Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Leónidas Barletta
Literatura
Escriptor argentí, fundador i director d’El Teatro del Pueblo i director de les revistes «Metrópolis» i «Conducta».
Conreà diversos gèneres La seva millor obra és la novella realista La ciudad de un hombre 1945, on descriu, amb prosa planera, la vida de les classes humils i propugna per a elles una solució revolucionària Publicà també Historia de perros 1950, De espaldas a la luna 1964 i Aunque llueva 1970
Graciliano Ramos
Literatura
Escriptor brasiler.
Passà gran part de la seva vida a Palmeira dos Índios Alagoas, dedicat al comerç i al periodisme Escriptor realista, descriví la vida dels humils i influí en el naixement del neorealisme portuguès Encara que destaquen obres com Angústia 1936 i Insônia 1945, la seva obra més important fou publicada pòstumament Memórias do cárcere 1953
Karel Rais
Literatura
Escriptor txec.
És autor de nombroses obres poètiques, i de novelles realistes, plenes d’idealisme i tradicionalisme, en les quals evoca els humils patriotes de la resistència nacional txeca Entre les seves obres cal esmentar Zapadii vlastenci ‘Patriotes oblidats’, 1894, Mezi lidmi ‘Entre el poble’, 1898, Sirotek ‘L’orfe’, 1903, O ztraceném sevci ‘El sabater perdut’, 1920 i Kalibov zločin ‘El delicte de Kalib’, 1925
Mihály Tompa
Literatura
Poeta hongarès.
Fill d’humils artesans, fou pastor calvinista i participà en la guerra de la independència 1848 Es donà a conèixer amb el recull poètic Népregék, népmondák ‘Contes i llegendes populars’, 1846, però la seva millor producció són les balades, les cançons populars i les poesies patriòtiques allegòriques, amb temàtica sobre la caducitat de la vida humana o els sofriments de la nació oprimida
Louis-Paul Boon
Literatura
Escriptor flamenc.
El seu realisme cínic, expressat en un llenguatge cru i aspre, no exclou, però sentiments de solidaritat vers els éssers humils i marginats de la societat L’estil es basa sobretot en els trets dialectals de la seva regió i en una sintaxi rica i imaginativa De la seva obra cal destacar Mijn kleine oorlog ‘La meva petita guerra’, 1946, De Kapellekensbaan ‘L’avinguda de la Capelleta’, 1953, Menuet 1955, Het Geuzenboek ‘El llibre dels brivalls’, 1978, entre d’altres
Emil Zegadłowicz
Literatura
Teatre
Poeta, novel·lista i dramaturg polonès.
Fundador d’un grup poètic i d’una revista, Czartak , de caràcter impressionista i folklòric, cantà sobretot la regió muntanyenca dels Beskidy Els seus poemes, en particular Dziewanny ‘Les candeleres’, 1920-27 i Powsinogi beskidzkie ‘Els vagabunds de Beskidy’, palesen un sentit panteista de la natura i un gran amor a la terra, als poblets i a la vida dels humils Escriví novelles autobiogràfiques, com Zmory ‘Malsons’, 1935 i Motory ‘Motors’, 1938, i obres teatrals, com Domek z kart ‘Una caseta de naips’ i Alcesta
Ignasi Folch i Torres

Ignasi Folch i Torres
© Fundació Folch i Torres
Literatura
Escriptor, germà de Josep Maria Folch i Torres.
Collaborador de La Veu de Catalunya i Cu-cut , dirigí D’Ací i d’Allà 1919-24 i fundà les revistes Futurisme i Actualitats 1924, que també dirigí Publicà un bon nombre de novelles d’un valor desigual, com Els adéus 1924, Ídol vivent 1928, Les dues germanes 1923, L’etern retorn 1924, La desventura de Tomàs Salom 1925, Una dona 1925 i Camins de dolor 1926 També és autor del recull de narracions Vides humils 1929, publicat pòstumament, i de diverses comèdies Mal d’amor , Per damunt les boires i El casquet i la boina anglesa Traduí La passatgera 1926, de Guy de Chantepleure, i Vida…
,
poesia popular
Literatura
Poesia creada pel poble a partir de la seva necessitat d’expressar unes vivències humanes elementals i permanents i en la qual es reconeix com a tal poble, diferent a la poesia folklòrica —en la qual el poble crea i adapta alhora determinats tipus de poesia que després transmet— i de la tradicional —concepte amb el qual hom pot distingir l’estil de les imitacions cultes fetes damunt materials populars—.
Segons el Romanticisme, la poesia popular seria fruit de la creació espontània i anònima del poble, que hi expressaria la seva mentalitat i la consciència de la pròpia personalitat nacional Per als positivistes, en canvi, el poble no crea, sinó que rep, adapta i transmet la poesia dels doctes Així, l’escola de Menéndez Pidal defensa que el poble és únicament transmissor, no pas creador tanmateix, en el transcurs de la tradició modifica el poema rebut i crea les variants, sempre infinites El fenomen de creació de la poesia popular pot recolzar-se en obscures mitologies cançons d’història, en…