

La primera edició, en 15 volums 1969-80, inclou un Atles universal català 1983 reeditat els anys 1987, 1991, 1993, 1994 i del qual hom feu una versió totalment renovada el 1999 i set suplements d’actualització 1983, 1989, 1993, 1997, 2001, 2005, 2009 i 2012 L’obra començà a càrrec d’Edicions 62 sota la direcció de Jordi Carbonell i de Ballester entre el 1965 i el 1971, i des d’aquest any fou dirigida per Joan Carreras i Martí, ja dins del Grup Enciclopèdia Els responsables de l’edició foren el polític, historiador de la cultura i fundador d’Edicions 62 i de Curial Edicions Catalanes Max…

Vida i obra Conegut també com abat Andrés De família aragonesa per part del pare i catalana per part de la mare Cursà els primers estudis a Benissa i d’allà passà al Collegi de Nobles dels jesuïtes de València, on estudià gramàtica, retòrica, poesia, història i filosofia, a més d’iniciar-se en el domini del llatí, l’hebreu, l’italià i el francès Ingressà a la Companyia de Jesús el 1754 Passà al Principat cinc anys seguits com a novici a Tarragona 1754-56, estudiant de lletres humanes a Manresa 1756-57 i de filosofia i ciències a Girona 1757-59 Fou ordenat sacerdot a València l’any 1763, on…