Resultats de la cerca

Autor d’un poema místic, Gulšan-i rāz, considerat obra mestra del sufisme, amb unes clares influències de l’Evangeli

Era mestra rural Residí a l’Argentina, des d’on collaborà en diverses publicacions de Catalunya i d’Amèrica i fou redactora de Ressorgiment de Buenos Aires Publicà Esplais de llunyania 1919 i Branca florida 1933, reculls de poesia patriòtica, religiosa i amorosa

Fou mestra de l’ajuntament de Barcelona i del Patronat Escolar Escriví llibres per a infants i joves i collaborà a la revista Cavall Fort És autora de diversos llibres dedicats a l’ensenyament primari, els primers publicats en català després del 1939 Beceroles 1965 i Estels 1967

Apassionat per la cultura japonesa, renegà la seva pàtria i l’Occident en general, es convertí al budisme i es consagrà a la difusió de la cultura japonesa per Portugal A més d’una àmplia obra periodística, escriví novelles, com Dai Nippon 1897, la seva obra mestra, O-Yonôe i Ko-Haru 1923

Retirat a la Camarga, en cantà i descriví el paisatge en reculls poètics com Lou Lausié d’Arle 1913, que Frederic Mistral considerà una obra mestra, Li Cant Palustre 1919, etc També escriví novella — Bestio dou Vacarés 1924 fou la seva obra en prosa més reeixida— i contes La Caraco 1926, Sauvagino 1929, etc

Autor de narracions, poemes i algunes novelles menors El cencerro de cristal, Cuentos de muerte y de sangre, Rosaura, Xamaica , la seva obra mestra és Don Segundo Sombra 1926, novella que idealitza la vida de la Pampa a través de les aventures de Fabio Cáceres, un adolescent que es fa vaquer i que conviu amb don Segundo, arquetip de les virtuts del gautxo

Escriví poesies en sicilià idillis i èglogues caracteritzats per una coloració arcàdica i un xic melindrosa però en el sentiment genuí d’una ingènua vida campestre, de ressò rousseaunià, hom nota sovint un esperit sincer i delicat La seva obra mestra és L’origini di lu munnu ‘L’origen del món’, 1768, on es destaca la forta vena humanística de l’autor, amb una certa tendència cap a la caricatura

Estudià ciències físiques, exercí de docent alguns anys fins que optà professionalment per la literatura Collaborà en revistes literàries com Respublika i deixà una producció narrativa de quatre reculls de contes i set novelles La seva obra mestra és Vilniaus Pokeris El pòquer de Vílnius 1989, una novella urbana, d’humor àcid i actituds obscenes, que representà un trencament i alhora un inici d’innovació dins de la literatura lituana

Metge i deixeble de Kamo Mabuchi La seva obra mestra, Kojiki-den ‘Comentaris dels Kojiki’, 1764-76, és un estudi crític de les obres clàssiques japoneses, tot exaltant els costums i les tradicions religiosos del Japó Defensà el sintoisme, atacà les formes d’influència xinesa i restaurà el prestigi de la literatura clàssica japonesa D’un gran talent poètic, expressat sempre en el tanka clàssic, contribuí també a preparar el moviment nacional del 1867

Cap al 1190 escriví a Barcelona, de retorn d’un viatge, el Séfer Ša'ašu'im Llibre d’ensenyaments delectables, versió catalana d’IMGonzález i Llubera, 1931, en prosa ritmada, que dedicà a Šéšet Benvenist Obra mestra en el seu gènere, és un recull de 15 faules i contes, d’origen divers, aforismes, moralitats i poesies, enllaçats per la relació d’un rodamon desenganyat Li són atribuïdes també una poesia litúrgica i dues obres de medicina