Resultats de la cerca

A 15 anys publicà la primera collecció de poemes, Na belykh ostrovakh ‘A les illes blanques’, 1910 De la poesia “pura” passà a considerar l’art “com a arma per a lluitar per la nova vida” 1930 Kíev 1935, Leto ‘L’estiu’, 1936 La seva obra Les roses i el raïm obtingué el premi Lenin 1960 Traduí a l’ucraïnès els clàssics russos i fou també etnògraf i folklorista

Ortodox, es féu catòlic, però tornà a l’ortodòxia 1701 i esdevingué superior de la Pečerska Lavra , a Kíev Bisbe 1708 i metropolita de Novgorod 1720, fou el braç dret de la reforma de Pere el Gran elaborà el Reglament eclesiàstic 1721 pel qual el patriarcat era substituït pel sínode, com a òrgan d’administració subjecte al tsar Com a teòleg, revalorà el ric patrimoni dels pares grecs i l’enriquí amb l’aportació occidental, sobretot protestant És considerat el pare de la teologia sistemàtica russa Escriví un curs de Poètica

Monjo del monestir de les coves Pečerska Lavra, escriví hagiografies Paterikon i hom li atribueix els primers annals russos coneguts com a Crònica de Nèstor , que comprenen els anys 858-1106 L’obra fou descoberta el 1668

Escriví novelles històriques, influïdes sobretot per Tolstoj destaca la tetralogia Myslitel ‘El pensador’ sobre la Revolució Francesa i el primer imperi Sv'ataja Jelena, malen'kij ostrov’ ‘Santa Elena, petita illa’, 1921, Dev'atoje Termidora ‘El nou de termidor’, 1923, Cortov most ‘El pont del diable’, 1925 i Zagovor ‘El complot’, 1927

El 1908 emigrà a París per raons polítiques hi escriví Stikhi ‘Versos’, 1910 Participà en la revolució del 1917 i durant la guerra d’Espanya fou corresponsal de guerra Lluitador per la pau i la democràcia, fou criticat al seu país per les seves obres polèmiques No obstant la seva extensa obra testimonial de la realitat soviètica i mundial, plasmada en relats, novelles i articles periodístics, és principalment un poeta Neobyčajnyje pokhoždenija Khulio Khurenito ‘Les extraordinàries aventures de Julio Jurenito’, 1922 Trest D E ili Istorija gibeli Jevropy ‘El trust DE o la Història de la caiguda…

El 1957 publicà Prodolženije legendy ‘Continuació d’una llegenda’, on descriu les seves experiències com a treballador en la construcció en la presa d’Irkutsk Però l’èxit li arribà amb la novella Babij Jar 1966, que relata l’assassinat dels jueus de Kíev durant la guerra El 1969 aprofità un viatge oficial a Londres per romandre-hi i reconegué haver espiat diversos escriptors a l’URSS Publicà un altre cop Babij Jar sense les supressions de la censura soviètica

En els seus relats, amb un cert lirisme, humor i esperit crític, reflectí la vida del poble ucraïnès És autor d’una biografia, inacabada, de TGŠevčenko i recopilador de contes ossets Osetinskije skazki 1912 Escriví també Vova 1910 i Mužicka arikhmetika ‘L’aritmètica del mugic’, 1911

Fou ministre d’instrucció pública al seu país 1944-48 És autor de Plug ‘L’arada’, 1920, cant a la llui- ta heroica dels obrers i els camperols ucraïnesos La construcció socialista és el tema de Veter s Ukrainy ‘Vent d’Ucraïna’, 1924, i l’internacionalisme proletari el de Čuvstvo sem'i jedinoj ‘El sentiment d’ésser una sola família’, 1938 premi Stalin del 1941 És coautor de l’himne nacional ucraïnès

Fou oficial durant la Segona Guerra Mundial, experiència que reflectí en V Okopakh Stalingrada ‘En les trinxeres de Stalingrad’, 1946, reconeguda com una de les novelles bèlliques més importants V rodnom gorode ‘A la ciutat nadiua’, 1954, crònica de la postguerra, tingué una acollida favorable No obstant això, amb la publicació de Kira Georgievna 1961, que palesa les diferències socials a l’URSS, i del reportatge sobre el seu viatge als EUA Po obe storomy okeana ‘D’ací i d’allà de l’oceà’, 1962, s’iniciaren les seves diferències amb el règim soviètic El 1974 s’exilià a París, on collaborà en…

Tot utilitzant la sàtira, criticà l’oposició als bolxevics durant la revolució en la novella Belaja Gvardija ‘La guàrdia blanca’ 1925 La seva millor obra, però, és Master i Margarita ‘Mestre i Margarida’, 1928-40, que fou publicada pòstumament 1967 Conreà també el teatre, on plantejà les tensions entre l’artista i la societat Poslednije dni Puškin ‘Els últims dies Puškin', 1940