Resultats de la cerca
Es mostren 75 resultats
literatura italiana
Literatura
Literatura conreada en llengua italiana.
Els orígens i el "dolce stil novo" Els seus primers testimonis “en vulgar” es palesen ja al principi del segle XI, bé que tenen, fins al segle XIII, un paper modest A diferència d’altres llengües de la Romània, l’italià “vulgar” estigué situat en un segon terme, davant una tradició llatina fortament consolidada que tingué, durant els segles XI i XII, un període d’esplendor Pere Damià, sant Anselm i Pere Llombard Al segle XIII el gran desenvolupament del poder de les ciutats féu d’Itàlia el lloc on convergiren i es fusionaren les diverses experiències culturals europees l’especulació teològico…
hermetisme
Literatura
Tendència poètica italiana contemporània.
La denominació —ideada per Francesco Flora— assenyala la comprensió difícil d’aquesta poesia i la tendència dels seus conreadors a tancar-se en un cercle d’iniciats Influïts per Leopardi, Baudelaire, Poe i el simbolisme francès, els hermètics prescindiren dels esquemes poètics italians tradicionals i feren una poesia de llenguatge nu i essencial, que expressava, d’una manera intensa i controlada alhora, el sentiment immediat Iniciat els anys de la Primera Guerra Mundial, la seva desclosa tingué lloc vers el 1930 El conrearen Dino Campana, Salvatore Quasimodo, Alfonso Gatto, Mario…
Gian Francesco Galeani-Napione
Literatura
Escriptor piemontès.
Prengué part en les polèmiques de la segona meitat del s XVIII sobre la llengua italiana A Dell’uso e dei pregi della lingua italiana 1791 expressà l’aspiració d’una llengua nacional i unitària
Salvatore Battaglia
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Filòleg i crític literari.
Professor universitari, fundà i dirigí la revista “Filologia e Letteratura”, féu diverses edicions crítiques la Teseida i el Filocolo de Boccaccio, etc i publicà importants estudis sobre narrativa francesa i italiana medieval, poetes provençals i literatura castellana, recollits molts d’ells en La coscienza letteraria del Medioevo 1965 L’interès per la literatura pròpia es reflecteix en Esemplarità e antagonismo nel pensiero del Dante 1966 i la seva vasta cultura i varietat d’interessos són evidents en Mitografia del personaggio 1968 Dirigí fins el volum VII el Grande dizionario…
cançoneta
Literatura
En la poesia trobadoresca, forma de cançó
amb menys nombre d’estrofes i amb arguments i to més lleugers que no pas aquesta.
Llurs límits són, però, molt imprecisos, i sovint hom anomena indiferentment una mateixa composició per ambdós noms Dins la mètrica italiana evolucionà cap a la canzonetta
Szymon Zimorowicz
Literatura
Poeta polonès.
Autor sobretot de poesia amorosa, escriví el recull d’idillis Roksolanki, to jest ruskie panny ‘Roksolanki, o les noies russes’, amb una certa influència italiana i també del folklore polonès
Francisco Imperial
Literatura
Poeta castellà, un dels del Cancionero de Baena
.
Coneixedor de la literatura italiana i sobretot de Dant, introduí l’hendecasíllab en la poesia castellana Es destacà en la composició de poesia didàctica Decir a las siete virtudes i Visión de los siete planetas
Vintzentzos Kornaros
Literatura
Poeta cretenc.
Descendent, probablement, d’una família italiana Cornaro hellenitzada, el 1645, conquerida la seva vila pels turcs, s’establí a Càndia, on degué compondre l’epopeia Erotòcrit i també, segons els crítics més autoritzats, el drama religiós El sacrifici d’Abraham
quartet
Literatura
Combinació mètrica regular de versos llargs, en particular decasíl·labs italians.
En la mètrica italiana se singularitza el quartet-lira , que combina versos de deu síllabes i de sis, rimats, i les seves variants, en versos blancs, dites estròfica sàfica tres decasíllabs sàfics i un quadrisíllab i de la Torre tres decasíllabs i un hexasíllab
vers blanc
Literatura
Dit del vers d’una composició poètica mancada de rima.
Utilitzat a Itàlia durant el Renaixement verso sciolto, a imitació de la mètrica clàssica, quantitativa, es desenvolupà principalment en la poesia èpica i dramàtica anglesa En la literatura catalana dels ss XV i XVI fou emprat, per influència italiana, en el vers anomenat estramp
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina