Resultats de la cerca

Fou membre del Centre Catalanista 1889 i diverses vegades alcalde d’Olot Publicà estudis d’història local Ressenya històrica del santuari de Nostra Senyora del Tura  1905,  El Prat de les Indianes  1910 i  El rei Martí d’Aragó i la vila d’Olot  1912 També publicà el recull poètic Casolanes 1918 i les narracions de costums Olotines , a “Lectura Popular” 1917 Collaborà en la premsa local i fou l’ànima del Certamen Literari-Artístic d’Olot S’oposà apassionadament a les normes ortogràfiques de l’IEC en un gran nombre d’articles publicats al periòdic integrista El Deber , d’Olot, i a…

Entrà al Seminari de Girona el 1905, on estudià Collaborà a El Deber d’Olot, a La­bor i Regeneración de Girona, a Marinada de Palamós i a la pàgina literària d’ El Correo Catalán Participà en diversos certàmens literaris, especialment als Jocs Florals de Barcelona S’inclinà pels estudis filològics i obtingué una beca de l’IEC per estudiar a Alemanya, però morí abans de marxar-hi Deixà inèdits un treball sobre la decadència de la llengua catalana inacabat, una traducció de la Medea de Sèneca i, ja a punt d’editar, Emblemes , un llibre de poesia religiosa i de temàtica romàntica…

Els cinc primers volums aparegueren a nom de Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo , per la persecució política que sofria l’autor  És una obra d’un gran interès per als estudis històrics, codicològics, literaris i filològics, que es refereix exclusivament als Països Catalans els volums I-IV al País Valencià, els volums V-XX al Principat i els volums XXI i XXII a Mallorca Totes les dades esmentades són de primera mà, i inclouen un gran nombre d’informacions, inscripcions i referències d’antiguitats, monuments i llibres que posteriorment s’han perdut Hom n’ha fet freqüents reedicions parcials…

Professor de literatura catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona S'ha dedicat, sobretot, a l’estudi del Noucentisme i de la poesia catalana contemporània Sobre aquests temes ha publicat diversos llibres, com L’obra de Josep Carner 1991, Josep Carner i els orígens del Noucentisme 1992 o Antologia de la poesia noucentista 1997 També ha publicat nombroses edicions de textos i estudis diversos, especialment sobre la poesia dels anys seixanta, la d’exili, el conte de postguerra o la poesia més estrictament coetània L’any 2005 fou guardonat amb el premi Aurora Díaz-Plaja d’estudis sobre…

Vida i obra Fins al 1918 visqué a Reus on s’introduí dins els ambients culturals pel seu pare, amb qui freqüentà la Secció Excursionista del Centre de Lectura i recorregué les muntanyes del sud de Catalunya, formant-se com a excursionista científic De ben jove escrivia a la Revista del Centre de Lectura i militava en el moviment catalanista Estudià dret i direcció d’indústries tèxtils, per dedicar-se a la fàbrica familiar de la Riba El 1918 es traslladà a Barcelona, i a l’època de la Generalitat fou el secretari de la comissió que establí la divisió comarcal del Principat La seva vasta…

Llicenciat en filosofia i lletres i doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona 1992 Exercí la docència en l’ensenyament secundari i els anys vuitanta publicà amb G Casals, N Cot, L Soldevila i R Pinyol i Torrents manuals de llengua Nexe i de literatura Solc , a més d’una antologia literària Garba , que tingueren una àmplia difusió, i edicions de textos orientades didàcticament Fou també codirector de diverses colleccions editorials “El Garbell”, “Textual” Després d’exercir a les universitats d’Almeria i Barcelona, el 1993 s’incorporà a la Universitat de Vic, on fins a la jubilació…

Es doctorà en filosofia a la Universitat de Barcelona 1961, on fou professor ajudant 1958-66 i d’on fou expulsat per motius polítics En 1970-76 exercí diversos càrrecs a l’Institut de Ciències de l’Educació i en 1972-98 fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona catedràtic el 1986 El seu pensament ha evolucionat des de l’escolàstica, per incloure posteriorment elements marxistes i freudians i elaborar finalment una particular filosofia de l’educació emmarcada en un catolicisme obert Autor prolífic i sovint divulgador, imparteix cursos i conferències, i ha publicat nombrosos articles…

Vida i obra Estudià dret i filosofia i lletres, i el 1970 s’incorporà a l’Editorial Seix i Barral, de la qual fou nomenat director literari el 1981 Posteriorment, exercí funcions diverses relacionades amb l’assessorament literari en el grup Planeta És considerat un dels escriptors més originals i més ben dotats de la seva generació Sobresortí, des de molt jove, en el grup que Josep M Castellet batejà com a novísimos Nueve novísimos poetas españoles , 1970 i es revelà, doncs, com a poeta en castellà sota la influència de Vicente Aleixandre i d’Octavio Paz Mensaje del tetrarca 1963, Arde el…

Vida i obra De família acabalada en el comerç amb Amèrica, freqüentà algunes facultats universitàries —sense, però, llicenciar-se— i viatjà, sovint, per Europa A divuit anys fundà la revista L’Avenç —després de Lo Velògrafo —, que orientà, influït per Valentí Almirall, vers la modernització cultural i política del catalanisme El 1891, associat amb Joaquim Casas i Carbó, impulsà les publicacions de L’Avenç —set revistes i més de 500 títols, a més de llibreria i impremta pròpies— i afavorí les iniciatives que convertiren l’editorial 1881-1915 en el nucli intellectual més influent del Modernisme…

Vida i obra No consta amb certesa el lloc de naixença Un document inèdit medieval ~1400, exhumat per John F Benton, de Passadena Califòrnia, el fa nascut a Villanueva de Jiloca, prop de Daroca Aragó Probablement emparentat amb el franciscà Bernat de Vilanova, hauria anat a viure de jove a la diòcesi de València, i allà habità la seva filla Maria, monja dominicana La seva muller, Agnès Blasi, de Montpeller, era tia dels metges Ermengol i Joan Blasi Estudià medicina i lletres a l’Studium de Montpeller i el 1260 s’hi graduà de mestre en medicina Si certament ell fos l’autor del gran tractat…